Corria una llista de coses que, suposadament, fetes a casa eren símptoma d’excessiva absorció per la feina: com marcar un 0 com a prefix al telèfon de casa, etc.
Ahir i avui me n’han passat dos: el primer és fer servir el password de la feina per a l’ordinador particular. I un altre més divertit, treure la targeta magnètica de la cartera per intentar obrir la porta de casa. No sé si són símptomes de necessitat de vacances o de senilitat prematura…
Preocupant, simplement preocupant… et calen unes vacances. Per cert, alguna destinació especial aquest any ?
Ni idea! Tinc alguna idea, però si segueixo així (sense ocupar-me’n) em quedaré al sofà.