Una mica de feina a aquest blog: revisió de totes les entrades tipus “àlbum” i la majoria d’entrades amb imatges i vídeos:

• Asegurar que les imatges i vídeos estan centrats.
• Migrar els àlbums al Gallery Robo.

I he canviat a tipus “bloc” (editor Gutenberg de WordPress) totes les entrades que he tocat.

Fa uns quants anys suposo que la Generalitat va canviar (o fer canviar) les plaques amb el jou i les fletxes dels habitatges de protecció oficial per aquestes:

S’hi podrien haver mirat una mica més amb el disseny:

• Per què escriure en majúscules?
• L’espaiat de les paraules de les dues primeres línies és horrorós. Si queda així no justifiquis el text.
• És una frase completa, un punt al final no hi sobraria.

I per què no posar quin organisme se’n va encarregar? Era l’Instituto Nacional de la Vivienda, si no em falla la memòria. Tal com està sembla que ho hagués fet la Generalitat mateix (impossible pels anys de construcció).

Sobre el nou impost d’emissions de vehicles, dues consideracions:

• Per què no han treballat amb els ajuntaments per incloure l’import dins de l’impost de circulació, i els ciutadans ens evitem una mica de feina?
• Diuen que el meu vehicle emet 149 g/Km. Quantes tonelades d’emissions es generarien per fabricar un vehicle nou que “no contaminés”?

Més enllà que ens ens agradi més o menys Ikea, cal agrair que tinguin la web en català!

Després d’incomptables endarreriments (el projecte va ser adjudicat el 2014) la T-Mobilitat va començar proves amb usuaris durant el MWC. En aquell moment hi vaig participar amb el telèfon mòbil.

Ara m’he apuntat a les proves amb la targeta definitiva:

De moment només viatges 1 zona. He fet una recàrrega i 4 viatges, tot bé.

Amb l’evolució tecnològica dels darrers anys crec que les targetes seran poc usades, i que la majoria optarem pel mòbil i, si mai ho implanten, el rellotge!

D’altra banda podrien haver buscat un nom una mica atractiu pel servei; i el disseny de les targetes, pel meu gust, tampoc no té cap gràcia.

La laïcitat de França és ben coneguda, però el rètol “Interdit de marcher sur le lac” (prohibit de caminar sobre el llac) al llac (embassament) de Matamala m’ha xocat. (Us posaré el rètol quan pugui).

Cada dia em posa de més mal humor rebre trucades de telèfon de gent benintencionada (o no tant) que vol demanar-me una contribució a una ONG o vendre’m serveis.

I acabo contestant molt malament a la gent que em truca; que per amables que siguin em molesta molt la trucada i salto amb un estirabot de seguida. Avui mateix m’han trucat d’una ONG, i la primera pregunta “com he passat la pandèmia, com em trobo”… doncs l’he engegat, no és una pregunta que contesto a una persona desconeguda.

No vull contribuir més al malhumor de la societat, m’he donat d’alta a la llista Robinson.

Sóc conscient que hi ha es guanya la vida amb venda telefònica, però per mi aquesta feina no hauria d’existir.

Quant costa dur aquesta ampolla d’aigua des de Jaén fins a Espot? Són gairebé 1.000 km.

Encara més, per què dimonis em porten aigua embotellada? L’aigua de l’aixeta d’aquí és prou bona!

Se’n parla poc, de l’absurditat de l’aigua embotellada, generadora d’ingents quantitats de residus (milions de taps i ampolles de plàstic escampats pel planeta).

Em declaro entusiasta de la “carafe d’eau” dels restaurants francesos!