La caminada d’aquest matí: des del centre de Badalona fins més enllà del turó de Montgat. 8,27 Km en 1 hora i 16 minuts, paral·lela a la costa, a un bon ritme (6,53 Km/h). Sense desnivells, avui.

Al Carrer de les Nou Cases del barri de Montigalà de Badalona hi falla alguna cosa:

El carrer arrenca al carrer Xaloc i arriba a l’Avinguda del Conflent, al voltant de 750 metres.

El tram que toca més a mar, entre el carrer Xaloc i l’Avinguda dels Vents, conté els números 1 a 9. Originalment el carrer era només aquest tros?

Caminada per la Serralada de Marina aquest matí de Pasqua de Pentecosta: ruta circular des del capdamunt del Camí de Sant Jeroni de la Murtra de Badalona (a tocar de la B20), Creu de Montigalà, Monestir de Sant Jeroni i tornada al mateix punt.

Segons els ginys han estat 6,18 Km en 1 hora i 9 minuts.

Acabo de sentir a la ràdio més o menys aixó: “L’any passat hi ha hagut un creixement exponencial dels transtorns alimentaris”. I comparen les xifres de l’any passat amb les del 2019, amb un creixement molt alt.

Doncs no, “exponencial” no vol dir “molt alt”, sinó que vol dir que a cada període observat el nombre de casos és igual al de l’anterior multiplicat per un número més gran que 1, més o menys constant durant la sèrie d’observació.

Amb la comparació de les dades de 2 anys no és possible determinar si el creixement és exponencial.

Això que dos equips bascos juguin un partit de futbol sense públic a Sevilla és una mica absurd, oi?

Aquest matí he acabat un intensiu de la vuitena (i darrera) temporada de Homeland.

Aquest darrer bloc es basa en política i espionatge a l’Orient Mitjà (Afganistan i Pakistan), en una tensió constant entre la fidelitat de Carrie Madison amb Saul Berenson i la determinació de la Carrie de fer el que sigui per evitar un conflicte catastròfic.

Recomanable.

Si hagués mirat més a fons ebay abans de comprar la ràdio m’hauria vist temptat per aparells de fabricants mítics, com un Revox b760 o bé un Accuphase T-107.

El fabricant suís Revox és molt conegut pels magnetòfons. Feia uns aparells contundents, voluminosos, robustos. Han modernitzat la línia de productes i ara venen equips de reproducció de so per internet (“streaming”) i altaveus.

Accuphase (fabricant japonès, com Luxman) té un catàleg bastant clàssic: amplificadors integrats, de potència, preamplificadors, reproductors de CD i SACD (a Japó aquest format va triomfar), convertidors digital-analògic i també un sintonitzador de ràdio. És una marca amb molt bona reputació, que a Europa surt cara.

Trenta anys enrere era habitual tenir (i desitjar!) equips de so (“cadenes”, en dèiem) amb tocadiscos, reproductor de casset, ràdio, reproductor de CD, tot endollat a un amplificador i uns bons altaveus.

Els reproductors de cassets són història (crec que ningú ja no en fabrica); els tocadiscos i els reproductors de CD segueixen als catàlegs dels fabricants, amb propostes d’allò més diverses. I aviat desapareixerà la ràdio, substituïda pels receptors d’emissions en “streaming”, és a dir, de ràdio d’internet; queden pocs fabricants de sintonitzadors de ràdio com a component separat connectable a un amplificador.

A mi la ràdio sempre m’ha agradat, i de fet és el meu principal mitjà d’informació. He adquirit un sintonitzador Luxman T-404L usat, que funciona molt bé:

Pel que veig a Hifi Wiki té 30 anys llargs i costava 548 marcs alemanys, al voltant de 270 euros. Luxman perdura com a fabricant d’equips de so de gamma mitjana-alta des de fa gairebé un segle, però ja no fa ràdios.