Notes sobre programació, sistemes operatius, comunicacions
Fins ara feia servir la utilitat identify d’Imagemagick per extreure una informació mínima de les fotografies per a la catalogació: data i hora, càmera, obertura, temps d’exposició, grau d’amplificació (“sensibilitat”) ISO i distància focal.
Ahir vaig trobar exiftool, que és més completa, ja que interpreta la majoria d’àrees de dades pròpies dels fabricants (l’àrea Makernote). Adaptaré el programa d’extracció per gravar també, per exemple, l’objectiu amb què he fet la foto.
Scott Berkun: The Year without Pants
Jossey-Bass, 2013
ISBN 978-1-118-66063-8
Valoració: 4
Scott Berkun va treballar gairebé 10 anys a Microsoft, en el desenvolupament dels primers Internet Explorer. El 2003 es va establir com a consultor i escriptor independent. El 2010 Matt Mullenweg el va convèncer perquè s’incorporés a Automattic, l’empresa que hi ha darrera del servei wordpress.com (21 mil milions de pàgines vistes i 54 milions d’entrades noves cada mes, 50.000 blogs nous cada dia).
Automattic tenia aleshores una cinquantena de treballadors repartits per tot el món, pràcticament tothom treballant des de casa, amb grups de treball definits i sense jerarquia. Tot lligat amb missatgeria instantània i un blog públic per cada grup, i una supervisió informal però efectiva de Matt. Cadascú decidia de forma autònoma a quina tasca es dedicava a cada moment.
Matt va encarregar a Scott d’estudiar com implementar equips més estructurats a Automattic; Scott va acceptar-ho, a condició de poder explicar l’experiència. Durant la seva estada a Automattic Scott va liderar el grup que va crear la primera versió del jetpack. Aquest llibre és el relat de l’experiència.
Llibre enriquidor, fresc, que explora el treball en equip d’una manera diferent, i a partir d’una història d’èxit (Automattic), i s’aventura a pronosticar com serà el treball del futur. El títol fa referència al fet que, com que tothom treballa des de casa, ho pot fer sense pantalons. La portada del llibre és el dibuix d’uns calçotets.
Conté unes quantes sentències prou colpidores:
Most people doubt online meetings can work, but they somehow overlook that most in-person meetings don’t work either.
The reason most managers aren’t good at what they do is that they overlook the basics, which likely includes earning the trust of their coworkers.
Every time a company settles for a mediocre hire, it becomes harder to recruit the best.
What’s sad is that right now, as you read this, there are hundreds of similar organizational off-sites and retreat meetings happening, and the thousands of people attending them have the same central, desperate struggle: to stay awake.
Pot esdevenir un referent; potser ja no cal que llegeixi quatre clàssics de gestió de projectes i equips que tinc a la prestatgeria (DeMarco, Yourdon, Brooks…).
Arran del canvi de servidor he modificat algunes utilitats d’administració que es basen en l’anàlisi de fitxers de log. I per això res millor que el awk. Fins ara no l’havia fet servir.
awk és un llenguatge de programació interpretat, creat el 1977 i ampliat el 1985 per Alfred V. Aho, Brian W. Kernighan i Peter J. Weinberger, pensat específicament per tractar fitxers de text; en coŀlaboració amb el sort fan una parella molt potent.
Els millors textos que he trobat per aprendre’n són:
He canviat de servidor (això dels servidors virtuals amb quota mensual ho fa massa fàcil) i inesperadament tinc problemes amb ipv6 a Ramnode. Un senzill
ping6 www.google.com
perd ben bé la meitat dels paquets. Un ping6 a la màquina des d’un altre ordinador i també falla. Fins i tot un ping6 des del servidor al gateway.
He revisat del dret i del revés la configuració, i he fet incomptables proves, totes amb el mateix resultat. He obert una consulta al suport tècnic, s’ho miraran.
De moment he eliminat els registres AAAA de la web.
16/2: Després de força dies de donar-hi voltes, proves i consultes al servei tècnic em rendeixo. Ipv6 no va bé amb FreeBSD i els servidors virtuals de Ramnode (Debian i CentOS van bé, per exemple, comprovat per mi mateix, i FreeBSD amb Vultr i DigitalOcean també). Instaŀlaré Debian; em sap greu, perquè ja tenia bastant apamat FreeBSD. Com a lliçó, una altra vegada faré comprovacions de la infraestructura abans de dedicar tres dies a configurar el sistema.
24/2: Canvi de servidor essencialment fet, i ja funciona amb ipv6. Em queda instaŀlar algunes eines pròpies. Hi he dedicat més temps del que pensava (unes 23 hores).
26/2: Pràcticament enllestit, unes 32 hores. He fet 4 canvis en 1 any, dos dels quals han estat també de sistema operatiu, i aquest darrer m’ha donat força feina. Confio a no tornar-hi en els propers dos o tres anys.
El sistema és més àgil amb Debian que amb FreeBSD, cosa que m’ha sorprès.
En les darreres setmanes he rebut pel cap baix quatre enquestes electròniques relatives a productes i serveis que tinc contractats. Desconec quina proporció de clients les contesten, però intueixo que que és bastant baixa.
Ahir en vaig contestar una i m’hi vaig equivocar: és d’un servei d’internet que vaig confondre amb un altre que té el logotip del mateix color. El qüestionari era molt curt, només una pregunta semblant a: com és de probable que recomanis aquest servei a algú altre? i un espai per comentaris. Els comentaris que vaig posar no tenen gaire a veure amb l’activitat de l’empresa. Me’n vaig adonar, com passa amb aquestes coses, tot just en clicar al botó per enviar les respostes. Bé, ja s’adonaran que tot són vuits i nous i cartes que no lliguen!
Aquest és el router que em va proporcionar Telefónica amb la fibra òptica. És pèssim:
Hauria de reclamar però em fa una mandra impressionant, perquè em temo que em marejaran molt i no m’arreglaran res.
Una mica per seguir la moda, una mica per aplicar els coneixements d’un curs recent de signatura digital i una mica per entreteniment he instaŀlat un certificat al web (el més bàsic, autenticació de domini), i ara funciona amb SSL. Una mica més lent, sí (també volia comprovar això).
Hi ha múltiples documents a la web de com fer-ho, però ho resumeixo (ho explico per a Nginx, els passos per Apache poc deuen variar):
openssl req -newkey rsa:2048 -nodes -keyout <nomfitxer>.key -out <nomfitxer>.csr
ssl on; ssl_certificate <ruta completa al fitxer que conté tots els certificats>; ssl_certificate_key <ruta completa al fitxer .key>
Si algú necessita més informació que m’ho faci saber!
Ahir vaig trobar una desgràcia en les les metadades d’unes 460 imatges del bloc: al paràmetre file del registre _wp_attachment_metadata de la imatge principal hi havia la ruta completa (des del directori arrel), i només hauria de tenir el nom del fitxer. I era la ruta d’un servidor on hi va haver el blog fins fa gairebé 3 anys.
L’efecte era que no es mostraven les imatges petites en les entrades del blog, si bé les imatges en forma d’àlbum es veien bé. És bastant inexplicable que no m’hagi adonat abans, a no ser que WordPress hagi canviat fa poc la manera de muntar la URL de les imatges petites.
Només he trobat un plugin de wordpress que corregeix metadades d’imatges, i és massa agressiu pel meu gust. Així que m’he dedicat 3 horetes a fer i provar un programa per canviar-ho directament a la base de dades. Ha calgut una mica d’enginyeria inversa per entendre com anava aquest camp.
Ja es veuen totes les imatges.