Notes sobre programació, sistemes operatius, comunicacions
RocketDock és un llançador d’aplicacions per a Windows que emula la barra d’eines (dock dels ordinadors Mac). És força senzill i molt pràctic per coŀlocar-hi els enllaços a les aplicacions o carpetes que fem servir més sovint:
Aquest és gratuït, i ocupa molt poca memòria.
Hi ha altres eines comercials amb més funcionalitats (per exemple, ObjectDock).
Tot i fer servir Python des de fa anys per petits desenvolupaments particulars (i una vegada professional, havia d’analitzar el log d’una aplicació, no recordo què hi buscava), fins fa pocs dies no m’havia atrevit amb Tkinter, que és l’entorn GUI estàndard de fet per Python.
Es basa en Tk (entorn que tampoc conec), i està adaptat a Python 3.x, cosa que no passa amb altres entorns (com WxPython, que es basa en WxWidgets, també molt usat, però que només funciona amb Python 2.x).
Fins ara l’he fet servir per una única aplicació molt senzilla, però ha esdevingut el meu entorn d’elecció per a tasques no web.
Arran de la reinstaŀlació d’un Windows he vist que Google ha deixat de treballar en Desktop (des de fa bastants mesos, m’havia passat del tot per alt).
El principal avantatge Desktop és que indexa(va) els fitxers de l’ordinador i també el correu de Gmail. No he trobat cap programa que indexi els dos mons, per tant he tornat a fer servir l’indexador de Windows pels fitxers. El correu ja el trobaré amb la barra de cerca del mateix Gmail.
Qui no ha tingut, sobretot en català, dubtes sobre si fer servir ser o estar? A Microsoft tampoc no ho tenen clar del tot: les bústies d’exchange són gairebé plenes, però estan plenes:
He estat uns dies a Madeira. A l’hotel de Funchal em van oferir de fer-me arribar el diari, i em van treure una llista força àmplia de diaris de tot el món. En català només hi havia La Vanguardia, i el vaig triar sense pensar gaire en les diferències horàries ni en el temps de transport que hi ha des de la península fins l’arxipèlag.
Tal com podria haver suposat em van donar una còpia impresa localment del diari que s’edita a Barcelona. El servei l’ofereix NewspaperDirect; imprimeixen el diari sencer en blanc i negre, en fulls de mida A3, que grapen per la part esquerra.
Tot i estar prou avesat a llegir notícies i qualsevol tipus de document en una pantalla, la lectura del diari sobre el paper després d’esmorzar ha estat un dels petits plaers d’aquests dies. Per què la sensació de llegir el diari en paper és diferent a fer-ho per mitjans electrònics? Hi veig dos motius: el primer és el de costum o familiaritat amb l’ordre de la informació (l’editorial, el columnista A, les pàgines de catàstrofes financeres o el temps són sempre al mateix lloc), i t’ho trobes on ha de ser sense haver d’anar-ho a buscar. El segon pel fet que, amb paper, llegeixes el diari i res més, t’hi centres més.
Aquesta setmana he vist en un document tècnic en català l’expressió estaments SQL. És una traducció estremidora de SQL statements.
En recordo un parell més en aquesta línia, de fa uns anys: sensible al caso per case sensitive i gerencia contenta per content manager.
Entre altres coses faig servir Producteev (sincronitzat amb Astrid per a Android) per a la llista de la compra. I per fer més ràpida la creació de la llista he estat provant-ne l’API.
És potent, i amb Python (i el fantàstic urllib.parse.urlencode()) la invocació dels serveis https esdevé senzilla. L’única feina una mica engorrosa ha estat crear la signatura de la crida (un MD5 dels paràmetres, els seus valors i la clau privada de desenvolupador).
He instaŀlat el lector Kindle per Android, per poder llegir un llibre concret (no editat a Espanya, per tant m’hauria costat trobar-lo en paper, i Amazon el té). El procés ha estat:
Realment fàcil.
El Kindle per Android queda lluny (en opcions de configuració) del programa Aldiko que faig servir per llibres epub amb gestió de drets d’Adobe, però és acceptablement bo.