Notes sobre programació, sistemes operatius, comunicacions
Un error greu de LibreOffice 3.6.1.2: En gravar/obrir un full de càlcul amb format ods a vegades perd el format condicional de les ceŀles. A més, la gravació de fulls amb ceŀles amb format condicional és molt lenta.
M’ha passat ja dues vegades. La primera va coincidir amb un error en gravar o obrir el fitxer, i ho vaig atribuir a la fatalitat.La segona vegada ja m’ha pujat la mosca al nas. Sembla que amb la següent versió (en proves) queda solucionat.
OpenSuse 12.2 no s’instaŀla bé si escolliu el català.
Quan es reinicia l’ordinador després de la primera part de la instaŀlació surt el missatge “error: primer heu de carregar el nucli”.
En altres idiomes (castellà, per exemple) funciona correctament.
En iniciar la instaŀlació avisa que la traducció és incompleta, però a diferència de versions anteriors (en què també sortia aquest avís) la instaŀlació no acaba.
He buscat un entorn Python per a desenvolupament de web, per a ús personal. Després d’unes hores de llegir he optat per:
Vaig descartar Django perquè partia ja de bases de dades existents, i no sabia com s’hi adaptaria.
Els principals problemes per posar-ho tot junt han estat les codificacions de caràcters (un clàssic del desenvolupament web).
M’ha sorprès sobretot SQLAlchemy, que no coneixia, i que sembla molt madur i amb una documentació exceŀlent. És un producte inspirat en Hibernate.
De moment ho he fet servir només per consultes, i en un entorn monousuari. Per tant, no tinc cap referència de com es comportaria en un entorn més exigent.
He trobat una eina, FreeFileSync, molt útil per mantenir un directori duplicat (per exemple, un directori de dades que voleu tenir copiat en una altre disc).
Té 3 modes de funcionament:
S’adapta bé a diferents sistemes de fitxers: per exemple, detecta com a conflicte fitxers que, en els dos directoris, difereixin respecte a majúscules; o, en comparar amb mida i data-hora, permet especificar una tolerància en el temps.
En un document complex de Word, amb seccions apaisades i seccions verticals, surt el problema de com fer els peus de pàgina i capçaleres perquè s’adaptin a les dues orientacions de pàgina i, alhora, el contingut estigui definit una sola vegada (és a dir, les seccions heredin la capçalera i el peu de la secció anterior). El problema sobretot surt quan hom vol posar uns elements a l’esquerra, uns altres centrats i uns altres a la dreta: en canviar d’orientació el posicionament amb tabuladors se’n va en orris, i amb una taula tampoc s’adapta.
La solució és fer servir marcs de text, si voleu amb vores de color blanc, i ubicar-los en relació als marges: per exemple, dos requadres mig centímetre per sota del marge inferior, un enganxat al marge esquerre i l’altre enganxat al marge dret.
Paquet Epson T0715 de 4 tintes per a la impressora. Cada cartutx ben envasat al buit (correcte), i tot dins d’un paquet de plàstic més gran. Tan gran que pràcticament dobla el volum dels cartutxs que conté.
Per què aquest malbaratament? Amb una capsa tan grossa el transport, la mateixa capsa l’emmagatzematge són més cars. L’únic estalvi que se m’ocorre pot ser logístic: un únic model de capsa, que serveixi per aquests cartutxs i per altres més grossos. Però per uns quants centenars de milions que en deuen fer cada any…
Els consumidors hauríem de ser més primmirats amb aquestes coses, i consumir aquells models/fabricants que siguin més curosos amb detalls com aquest.
Llegeixo que enguany farà 20 anys del primer SMS. Hem de dir ja fa 20 anys o només fa 20 anys?
RocketDock és un llançador d’aplicacions per a Windows que emula la barra d’eines (dock dels ordinadors Mac). És força senzill i molt pràctic per coŀlocar-hi els enllaços a les aplicacions o carpetes que fem servir més sovint:
Aquest és gratuït, i ocupa molt poca memòria.
Hi ha altres eines comercials amb més funcionalitats (per exemple, ObjectDock).