John Steinbeck: El breve reinado de Pipino IV (The Short Reign of Pippin IV)
Traducció de José Luis Piquero
Navona, abril 2008
ISBN 978-84-96707-59-7
Valoració: 4

En un moment indeterminat del segle XX, el govern de França perd una votació i s’inicia una crisi política important: el parlament està molt fragmentat i els acords són difícils. Finalment el partit Monàrquic proposa restablir la monarquia, i per motius diversos la idea és àmpliament acceptada.

Però, qui serà el rei? Un borbó? Un Orléans? No, van més enrere, tan enrere com poden. Troben Pipí Arnulf Héristal, astrònom aficionat que viu de renda, casat i amb una filla. És clar, té un oncle anomenat Carles Martell, comerciant, que li fa gairebé de confident.

Feta la coronació la família sencera es trasllada a la imponent Versalles, mentre els partits polítics treballen per redactar una nova constitució. Poc a poc el nou monarca pren consciència del seu càrrec, i es debat entre actuar en consciència o fer el paper de titella que li han preparat.

Un retat satíric i alhora cru del poder.

Jordi Sierra i Fabra: La mort del censor
Ara Llibres, setembre del 2013
ISBN 978-84-15645-12-2
Valoració: 4

Als anys seixanta del segle XX, per tant en ple règim franquista, un home apareix mort a Barcelona, dins del cotxe (un 600, és clar), amb vint-i-set ganivetades al cos. Es tracta d’un funcionari, un censor, de vida bastant discreta, malgrat ser el germà d’un conegut advocat.

La investigació del cas és encarregada a Hilari Soler, un bon policia mal vist per la jerarquia del cos perquè ha denunciat un company que ha fet servir mètodes criminals amb un detingut. Mentre esbrina i exposa les motivacions del crim i el passat dels implicats (víctima i entorn) Jordi Sierra fa un retrat de la societat catalana de l’època, el mateix paper de la censura, diferents sensibilitats culturals i les ferides encara tendres de la Guerra Civil.

Molt entretinguda, com totes les noveŀles de “lladres i serenos” que he llegit d’aquest autor.

Antoine de Saint-Exupéry: Pilot de guerra (Pilot de guerre)
Traducció de Santiago Albertí
Edicions 62, maig del 2000
ISBN 84-297-4722-2
Valoració: 4

Antoine de Saint-Exupéry fou pilot de les forces aèries franceses. Aquest llibre és el relat d’un vol de reconeixement sobre Arras (al nord de França), per fotografiar i prendre nota de les posicions alemanyes.

Els ànims dels tres tripulants es debaten entre l’angoixa d’un final incert -la missió és perillosa, si no absurda als seus ulls- i el deure de complir les ordres rebudes. Una hàbil maniobra al principi del vol els permet esquivar el primer grup alemany que els persegueix. Després tenen un trajecte llarg a gran alçada, en què l’estat oníric provocat pels sistemes de respiració dóna lloc a una disquisició densa sobre el sentit del que fan i de la vida. Al final, en arribar a l’objectiu, el llibre pren un to més dinàmic, centrat en la descripció dels perills amb què es troben.

Saint-Exupéry va desaparèixer en una missió el 31 de juliol de 1944; el seu avió va ser trobat l’any 2004.

Un clàssic d’un registre ben diferent a l’obra més coneguda de l’autor, El petit príncep.

Emili Teixidor: Retrat d’un assassí d’ocells
Edicions Proa, juny del 2011
ISBN 978-84-7588-269-7
Valoració: 4

Un nen a punt d’entrar a l’adolescència troba uns veïns, pare i fill, morts en un camí, en el que sembla un accident. Aquest és el punt d’arrencada d’una història rural, ambientada a una colònia tèxtil a la postguerra civil espanyola, en un ambient marcat per la rigorositat religiosa, el classisme social i, encara, els antics bàndols de la contesa.

La descripció de l’ambient familiar, tens i amb la mare malalta, s’encavalca amb l’amistat amb un noi nou del poble i un canvi important: se’n va a viure a la rectoria, com a protegit del vicari del poble, un capellà jove i ambiciós. De fons, el fil conductor de tota la novel·la: la coneixença progressiva de diversos fets esdevinguts abans i durant la guerra, que han marcat la història local des d’abans de la guerra.

Amb llenguatge precís i detallista, destaquen moltes metàfores i descripcions amb ocells. Atesa la meva ignorància en la matèria, se m’ha escapat una part de la novel·la.

Aquesta obra i Pa negre, del mateix autor, van servir per fer el guió de la pel·lícula Pa negre.

10/12: He fet una bona actualització de l’entrada.

Timur Vermes: Ha tornat (Er ist wieder da)
Traducció de Pilar Esterlich i Arce
Columna Edicions, primera edició en digital, setembre de 2013
ISBN 978-84-664-1764-8
Valoració: 3

En ple segle XXI Adolf Hitler torna a Alemanya, com si hagués estat hivernat o adormit durant una seixantena d’anys, amb l’edat que tenia l’any 1945, quan hom suposva que havia mort. D’entrada hi ha un xoc important per a la persona: el país on és no s’assembla gens al que ell va deixar. El segon problema és la identitat: si bé diu a tort i a dret que és Hitler, tothom creu que és un actor molt ben caracteritzat.

El personatge veu de seguida les possibilitats les nous mitjans de comunicació: de manera força fàcil va a parar a un programa de televisió, on comença a guanyar popularitat.

El llibre conté algunes situacions còmiques, i força referències sarcàstiques a la política i societat actuals. Hi ha notes aclaridores respecte a diverses situacions històriques, ja sigui de l’època del nacionalsocialisme o de l’actual.

Terenci Moix: Terenci del Nil
RBA llibres, 2012
ISBN 978-84-8264-558-2
Valoració: 3

Quan Terenci Moix va guanyar el premi Planeta vaig començar a llegir No digas que fue un sueño. El vaig trobar tan recarregat que ho vaig deixar córrer de seguida.

Arran del desè aniversari de la seva defunció, esdevingut aquesta primavera, vaig decidir donar-li una segona oportunitat, i he començat per aquest llibre. La fascinació de Terenci Moix per Egipte era ben coneguda, i en aquest llibre hi recull les experiències d’un jove escriptor, enfant terrible de les lletres catalanes, ben precàries a finals dels anys seixanta del segle xx.

El llibre fou escrit després de dos viatges a Egipte, en una temporada de poc turisme arran de la guerra dels sis dies. Com a fil conductor hi ha la figura de Semenkhare i la ciutat de Tell-El-Amarna, des d’on Akenaton va regnar i va organitzar el culte a Aton. Sembla que el va succeir breument Semenkhare, que n’era el germà o el fill. En morir va pujar al tron Tutankhamon.

Terenci aprofita per carregar contra els turistes típics, deixa a l’alçada del betum el famós espectacle de llum i so de Gizeh, i se li escapa algun moc cap a la societat catalana, que ha quedat una mica desfasat.

Recomanable, més com a curiositat que res. També tinc a punt L’any que va morir Marilyn, escrit una mica abans que aquest.

Richard Ford: Canadà (Canada)
Traducció de Josefina Caball
Empúries | Anagrama, setembre 2013 (edició digital)
ISBN 978-84-9787-907-1
Valoració: 4

Un matrimoni (una professora d’institut i un exmilitar) amb dos fills bessons d’uns quinze anys viuen en un poble tranquil dels Estats Units, prop d’una base militar on l’home havia estat destinat. Per raons diverses estan poc integrats a la comunitat. Les aspiracions del noi són estudiar, i la noia es deleix per sortir de l’entorn opressiu en què viu.

En un moment de necessitat de diners els pares atraquen un banc. Cinquanta anys després dels fets, el fill escriu el llibre explicant-ne els fets, amb tres blocs clars: una primera part on descriu l’ambient de la seva adolescència amb els pares, les motivacions que els porten a fer l’atracament i la relació amb la germana. La segona part es centra en els mesos posteriors als fets, en què va a Canadà. I la tercera, ja gran quan escriu el llibre, explica per què ho fa.

M’agrada més ara que n’estic la ressenya que mentre el llegia. M’ha deixat bon regust, però mentre el llegia se m’ha fet un pèl llarg. S’ha parlat força d’aquest llibre, em sembla que sobrevalorant-lo una mica.

Ferran Sáez Mateu: Les ombres errants
La Magrana, 2012
ISBN 978-84-8264-575-9
Valoració: 2

Unes setmanes abans del hecho biológico inevitable un militar falangista retirat és assassinat Barcelona. La novel·la en desvetlla amb petites pistes les motivacions, circumstàncies i autoria d’aquest fet.  Per això es remunta, fins i tot, a alguns fets del principi de la guerra civil espanyola, a través de diversos personatges que, d’una manera o altra, acaben involucrats en els fets.