E. L. Doctorow: Tot el temps del món (All the Time in the World)
Traducció de Maria Iniesta i Agulló i Julià de Jòdar
Edicions de 1984, 2012
ISBN 978-84-92440-79-5
Valoració: 2

Recull d’una dotzena d’històries curtes escrites per E. L. Doctorow al llarg dels anys, i publicades a diverses revistes nord-americanes.

Les històries no tenen relació entre elles. Alguna (Les cançons de Billy Bathgate) fa referència a algun altre personatge de les seves noveŀles. Com en tots els reculls, n’hi ha que agraden més que altres, però en general el conjunt m’ha semblat fluix. La força narrativa i gràcia per combinar personatges reals i imaginats que he trobat a les noveŀles de Doctorow aquí no hi són.

M’ha decebut una mica.

John Williams: Stoner (Stoner)
Traducció d’Albert Torrescasana
Edicions 62, 2012
ISBN 978-84-297-6931-9
Valoració: 3

William Stoner és el fill únic d’una família humil de camperols del Missouri. Els pares l’envien a estudiar agricultura a la universitat, perquè pugui tirar endavant l’explotació familiar amb una nova perspectiva.

A la universitat segueix el primer curs amb un expedient notable, i durant el segon curs queda commocionat per l’assignatura de llengua i literatura, i decideix reorientar els seus estudis cap aquest camp, fins que es gradua i, més tard, esdevé professor universitari de la matèria. En aquesta mateixa època coneix l’Edith, amb qui es casa i té una filla, la Grace.

A partir d’aquí els anys s’escolen entre estudis i classes per un costat, i unes relacions turmentoses amb la dona i, de retop, amb la filla per l’altre. El seu caràcter rígid li comporta també problemes a la universitat, on alguns companys i superiors li fan la vida impossible.

Bon retrat de la vida d’una persona corrent.

Richard P. Feynman: ¿Está usted de broma, Sr. Feynman? (Surely You’re Joking, Mr. Feynman – Adventures of a Curious Character)
Traducció de Luis Bou
Alianza Editorial, 2010
ISBN 978-84-206-8490-1
Valoració: 4

El subtítol del llibre és Aventuras de un curioso personaje tal como le fueron referidas a Ralph Leighton. Recopilación de Edward Hutchins.

Richard Phillips Feynman fou un important físic teòric, premi Noblel el 1965 pels seus treballs en electrodinàmica quàntica.

El llibre és un recull d’anècdotes que ajuden a comprendre’n la personalitat: a més de les seves activitats com a físic i professor, explica les seves incursions en el món de l’art (dibuix i pintura, música) i l’interès per cultures no nord-americanes com la japonesa. Com a científic es mostra apassionat i molt intuïtiu, possiblement arran d’una habilitat innata, una insaciable curiositat, una bona formació i l’hàbit de buscar exemples “reals” per qualsevol fenomen,

Poc després d’acabar els seus estudis al MIT va formar part del projecte Manhattan (construcció de les primeres bombes atòmiques), en què va fer-se càrrec de la divisió de càlculs teòrics. Malgrat ser un època complicada per ell (la seva primera dona va morir durant el projecte) n’explica força anècdotes, tot i que no entra en consideracions ètiques respecte a les bombes.

També explica amb força detall el procés que va seguir per reformular algunes teories quàntiques, que li van valdre finalment el premi Nobel: va posar en dubte algun dels principis generalment assumits, i va comprovar que amb la nova formulació tot encaixava, en un procés d’entusiasme inteŀlectual.

En recomano la lectura, encara que no se sàpiga física; no hi fa res no entendre algunes coses de les que explica.

Ray Bradbury: Fahrenheit 451
Traducció de Jaume Subirana Ortín
La Butxaca, octubre del 2010
ISBN 978-84-993′-186-0
Valoració: 4

Guy Montag és un bomber, en una època indeterminada del futur. Sembla que només hi ha bombers a les ciutats, de fet ningú no es preocupa de què hi ha fora de les ciutats, i les cases estan revestides de materials ignífugs. Els bombers tenen reservada una altra missió que apagar focs: cremar els llibres. Fan guàrdia jugant a cartes a la caserna, i quan reben una denúncia van al domicili que se’ls diu i cremen els llibres que hi hagi.

És un món regit per la superficialitat: a les cases hi ha grans pantalles, amb personatges que esdevenen la família, que tot el dia es barallen però no se sap per què. Amb cotxes voladors que es mouen a velocitats de vertigen. Ciutats on ningú no passeja, on ningú no parla si no és de banalitats, diversions i entreteniments. I tens, políticament tens, amb una guerra a punt d’esclatar.

El nostre personatge, com podeu suposar, per motius diversos es rebeŀla contra aquesta situació, la qual cosa l’acaba enfrontant a la seva dona i als companys de feina. Passa de perseguidor a perseguit.

És un clàssic de la ciència ficció. Vaig comprar-lo arran de la mort, fa un parell de mesos, de l’autor. Bradbury va escriure la primera versió el 1953, i va revisar-lo el 1981. Em sap greu no haver vist la versió original, m’hauria agradat saber quants dels ginys que explica van ser ja inclosos a la primera: el 1981 això de les pantalles gegants que ocupen tota la paret de casa es podia preveure, però trenta anys abans era més meritori.

Ah, 458 Fahrenheit és la temperatura a la qual el paper d’impremta s’encén.

Philip Kerr: Praga mortal (Prague fatale)
Traducció d’Alberto Coscarelli
RBA, juny del 2012, segona edició
ISBN 978-84-9006-265-4
Valoració: 3

Bernie Gunther és un detectiu de la vella escola de la policia de Berlín, la que tenia fama a tot Europa per treball rigorós i metòdic en cerca de proves, abans que els nazis assolissin el poder. Ha estat una temporada als territoris conquerits pels nazis a l’est d’europa, on ha viscut veritables episodis d’extermini, i ara és de nou a la capital, on és el darrer detectiu de professió.

Enmig de la investigació (ben poc prioritària, segons els seus superiors) de l’assassinat d’un treballador holandès del ferrocarril i la mort d’un home arran d’un atropellament, és cridat pel seu conegut Reinhard Heydrich a Praga. Heydrich ha organitzat una festa un cap de setmana amb una vintena de persones (la majoria coŀlaboradors seus) a la seva residència per celebrar que ha estat nomenat protector de Bohèmia i Moràvia. Bernie no sap ben bé per què Heydrich li té certa consideració ni entén perquè hi ha estat convidat, però és clar que no s’hi pot negar.

Mentre és a la casa un dels assistents de Heydrich apareix mort, dins d’una habitació tancada amb clau. Tot indica que ha estat assassinat, però realment no hi ha res clar… Bernie ha d’aguditzar l’enginy i la perspicàcia per entendre què ha passat, fins que descobreix l’autor de l’assassinat, i pler de dobles intencions i interessos ocults de la majoria dels convidats, començant per l’amfitrió, un personatge ben sinistre (vegeu HHhH).

Bona història, desconec si totalment inventada, però en tot cas molt entretinguda de llegir. Si trobo alguna altra història de l’autor (n’hi ha dues o tres més del mateix detectiu)

Irène Némirovsky: Jezabel (Jezabel)
Traducció de Maria Llopis
La Magrana, maig del 2012
ISBN 978-84-8264-547-6
Valoració: 4

Gladys Eysenach és una dona de seixanta anys fets, que ha matat un jove de 20 anys. Durant el judici les causes de la mort no queden gaire clares, però la impressió general és que es tractava del seu amant, i que li feia xantatge amenaçant-la d’explicar-ho tot a la seva parella formal.

El judici s’esdevé al principi del llibre. Després s’explica per què ella comet el crim. Per això l’autora parteix de la infantesa i joventut de la protagonista, i dóna una coherència total a aquest crim respecte als principis de vida de la Gladys.

Un llibre sobre l’essència mateixa de la vida, l’amor, les motivacions i les pors de viure, d’envellir i de morir.

Josep Maria de Sagarra: Vida privada
Edicions Proa, novembre 2010
ISBN 978-84-8437-966-6
Valoració: 4

La primera meitat del segle XX la industrialització va portar transformacions molt importants a Barcelona, en tots els àmbits. Aquesta noveŀla descriu la decadència dels Lloberola, una família benestant de Barcelona que perd patrimoni a tot vent però malda per mantenir certa dignitat i continuar aparentant una posició respectable. Les generacions més joves (els tres fills de don Tomàs i donya Leocàdia) no hi ajuden gaire, atès que ni els preocupen els problemes dels pares, ni s’hi entenen, ni serien capaços d’ajudar-los.

Vaig estar a punt de deixar aquest llibre en llegir la primera pàgina: amb expressions del tipus els nervis estaven tips de dormir, hi havia peces de roba d’ell adolorides de llur desordre, el tocadoret es veia fatigat d’ampolletes, polvoreres, pinces i tisores em va semblar que començava una noveŀla iŀlegible, farcida de descripcions prescindibles. En general no m’agrada l’abús del recurs d’animar els objectes.

Però vaig seguir, i la veritat és que el llibre m’ha agradat. És un estil molt detallista, a vegades una mica reiteratiu i tot (alguns fets es mencionen diverses vegades), però la lectura és globalment llaminera.

Miquel Llor: Laura a la ciutat dels sants
Educaula, 2011
ISBN 978-84-92672-1
Valoració: 3

Laura, una noia jove, ben educada i un pèl sofisticada de Barcelona, es casa amb un ric propietari de Comarquinal. A aquesta ciutat, si bé li envegen la distinció i elegància, mai no acaben d’acollir-la com una vilatana més, sinó que sempre s’hi sent forastera. A poc a poc l’ambient de comarques se li fa angoixós i buit, i el marit que tan meravellós li semblà a Barcelona esdevé una persona rude i eixuta.

Un altre home torna al poble després de voltar món durant un temps, i ambdós fan amistat. Ja us podeu imaginar el conflicte!

És un dels clàssics de la literatura catalana. Cap originalitat argumental, però sí una bona descripció d’una època i societat ja una mica antigues.