Manuel Vázquez Montalbán: Autobiografía del general Franco

Manuel Vázquez Montalbán: Autobiografía del general Franco
Valoració: 2

Marcial Pombo és un escriptor i militant del partit comunista, amb un actiu passat antifranquista. Necessitat de diners, accepta l’encàrrec d’escriure una autobiografia de Franco.

Amb aquest lleuger distanciament Manolo Vázquez Montalbán es va atrevir a escriure, ja entrats els 90, un llibre que fa passar com autobiografia del personatge. Arrenca a la infantesa, la formació militar a l’acadèmia de Toledo, la campanya al Marroc, l’estada com a responsable de l’acadèmia militar de Saragossa, el cop d’estat del 18 de juliol, la guerra civil, i  els 40 anys dedicats a evitar de ficar-se en política i intentar que tot el que estava atado seguís atad0 y bien atado. Tot amanít amb unes quantes dites que surten periòdicament, sobretot quien hoy es yunque  mañana puede ser martillo no hay mal que por bien no venga. I moltes conspiracions maçòniques.

En tots aquests aquests episodis l’autor hi fica cullerada amb una visió contraposada, ja sigui amb notes de la repressió franquista patida per ell mateix o amb cites d’altres persones.

Cal valorar molt positivament l’esforç que devia fer Vázquez Montalbán per escriure segons la retòrica del franquisme, però acaba fent-se llarg. El meu interès ha caigut bastant un cop acabada al guerra. També hi fa que l’edició que he llegit estava escrita majoritàriament en cursiva (el que escrivia el general) i en lletra dreta les reflexions de Marcial Pombo. Al revés hauria anat molt millor, la lletra cursiva és menys adequada per lectura continuada.

Ah, he llegit una versió digitalitzada adquirida a Amazon (per un preu molt mòdic). Un desastre: moltes dates mal escannejades (per exemple, 1931 en comptes de 1937, força vegades), i també uns quants noms. Si el voleu llegir és molt més recomanable que el compreu a un llibreter de vell.

3 pensaments a “Manuel Vázquez Montalbán: Autobiografía del general Franco”

  1. El problema que comentes de la versió digital és habitual en els llibres d’una certa edat, on la digitalització ha estat a través del reconeixement òptic; si els llibres són més moderns, on ja hi ha un suport digital original és d’imaginar no que hi haurà (o hi hauria d’haver) aquest problema.

    Una altre conseqüència d’aquest mateix problema el podem veure als llibres digitalitzats per Google. Rar és l’exemplar on no hi ha una pàgina mal escanejada o bé directament hi manca. No obstant això, no hem de ser del tot negatius 🙂 Hi ha qui ja hi ha trobat una visió artística: http://www.llibrevell.cat/wp/lart-amb-els-errors-de-google-books/

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.