Jordi Sierra i Fabra: Set dies de juliol (Siete días de julio)
Versió catalana del mateix autor
Rosa dels Vents, març del 2010
ISBN 978-84-01-38745-6
Valoració: 3

Després de l’entrada de l’exèrcit franquista a Barcelona, Miquel Mascarell, l’últim policia republicà de la ciutat (vegeu Cuatro días de enero) és detingut i passa uns quants anys a presons franquistes. El 1947 és alliberat i torna a la ciutat, on la burgesia s’enriqueix amb l’estraperlo a gran escala, les persones més senzilles sobreviuen com poden emmig dels racionaments i picaresques, i les arbitrarietats policials són a l’ordre del dia.

Amb els quatre xavos que li han donat pel seu treball a les presons, l’ex-inspector s’instaŀla a una pensió. Aviat rep una carta amb un enigmàtic vol tornar a sentir-se policia?, la fotografia d’una dona, una adreça i unes temptadores 1.000 pessetes. Sense res millor per fer comença a investigar en una ciutat que, si bé coneix, li és poc amiga.

Jordi Sierra aprofita la noveŀla per descriure la vida a les ciutats durant la postguerra; la lectura és molt amena, combina bé la peripècia personal del personatge amb la intriga policial.

Fujo de copiar continguts d’altres blogs, però no em puc estar d’afegir aquest vídeo que he vist a Tens un racó dalt del món.

Empar Moliner: No hi ha terceres persones
Quaderns Crema, març de 2010
ISBN 978-84-7727-478-0
Valoració: 4

Una desena de narracions breus d’Empar Moliner, escriptora i periodista. Fins ara la coneixia només per les seves intervencions en alguns programes de ràdio, i per algun article de diaris.

Recomanable. Estil fresc, força situacions divertides, algunes més dramàtics, personatges extrems i, sobretot, coherents i, per què no, creïbles. Igual que deia ahir, es pot prendre i deixar, però a mi m’ha durat literalment dues tardes.

Quim Monzó: Esplendor i glòria de la Internacional Papanates
Quaderns Crema, febrer de 2010
ISBN 978-84-7727-476-6
Valoració: 3

Esplendor i glòria de la Internacional Papanates és un recull d’articles que Quim Monzó ha publicat a la premsa entre l’any 2001 i el 2004. El títol ja és tota una declaració d’intencions: són articles mordaços, que posen el dit a la llaga en diversos aspectes de la societat contemporània, especialment certs esnobismes i modes.

El recull té l’encert de ser bastant atemporal, en el sentit que els sis o nou anys que han passat des que els articles foren escrits no els ha fet menys interessants. Ideal com a lectura fresca, de prendre i deixar si cal, però per mi ha estat addictiva, amb un a veure de què va el següent al final de cada article!

Josep Benet: Memòries I – De l’esperança a la desfeta, 1920-1939
Edicions 62, tercera edició, maig del 2008
ISBN 978-84-297-6088-0
Valoració: 2

Aquest és el primer i, em sembla, únic volum publicat de les memòries d’una de les persones més rellevants del catalanisme del segle XX. Abarca des del naixement fins a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener del 1939, passant per la seva formació al Monestir de Montserrat (on fou escolà), i posteriorment a l’acadèmia Ramon Llull, de Sarrià, la persecució religiosa del principi de la guerra, i finalment la seva participació a la contesa, al front d’Aragó, formant part de l’anomenada lleva del biberó.

Com a punts més rellevants del llibre destaco la visió que dóna de l’ambient a Barcelona previ a la guerra i durant aquesta, des de l’òptica d’una persona fermament cristiana i republicana, totalment contrària a la rebeŀlió militar. A l’altre extrem, els punts que em fan posar-li una valoració fluixa són bàsicament tres: l’excessiva càrrega de justificacions de les seves posicions sobre determinades persones i fets, un estil una mica feixuc, i unes digressions massa llargues cap al futur, sovint uns quants decennis enllà. I és que Josep Benet ja explica que va iniciar l’escriptura de les seves memòries l’any 2004 com a contrapunt a l’enfocament que el govern de la Generalitat fa de a tota la història recent, això que se’n diu pomposament memòria històrica, memòria històrica democràtica o memòria democràtica.

Alaa Al Aswani: Chicago
Traducció de Pius Alibek
Edicions de 1984, primera edició, novembre del 2008
ISBN: 978-84-92440-12-2
Valoració: 3

Uns quants estudiants, investigadors i metges d’origen egipci i de diverses edats viuen a Chicago.

Alguns estan totalment integrats a la societat americana, fins al punt que han perdut totes les arrels amb els seus orígens, i gairebé en reneguen. D’altres, acabats d’arribar, han de trobar la fórmula per adaptar-s’hi sense renunciar als seus principis, o reinterpretant-los amb l’ajut de la distància i els costums del país que els ha acollit. Uns s’adonen que hi ha una manca clara de llibertat i democràcia a Egitpe i volen contribuir a impulsar-hi canvis. Altres prefereixen mantenir-se’n totalment al marge.

Interessant des del punt de vista de la convergència i xoc de cultures, com a noveŀla coral és una mica fluixa. Això sí, és de lectura còmoda i relativament engrescadora.

Joan Majó: No m’ho crec!
La magrana, abril del 2009
ISBN 978-84-9867-519-1
Valoració: 3

Exposició de les causes de l’actual crisi financero-econòmica, i algunes línies d’actuació per sortir-ne, tant globalment com per Catalunya i Espanya.

He trigat 9 mesos a llegir-lo des que va ser escrit i publicat, i realment m’ha aportat ben poca informació nova pel que fa a les causes de la crisi: no goso dir que ha quedat obsolet, perquè em sembla que no és això, però en el darrer any ens ha arribat força informació al respecte.

Més interès tenen les pinzellades suggerides pel que fa als motors econòmics que haurien d’ajudar a canviar l’economia espanyola: segons Joan Majó, cal intentar aprofitar els canvis que hi haurà al sector de l’automòbil arran del desenvolupament i construcció de cotxes elèctrics, la revolució energètica i mediambiental, la gestió del coneixement i les TIC, i els serveis a les persones en sentit ampli (incloent-hi la formació i atenció a persones grans, per exemple).

Herta Müller: La bestia del corazón (Herztier)
Traducció de Bettina Blanch Tyroller
Ediciones Siruela, 2009
ISBN: 978-84-9841-373-1
Valoració: 2

Un grup de joves lluita per evitar ésser engolits pel sistema dictatorial de la Romania de Ceucescu. Encara amb els fantasmes de la segona guerra mundial, en una societat atemorida per les investigacions policíaques, reprimida per la manca de llibertats i falsament esperançada pels rumors de malaltia del dictador. De los muertos de las fugas no se hablaba igual que de las enfermedades del dictador. Éste salía el mismo día por la televisión y ahuyentaba la proximidad de la muerte con un discurso más largo. Mientras hablaba se le encontraba otra enfermedad que lo acercaba más a la muerte.

És una noveŀla dura, seca, obsessiva. M’ha costat molt d’avançar i acabar-la. Transmet la desolació i desesperació (sentiment que identifico amb el títol) possiblement volgudes per l’autora, però esdevé repetitiva i difícil de llegir.

Vaig triar el llibre a cegues, sense cap criteri sobre l’autora, atret per la recent concessió del premi Nobel. Amb això vull dir que no es pot generalitzar la impressió que m’ha causat el llibre a la resta de l’obra de l’autora, que desconec. Possiblement en busqui alguna altra obra.