George Orwell: Sense ni cinc a París i Londres
Edicions 62 (MOLU, núm. 146)
ISBN 84-297-5234-x
Valoració: 2

És una de les primeres obres d’Eric Blair (més conegut pel seu pseudònim, George Orwell), publicada el 1933.

En un moment de la seva vida Eric Blair fuig d’imperialismes i es posa a treballar en feines de les pitjor considerades, i esdevé també un rodamón a París i més tard a Londres. L’obra s’inspira en les seves aventures com a vagabund a aquestes dues ciutats, i explica les seves sensacions, les facècies de persones que coneix, i com sobreviure en aquestes ciutats amb uns mitjans d’allò més precaris.

Tot i que l’obra no és llarga -250 pàgines- es fa repetitiva, poc engrescadora. I es llegeix bé, però argumentalment té ritmes trencats, i decau força després que el protagonista deixa de treballar a restaurants i comença a donar voltes pels carrers de les ciutats.

Jesús Moncada: El Cafè de la Granota
Educació 62
ISBN 84-297-5840-2
Valoració: 5

El Cafè de la Granota és un dels cafès -autèntics locals socials dels pobles- de la mítica Mequinensa de l’autor. Aquest llibre és un dels reculls de narracions breus de l’autor (14 relats, totalment independents), escrits amb el gust per al detall i riquesa lèxica que caracteritza l’autor. I precisament perquè són històries curtes el llibre es fa més i més llaminer, perquè en qualsevol moment dius “va, una història més”.

L’edició, de butxaca, ben digna, és orientada als estudiants de Batxillerat, i per això té un parell d’afegitons de cert interès: una notícia biogràfica i bibliogràfica de l’autor, i algunes propostes de treball i glossari de localismes al final del llibre.

Des que vaig llegir les 3 noveŀles de l’autor i em van fascinar Camí de Sirga i Estremida Memòria tenia pendent afegir una mica més de Moncada a la biblioteca i pòsit literari!

Paul Auster: Travels in the Scriptorium
Faber and Faber
ISBN 978-0-571-23255-0
Valoració: 3

Darrer llibre de Paul Auster, una noveŀla curta (130 pàgines). Un home gran dins d’una habitació; no sap ben bé per què hi és, ni si pot sortir-ne; té la memòria força pertorbada. Poc a poc descobreix coses sobre el seu passat i sobre persones que l’han envoltat. Rep algunes visites que li expliquen fets, però sempre afegint-hi interrogants.

A l’habitació hi ha un escriptori, amb tot de fotografies i textos. Se les mira, llegeix els escrits; arran d’un d’aquests escrits comença una segona història dins de la història, que parla també d’un home que està tancat en una habitació. Serà ell mateix? Confluiran les dues històries? Arribarem a saber qui és aquest home i per què és en aquesta habitació? En podrà sortir? És tot un malson?

N’esperava una mica més, m’ha decebut una mica el final, tot i que està en línia amb l’estil de l’autor I potser era l’únic final possible (que, dit sigui de passada, amb matisos ja he intuït al llarg del llibre).

Paul Preston: Idealistes sota les bales (traducció de Laia Font i Mateu)
Proa
ISBN 978-84-8437-957-7
Valoració: 3

Paul Preston és un dels historiadors sobre Espanya de més renom. En aquesta obra repassa l’activitat de diferents periodistes estrangers en el bàndol rebel (posteriorment autoanomenat nacional), i, sobretot, en el lleial a l’ordenament constitucional republicà.

El primer capítol repassa la relació de diferents mitjans amb Lluís Companys, el president de la Generalitat durant la guerra.

Els següents capítols revisen el tracte i llibertat d’acció de què van gaudir els informadors destacats a les dues zones, i la censura que els van imposar. S’hi repassen figures prou rellevants, però desconegudes per a mi fins ara, com Constancia de la Mora (bàndol lleial) i Luis Bolín (bàndol rebel).

Hi ha un capítol sencer a la desaparició de José Robles, al bàndol republicà, possiblement afusellat pels soviètics que coŀlaboraven amb l’exèrcit lleial a la República, però mai aclarit de forma concloent. Aquesta mort va provocar un distanciament progressiu entre Hemingway i Dos Pasos.

La segona part del llibre explica la vida i contribucions de diversos periodistes: Mikhaïl Koltsov, que va acabar víctima de les depuracions estalinistes; Louis Fisher, periodista nord-americà incansable amb línia directa amb Antonio Negrín; George Steer, mundialment conegut pel seu article sobre el bombardeig de Guernika; Jay Allen, lluitador
antifeixista, del qual es reprodueix l’article que va publicar el 25 d’agost de 1936 sobre la repressió franquista a Badajoz, i que fa posar els pèls de punta; i Henry Buckley i Herbert Rutledge Southworth (a qui està dedicat el llibre), historiadors de la Guerra, tot i que no van viure-la.

El llibre sembla ben documentat, s’hi citen centenars de passatges d’altres llibres i arxius de correspondència. Els capítols poden ser llegits de forma independent; de fet hi ha alguns fets explicats a més d’un capítol.

Des de la lectura de les memòries d’Avellí Artís-Gener vaig prendre consciència del poc que conec aquest període històric que els nostres avis van protagonitzar. Amb aquesta lectura m’ho ha confirmat!

Enric González: Historias de Nueva York
RBA Libros
ISBN 84-7871-690-4
Valoració: 3

Enric González és periodista, i va arribar a New York a mitjan any 2000, per fer-se càrrec de la corresponsalia del diari a aquesta ciutat. Posteriorment va ser traslladat a Washington, i més tard a Roma.

El llibre és un recull de vivències -des de la peripècia amb el número de la Seguretat Social reciclat o l’aventura de trobar pis- fins a com va viure l’atac al WTC el setembre del 2001. Pel mig, de tot: història i descripcions informals dels diferents barris de la ciutat, recomanacions de restaurants i bars, i una pila de personatges històrics, amb les seves anècdotes, grandeses i misèries.

És obvi que no és el mateix visitar una ciutat que viure-hi, i en un lloc com New York és encara més evident: el turista mira però no sempre hi veu, difícilment hom pot captar l’essència i vitalitat d’una ciutat vivint-hi uns quants dies en un hotel.

El recomano per a una tarda (143 pàgines) com la que sembla que farà avui!

Andrea Levy: Petita illa (Small island. traducció de Dolors Udina)
Enciclopèdia Catalana – Proa a tot vent
ISBN 84-8437-912-4
Valoració: 4

Relat de la vida de diverses persones -jamaicans uns, que s’emmirallen en la Mare Pàtria, Anglaterra, anglesos de soca-rel d’altres-: la infantesa i joventut, després la segona guerra mundial, amb el lògic estroncament de projectes, trasllat cap a una Anglaterra orgullosa i poc acollidora amb els immigrants, encara que siguin de les colònies.

L’originalitat de l’obra és que cadascun dels personatges explica una part dels fets, de manera que s’entrellacen els punts de vista.

No hi busqueu altes dosis d’acció: el llibre és ple d’emocions, punts de vista sobre altres persones, idees, descripcions de projectes.

El recomano.

Emili Teixidor: Pa negre
Columna Edicions
ISBN 84-664-0374-4
Valoració: 4

Narració dels anys de tardana infantesa i inici de l’adolescència de l’Andreu, un nen que viu en un ambient rural just acabada la guerra civil espanyola. El sue pare és a la presó per motius polítics i la mare apassionada i alhora presonera per l’amor que sent pel marit i per la necessitat de guanyar-se la vida com a assalariada en una fàbrica.

El noi explica bàsicament la seva vida amb els oncles i l’àvia, una família de masovers a la plana de Vic, i els jocs i baralles amb els cosins. Amb el temps, i precipitat per circumstàncies familiars, descobreix la sexualitat i el món dels adults, ple de mitges veritats i mitges mentides, dividit en vencedors i vençuts, rics i pobres, sans i malalts, lliures i presoners, camp i ciutat, pagesia i indústria.

Emili Teixidor descriu magistralment un ambient rural de temps definitivament històrics a les nostres terres, amb un conjunt de girs i frases fetes que no recordo haver llegit en una noveŀla. Val a dir que moltes d’aquestes expressions les he sentides a les àvies o als pares. M’ha fet una especial gràcia veure-hi escrit quan jo em mori, merda pels vius, que no havia sentit mai fora de la meva família.

M’ha costat entrar-hi, el llibre ha estat començat uns quants mesos (però no és culpa d’Emili Teixidor!). Després la lectura ha estat plaent, fluïda i llaminera.

Mark Twain: Els diaris d’Adam i Eva (The Diaries of Adam and Eve)
Traducció al català d’Ernest Riera
Angle Editorial
ISBN 84-96521-54-0
Valoració: 3

La imaginació de l’autor ens trasllada a l’origen de la humanitat: un Adam que viu sol al paradís, de cop li arriba Eva, un ésser xerraire, que posa nom a totes les coses (fins i tot al mateix Adam). Comença, d’alguna manera, el conflicte de gèneres ja en aquest món sense mal, sense dolor, sense mort.

Molt ponderat pels límits de tolerància dels nostres dies -la mordacitat i irreverència amb què podria tractar-se el tema avui és molt superior a la del llibre, escrit fa més d’un segle-, conté unes pinzellades d’humor i d’amor gens menyspreables. El llibre conté extractes de diaris i autobiografies dels dos personatges, junt amb algun altre.

No m’ha acabat de convèncer certa ordenació d’esdeveniments i explicacions. Hi ha massa alternances entre temps (present i passat), i no trobo ben resolta del tot la successió de punts de vista (primer Adam, després Eva, en forma d’extractes dels diaris, l’autobiografia, etc., al final torna Adam).

El llibre es llegeix molt ràpid (141 pàgines amb lletra grossa, amb un espai interlineal generós), perfecte per una tarda d’hivern. Llàstima que Mark Twain no visqui el 2007 per reescriure’l, més lliure de rigideses morals, perquè els personatges ho permetrien.