Enric González: Historias de Londres
RBA Libros
ISBN 978-84-7901107-9
Valoració: 4

Anàleg (no només pel títol) a Historias de Nueva York, Enric González, corresponsal de El País a Londres durant una temporada, ens explica petites històries, xafarderies, anècdotes, personatges de la capital britànica.

La gràcia és que ho fa des de l’òptica d’algú que hi ha viscut, i que en coneix la història i els racons, i que no s’està de tocar tots els resorts informatius: des de política a esports, des de gastronomia a xafarderies socials, passant per l’arquitectura o els incomparables pubs. Per Enric González Londres és la ciutat en què voldria viure de l’aire, és a dir, la que prefereix d’entre totes les ciutats en què ha viscut.

Altament recomanable si voleu preparar una ruta alternativa per la ciutat!

Noah Gordon: El celler (The Bodega)
Traducció al català de Rosa Borràs
ISBN 978-84-96791-58-9
Valoració: 3 justet!

Des de fa una temporada miro de defugir els productors de best sellers, i Noah Gordon n’és un, perquè acostumen a repetir una i altra vegada una fórmula que més o menys els ha funcionat en alguna ocasió. I aquesta vegada no és pas diferent! Si he transigit és perquè l’obra està ambientada al Penedès, i m’ha fet certa gràcia per la raó de la proximitat.

El celler és la història d’un home jove català que a l’últim terç del segle XIX ha passat una temporada a França i torna a Catalunya per començar a fer vi segons el que ha après al Llenguadoc. S’hi afegeix una peripècia personal lligada amb la història real d’Espanya (l’autor ja explica que és ficció, però està prou ben trobat).

Estructuralment és fluixa, hi ha trossos una mica postissos o mal encaixats, i literàriament no li veig gaire virtuts. Això sí, passa com l’aigua (o el bon vi?), és perfecta per a tardes d’hivern!

George Orwell: Homage to Catalonia
Penguin Books
ISBN 978-0-141-18305-3
Valoració: 4

Eric Blair -que escrivia amb el pseudònim de George Orwell- va venir a Barcelona a la tardor del 1936, per lluitar al bàndol republicà, durant la Guerra Civil. Arriba a una ciutat que transpira igualitarisme, on (per exemple) hom no diu «bon dia» sinó «salut!», on s’han abolit les propines, i tothom es tracta de tu.

S’apunta a les milícies del POUM, i és destinat al front d’Aragó. Després d’un dur (pel fred i l’escassedat de provisions) i monòton hivern torna a Barcelona, on troba un ambient molt més classista i tradicional que uns mesos abans. Hi viu els disturbis entre la policia i els anarquistes de principis de maig del 1937, que va començar amb l’ocupació de l’edifici de la Telefónica per part de la policia i que va portar a la dissolució i criminalització del POUM per part de les autoritats del moment.

Més tard torna al front, on és ferit de bala al coll, i salva miraculosament la vida. Un cop recuperat de la ferida i declarat invàlid per a lluitar, amb la seva dona se’n torna a Anglaterra, espantat pel fet que si es queda a Barcelona puguin detenir-lo per haver lluitat a les milícies del POUM.

El llibre fa un èmfasi important en tots els fets del maig del 1937, i acusa amb contundència les autoritats del moment -PSUC principalment- d’haver practicat una política de repressió després dels fets.

El llibre m’ha fet veure la gran ignorància que tinc sobre tota la Guerra Civil espanyola. M’he proposat llegir-ne altres llibres.

Alfred Bosch: L’atles furtiu
Columna
ISBN 84-8300-471-2
Valoració: 3

Aquesta és la primera noveŀla d’Alfred Bosch, guanyadora del Premi Sant Jordi de l’any 1997.

És una noveŀla històrica, ambientada a l’etapa final del regnat de Pere el Cerimoniós (o del Punyalet), i el principi del de Joan el Caçador. L’infant Joan encarrega a un mestre jueu de cartes mallorquí un atles que reculli tot el coneixement de la geografia i pobles del món. La confecció i lliurament d’aquest atles porten Jafudà de Cresques a conèixer uns quants dels personatges decisius de l’època: Anselm Turmeda, Bernat Metge, Vicent Ferrer, el mateix infant Joan i rei Pere. Paraŀlelament Alfred Bosch ens presenta les intrigues de la cort i els saquejos generalitzats dels calls de finals del segle XIV.

Hi ha un aspecte que no m’ha agradat: per què explica un tros de la història, deixant-se un parell de punts prou importants, que després surten com «bolets» en el text? En general no em desagraden els salts en el temps, però en aquesta ocasió em sembla mal resolt. També he trobat una mica llargues (i pesades de llegir per puntuació i lletra cursiva) els relats de dos personatges clau (que precisament són en aquests salts enrere). A banda d’això el llibre és recomanable a qualsevol que tingui una mica d’interès per als fets de lèpoca al comtat de Barcelona i regne de Mallorca.

Pablo Tusset: En el nombre del cerdo
Destino
ISBN 978-84-233-3938-9
Valoració: 3

Pablo Tusset és l’autor de la divertida Lo mejor que le puede pasar a un croissant.

A En el nombre del cerdo continua amb una temàtica detectivesca, però amb personatges i situacions molt diferents de la primera noveŀla. En un remot poble té lloc un crim bastant repugnant, i un comissari a punt de jubilar-se inicia la investigació. D’altra banda, un policia en excedència és de viatge a New York, on s’enamora. Les històries acabaran confluint.

No és una noveŀla clàssica de lladres i serenos, perquè té alguns girs força insospitats, i altres insinuats força aviat. També queda algun punt poc aclarit, però és relativament irrellevant. Certs tocs humorístics la fan de lectura molt fluïda i llaminera per a caloroses tardes o nits d’estiu!

George Orwell: Sense ni cinc a París i Londres
Edicions 62 (MOLU, núm. 146)
ISBN 84-297-5234-x
Valoració: 2

És una de les primeres obres d’Eric Blair (més conegut pel seu pseudònim, George Orwell), publicada el 1933.

En un moment de la seva vida Eric Blair fuig d’imperialismes i es posa a treballar en feines de les pitjor considerades, i esdevé també un rodamón a París i més tard a Londres. L’obra s’inspira en les seves aventures com a vagabund a aquestes dues ciutats, i explica les seves sensacions, les facècies de persones que coneix, i com sobreviure en aquestes ciutats amb uns mitjans d’allò més precaris.

Tot i que l’obra no és llarga -250 pàgines- es fa repetitiva, poc engrescadora. I es llegeix bé, però argumentalment té ritmes trencats, i decau força després que el protagonista deixa de treballar a restaurants i comença a donar voltes pels carrers de les ciutats.

Jesús Moncada: El Cafè de la Granota
Educació 62
ISBN 84-297-5840-2
Valoració: 5

El Cafè de la Granota és un dels cafès -autèntics locals socials dels pobles- de la mítica Mequinensa de l’autor. Aquest llibre és un dels reculls de narracions breus de l’autor (14 relats, totalment independents), escrits amb el gust per al detall i riquesa lèxica que caracteritza l’autor. I precisament perquè són històries curtes el llibre es fa més i més llaminer, perquè en qualsevol moment dius «va, una història més».

L’edició, de butxaca, ben digna, és orientada als estudiants de Batxillerat, i per això té un parell d’afegitons de cert interès: una notícia biogràfica i bibliogràfica de l’autor, i algunes propostes de treball i glossari de localismes al final del llibre.

Des que vaig llegir les 3 noveŀles de l’autor i em van fascinar Camí de Sirga i Estremida Memòria tenia pendent afegir una mica més de Moncada a la biblioteca i pòsit literari!

Paul Auster: Travels in the Scriptorium
Faber and Faber
ISBN 978-0-571-23255-0
Valoració: 3

Darrer llibre de Paul Auster, una noveŀla curta (130 pàgines). Un home gran dins d’una habitació; no sap ben bé per què hi és, ni si pot sortir-ne; té la memòria força pertorbada. Poc a poc descobreix coses sobre el seu passat i sobre persones que l’han envoltat. Rep algunes visites que li expliquen fets, però sempre afegint-hi interrogants.

A l’habitació hi ha un escriptori, amb tot de fotografies i textos. Se les mira, llegeix els escrits; arran d’un d’aquests escrits comença una segona història dins de la història, que parla també d’un home que està tancat en una habitació. Serà ell mateix? Confluiran les dues històries? Arribarem a saber qui és aquest home i per què és en aquesta habitació? En podrà sortir? És tot un malson?

N’esperava una mica més, m’ha decebut una mica el final, tot i que està en línia amb l’estil de l’autor I potser era l’únic final possible (que, dit sigui de passada, amb matisos ja he intuït al llarg del llibre).