Stefan Zweig: Clarissa
Traducció de Joan Fontcuberta
Quaderns Crema, 2017
ISBN 978-84-7727-576-3
Valoració: 4

Clarissa és una noia austíaca nascuda a finals del segle XIX, amb la infantesa i primera joventut marcades pel rigor d’un pare militar.

Estudia diverses matèries i comença a treballar d’ajudant del neuròleg Silverstein. En un viatge professional coneix en Léonard, francès, de qui s’enamora. Però l’esclat de la Guerra Europea els separa.

La noveŀla mostra fets ben quotidians i decisions diàries i vitals d’una persona ben normal, enmig d’un entorn ben convuls.

Ha estat el meu primer Zweig.

Pierre Lemaître: Miroir de nos peines
Albin Michel, 2020
ISBN 978-2-226-44975-7
Valoració: 4

Darrer llibre de la trilogia Els fills del desastre, precedit per Au revoir là-haut (ambientat a la Primera Guerra Mundial) i Couleurs de l’incendie (entre-guerres).

Una mestra que també fa de cambrera de restaurant a París, i que és objecte d’una agosarada proposta per part d’un dels clients habituals, dos soldats confinats a un dels búnquers de la Línia Maginot i un enigmàtic advocat defensor constitueixen el nucli dur del personatges inicials, als que s’afegeix més endavant (segona part) un gendarme de París.

Junt amb alguns personatges extres es configura una noveŀla gairebé coral, que comença els mesos previs a la invasió de França per part de l’exèrcit alemany.

L’obra està dividida en tres parts, i a cada una hi ha un fil narratiu per cadascun dels personatges (amb una petita variació a la segona part, en què una part de la història es coneix a partir d’unes cartes)

Tot i formar part d’una trilogia, es pot llegir sense conèixer les dues altres obres. En recomano la lectura.

L’he llegit en format electrònic. En català ha estat publicat per Bromera amb el titol “El mirall de les nostres penes”.

Philip Kerr: Plegarias
Títol original: Prayer
Traducció d’Eduardo Iriarte
RBA, Serie Negra, març del 2020
Valoració: 2

Giles Martins és un escocès educat en el catolicisme, afincat als Estats Units des de l’adolescència, amb formació d’advocat i agent de l’FBI. Un bon agent, malgrat certs hàbits al límit d’un transtorn obsessivo-compulsiu.

Casat i amb amb un fil petit, el matrimoni penja d’un fil, en especial perquè la Ruth és religiosa en extrem i en Giles ha esdevingut ateu.

Enmig d’una investigació per terrorisme en Giles rep una informació del bisbe Coogan, un bon amic de la seva mare, que ha vist un patró en diverses morts oficialment accidentals.

Malgrat que els indicis són febles l’FBI inicia una investigació, sense treure’n massa conclusions. Més endavant el mateix Giles, ja actuant per compte propi, en traurà l’entrellat.

Molt diferent de les altres noveŀles de Kerr; no m’ha fet el pes, bàsicament per motius argumentals.

Al tercer capítol de Picard hi surt el pilot (Cristóbal Ríos) llegint la versió anglesa de Del sentimiento trágico de la vida, de Miguel de Unamuno.

Ja és curiós que mantinguin el paper al segle XXV, i més encara l’edició (es veu ben nova) de l’obra:

Que és clarament inspirada en els llibres de l’editorial Gallimard:

Aquesta edició de la sèrie no la sé trobar a Amazon. Sembla una picada d’ullet dels guionistes a aquesta editorial francesa.

Perdurarà Gallimard fins al segle XXV?

A una llibreria de Marsella hi trobo aquesta novel·la:

Caram, que original pensarà gairebé tothom… Doncs no n’és gens!! Avel·lí Artís-Gener ja va tractar-ho en un dels llibres més sorprenents que he llegit mai, Paraules d’Opòton el vell, escrit fa cinquanta anys llargs.

Llegit el darrer Bernie Gunther (en parlaré d’aquí a uns dies) descobreixo consternat que Philip Kerr es va morir fa cosa d’un any i mig.

Havia vist a algun lloc que no hi hauria cap més llibre amb aquest personatge, però no en sabia el motiu.

Llorenç Villalonga: Mort de dama
Club Editor, quarta edició, 1965
Valoració: 4

Dona Obdúlia de Montcada, viuda de Bearn, és malalta al llit, en els seus darrers dies.

Al voltant de Dona Obdúlia, que morirà sense fills, pul·lulen tot de personatges amb interessos clars per l’herència.

Això serveix per revisar tota la seva vida; la vida d’una classe social en vies d’extinció a Mallorca. Una illa on els forasters comencen a importar-hi maneres de fer noves. L’autor combina el present (els darrers dies de la dona) amb els fets del passat magnificent de la família i, en especial, de la malalta.

Menció especial requereix el personatge d’Aina Cohen, una poetessa que és omnipresent a totes les celebracions i actes de l’alta societat de l’illa. És la manera que té l’autor d’entaforar alguna poesia a la novel·la?

No havia llegit res de Villalonga. M’ha sorprès el llenguatge viu i fresc, en algun punt mordaç i tot.

Oriol Ràfols: Les costures de l’anell
Editorial Gregal, 2019
ISBN 978-84-17661-27-7
Valoració: 4

Miquel Sarroca, regidor de l’ajuntament de Vilafranca del Penedès, és segrestat. Tancat en una habitació, sense entendre qui ha ordit aquest pla. Fins i tot dubtant de si no ha estat un error.

Mentre les hores se succeeixen repassa la seva vida, com a directiu d’empresa i com a polític. Adversaris i enemics? Sí, uns quants. I si mira de parlar amb la noia que el reté?

Formalment l’obra té dues peculiaritats:

• Els mateixos fets són explicats des de tres punts de vista diferents: el segrestat i dues persones més (que no desvetllaré).
• L’autor ha optat per no fer servir punts i apart. És molt escaient en el primer capítol (el cap del Miquel no para, quan no barrina despert somnia), i així dóna un continuïtat en el temps.

Val a dir que aquesta absència de punts i apart fa una mica feixuga la lectura, sobretot al principi, fins que t’hi adaptes.

Finalment cal mencionar alguns fragments memorables, sobretot les “dèries i les cabòries”… inspirat en la política catalana dels darrers anys.

En recomano la lectura!