Arxiu de la categoria: Llibres

Ressenyes de llibres

Pierre Lemaitre: Alex

Pierre Lemaitre: Alex
Éditions Albin Michel, 2011
ISBN 978-2-226-26172-4
Valoració: 4

Des del cas d’assassinats literaris (vegeu Irène) el comandant Camile Verhœven es dedica a casos secundaris. Però una noia és segrestada a París, i li n’encarreguen la investigació, que accepta a desgrat amb l’esperança que en pocs dies en serà rellevat.

A poc a poc surten pistes per identificar i trobar el segrestador: l’autor no s’ha esforçat a ocultar-ne les pistes, però tampoc queden gens clars els motius.

És una noveŀla amb tres parts ben diferenciades, cadascuna de les quals deixa algun per què sense contestar, i en què víctimes i delinqüents es confonen i s’intercanvien sovint els papers. S’alternen capítols que descriuen les activitats de la policia amb capítols relatats per la noia segrestada. I tot reblat amb una frase final que és ben bé el resum del llibre!

De les 3 obres que conformen la trilogia Verhœven és la que m’ha agradat més.

4/10/2015: La traducció al català és a punt de sortir.

22/10/2015: Anna Maria Villalonga n’ha publicat una ressenya molt completa a Núvol (D’Irène a Alex, Pierre Lemaitre).

Andrea Camilleri: El joc dels miralls

Andrea Camilleri: El joc dels miralls (Il gioco degli specchi)
Traducció de Pau Vidal
Edicions 62, 2014
ISBN 978-84-297-7230-2 (epub)
Valoració: 3

Montalbano investiga l’explosió d’un artefacte davant d’un local buit, però a tocar d’una escala de veïns. A qui anava adreçat i per què l’hi havien col·locat no és gens clar. Alhora, arran d’una avaria al cotxe de la veïna, la Liliana, s’hi comença a relacionar una mica més, ja que fins ara no passava de “saludada”.

Aviat descobreix que Liliana té un o més amants (el que li explica no lliga gaire amb el que veu), i que el matrimoni fan vides molt independents. Per més casualitat, el marit, venedor d’ordinadors, havia estat el llogater del local.

A mida que avança la investigació troba diverses pistes estranyes, com per distreure’l de què es trama.

És el meu primer Montalbano, el primer llibre que he llegit com a préstec del servei ebiblio i el segon Camilleri.

Préstec de llibres electrònics – segona part

Ja he llegit un llibre del servei eBiblio, que vaig comentar fa uns dies. El funcionament és el següent:

  • Cal identificar-se al servei amb l’usuari (número de carnet) i clau que ja fem servir pel servei de préstec de llibres físics.
  • Un cop triat el llibre et demana en quin format vols llegir-lo: amb l’app pròpia o si el vols descarregar en format ePub. Amb l’app els llibres es poden tornar de seguida, amb ePub els tens durant 1 mes (i pots renovar-los).  Al cap d’1 mes desapareixen del teu dispositiu.

He fet servir el format ePub, tot i que em neguiteja força tot el sistema de gestió de drets digitals (DRM), però així m’ho he pogut copiar al meu lector de llibres electrònics. Aquesta opció proporciona un enllaç, que cal obrir amb un dispositiu de lectura de llibres que suporti DRM. Un cop obert el llibre aquest queda associat al propietari del dispositiu. De fet és el mecanisme habitual d’adquisició de publicacions amb DRM d’Adobe.

Es podria millorar una mica la cerca del catàleg, però en general és tot bastant fàcil. D’altra banda, he vist que com a màxim pots tenir 2 llibres en préstec alhora, per la qual cosa limita a 2 llibres/mes si fas servir ePubs, atès que no poden ser tornats anticipadament.

Umberto Eco: Número zero

Umberto Eco: Número zero (Numero zero)
Traducció d’Anna Casassas Figueras
Penguin Random House, 2015
ISBN 978-84-15961-82-6
Valoració: 3

En Colonna, un traductor i corrector de textos, voreja la cinquantena i es troba en un impàs professional. En Simei, que prepara un diari nou per encàrrec d’un empresari que vol guanyar poder, el contracta perquè li escrigui en secret un llibre sobre la preparació del diari: durant uns mesos mitja dotzena de periodistes faran diversos números zero de la publicació, és a dir, “el diari que haurien fet” un dia concret.

Infiltrat a la redacció com un assessor d’estil i de tècnica periodística, aviat estableix relació més propera amb dues persones antagonistes: la Maia Fresia, una noia que se sent bastant incòmoda amb l’ambient de la redacció i el projecte del diari, i en Romano Braggadocio, un periodista especialitzat a investigació.

Al voltant de la redacció Umberto Eco explica uns quants detalls del funcionament de la premsa, com s’insinuen o es munten explicacions per dirigir l’opinió del lector sense perdre unes suposades formes imparcials. És el gran interès de l’obra, juntament amb una investigació (que no sé què té de cert) de Braggadocio sobre els darrers dies de Mussolini.

Pierre Lemaitre: Irène

Pierre Lemaitre: Irène (Travail Soigné)
Traducció d’Albert Pejó Orellana
Bromera, 2015
ISBN 978-84-9026-493-5
Valoració: 4

Camile Verhœven és el comandant de la brigada criminal de París. Amb el caràcter marcat per una alçada reduïda (un metre i mig mal comptat) gaudeix del reconeixement dels seus coŀlegues i superiors. Feliçment casat amb Irène, que està embarassada.

L’assassinat brutal de dues noies a un loft bastant aïllat presenta un repte important als investigadors. S’adonen que aquestes morts reprodueixen l’escena d’una noveŀla; i malauradament relacionen altres crims no resolts d’anys anteriors també amb històries del gènere negre.

La investigació avança molt a poc a poc, i el poc que coneixen arriba aviat a la premsa. La pressió per part dels superiors i de la jutgessa augmenta. Al final… bé, no explicaré pas el final, oi?

Suposo que sense l’èxit d’Ens veurem allà dalt ens hauria costat més llegir aquesta traducció a català. Val a dir que les dues noveŀles no tenen res a veure, aquesta s’emmarca dins del gènere negre més pur.

Molt recomanable, però abstingueu-vos-en si sou sensibles a escenes macabres.

22/10/2015: Anna Maria Villalonga en va publicar una ressenya a Núvol, Irène, un títol indispensable.

Jordi Sierra i Fabra: A l’altre costat de l’infern

Jordi Sierra i Fabra: A l’altre costat de l’infern
Ara Llibres, 2015
ISBN 978-84-15645-42-9
Valoració: 3

Més investigacions de l’inspector Hilari Soler, acompanyat del sots-inspector Ernest Quesada. A la comissaria encara hi ha un ambient tens per l’afer del Peláez (vegeu La mort del censor), i Soler té la impressió que li assignen els casos més tèrbols perquè fiqui la pota i finalment se’n puguin desempallegar.

En aquest cas hi ha una víctima, una monja que ha caigut per l’escala del pis on vivia enmig d’una discussió; els testimonis han vist una dona que s’allunyava corrent del lloc dels fets. Sor Maria donava suport a les mares en un parell de clíniques de Barcelona, i era tinguda per tothom per una persona admirable. Poc a poc els dos policies treuen l’entrellat del cas, si bé els costa prou de trobar-ne el desllorigador: alguns testimonis són prou esquius, i alguna mort més els convenç que darrera la mort de la germana hi ha alguna cosa tèrbola.

Escrita amb l’estil directe i llaminer a què ens té acostumats Jordi Sierra.

Marcello Fois: Memòria del buit

Marcello Fois: Memòria del buit (Memoria del vuoto)
Traducció de l’italià d’Anna Casassas Figueras
Edicions del Periscopi, 2015
ISBN 978-84-941737-7-6
Valoració: 4

Història inspirada en el bandit Samuele Stochino, que a l’obra és Stocchino.

Samuele se’n va a la guerra europea, d’on torna com a heroi. Això no obstant, al poble la situació de la seva família és molt desafavorida, i han estat víctimes de diverses humiliacions i abusos de poder. Irracionalment encegat, ajudat per un caràcter que li ve de naixença, Samuele inicia una venjança sense treva, fins a portar a la misèria i ruïna els que considera culpables de les desgràcies familiars.

Ben escrita, amb un ritme pausat però no exempt de subtileses ni intrigues. Albert Sánchez Piñol, al pròleg, escriu: Quan l’acabem de llegir arribem a la conclusió, irrefutable, que Fois ha construït la gran noveŀla sarda. I tenim la certesa que Samuele Stocchino ja no és un personatge històric, sinó un mite.

Raymond Chandler: Adéu, nena

Raymond Chandler: Adéu, nena (Farewell, My Lovely)
Traducció d’Albert Fuentes
RBA Llibres, 2013
ISBN 978-84-8264-607-7
Valoració: 4

Philip Marlowe presencia per casualitat una baralla i mort del propietari d’un local d’oci a mans d’un ex-presidiari que busca la noia amb qui sortia abans d’entrar a la presó. Mig d’acord amb la policia fa algunes investigacions pel seu compte, fins que apareix alguna mort més.

D’altra banda un home el contracta perquè el protegeixi durant una nit en què ha de fer un tracte bastant inusual. Marlowe accepta el cas, si bé no li fa massa el pes, gairebé per necessitat, perquè no té res entre mans.

S’ha escrit que és la millor noveŀla de la sèrie de Philip Marlowe. Em falta coneixement per dir-ho, però és una bona història, emmarcada en una societat corrupta i classista d’entreguerres a la costa oest dels Estats Units de Nord-Amèrica. D’altra banda, la traducció m’ha semblat prou bona.