Ressenyes de llibres
Joaquim Carbó: Cadàvers ben triats
Pagès Editors, 2010
ISBN 978-84-9779-914-0
Valoració: 3
Dotze narracions breus amb la mort com a nexe d’unió.
Desconeixia el Carbó per a adults. El primer dels contes és una mica repulsiu, molt més dur i cruel que les narracions juvenils de l’autor. Més endavant, per sort, el to es diversifica, i hi trobes de tot; això sí, amb un rerefons d’ironia o humor prou saludable per un tema que, no ens enganyem, continua essent tabú a la nostra societat.
Armand Obiols – Josep Carner: Cartes 1947-1953
Fundació La Mirada, desembre del 2013
ISBN 978-84-938547-1-3
Valoració: 4
Armand Obiols (pseudònim de Joan Prat) i Josep Carner van mantenir una rica correspondència entre el 1947 i el 1953. Obiols era a París, amb Mercè Rodoreda, i Josep Carner s’havia establert a Bèlgica després de passar uns quants anys a Mèxic.
Al principi la correspondència es centra molt en el rellançament, des de París, de la Revista de Catalunya, de la qual Obiols ja havia estat redactor en cap abans de marxar a l’exili: cerca de col·laboracions i de subscripcions. Més endavant la correspondència és una mica més personal: encàrrecs de llibres diversos que Émile Noulet, la segona dona de Carner, feia a Obiols, curts -i no tan curts- poemes que s’intercanvien, perquè siguin corregits, criticats o simplement per gust.
Lectura interessant per conèixer una mica més com van viure l’exili alguns personatges. Molt ben escrites.
Andreu Martín: Les escopinades dels escarabats no arriben al setè soterrani del pedestal on s’aixeca la meva estàtua
Bromera, febrer del 2014
ISBN 978-84-9026-192-7
Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira
Valoració: 3
Per descomptat aquesta és l’entrada amb el títol més llarg del blog. Fa uns mesos vaig sentir que l’autor mateix es va referir irònicament al llibre com a Les escopinades del Martín.
En un escenari de corrupció política (essencialment el català) sorgeix una figura, un empresari de moda, Germán Rojo, amb elevada projecció als mitjans de comunicació que abandera una política de tancament dels paradisos fiscals a tot Europa. Alhora apareixen salvatgement assassinats un parell d’empresaris a Barcelona.
En Sergi Delfín, un periodista a l’atur, descobreix que la seva amiga Melba té informacions compromeses de Germán Rojo. Ambdós intenten fer-ho públic, per desacreditar-lo i fer uns quants quartos, però el Germán viu en una bombolla de poder, i actua sense escrúpols i força impunitat per evitar que la història sigui publicada, atès que tracta qualsevol persona que li fa nosa com un escarabat.
Novel·la negra entretiguda, on Andreu Martín ens endinsa en una trama de corrupció i poder. Lectura entretinguda i amena.
Pierre Lemaitre: Au revoir là-haut
Albin Michel, 2013
ISBN 978-2-226-29294-0
Valoració: 4
Les vides d’Albert Maillard i Édouard Péricourt, dos soldats francesos de la Primera Guerra Mundial, queden marcades i unides per una de les darreres ofensives gal·les, la conquesta de la cota 113, liderada pel lloctinent Henry d’Aulnay-Pradelle. Poc després es declara l’armistici, i finalment comença la desmobilització. La reincorporació a la vida civil dels dos homes és ben difícil, per raons diferents (que expressament no explico). A Henry, en canvi, les coses li van força bé.
Amb un nombre força reduït de personatges l’autor dibuixa la societat francesa del final de la guerra: unes classes socials i econòmiques ben marcades, els mecanismes impecables del poder, l’ambició sense escrúpols d’uns quants. L’obra té dos ritmes ben diferents: molt pausada al principi, els darrers capítols són marcats per l’acció, un desenllaç (amb detalls inesperats) que té lloc en pràcticament dos dies.
Basada en part en fets reals, li van donar el premi Goncourt del 2013. En recomano la lectura.
Llegit en format electrònic; en català està editada per Bromera, amb el títol “Ens veurem allà dalt”.
Siri Hustvedt: Un món resplendent (The Blazing World)
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Anagrama, 2014
ISBN 978-84-339-3517-5
Valoració: 4
Harriet (Harry) Burden és una artista plàstica casada amb Felix Lord, un important marxant d’art, a New York. La seva obra mai no ha estat mai gaire apreciada, començant per la poca implicació del marit per fer-la conèixer. Un cop vídua decideix donar aixopluc a altres artistes i, alhora, llançar-se de ple a la creació. Convençuda que el món de l’art és altament masclista pacta amb tres homes perquè exposin obres que ha creat ella, en part per rebel·lió, en part com a experiment. Aquesta estratègia té desenllaços ben diferents segons la personalitat, interessos i talent de cadascun d’ells.
La novel·la gira al voltant d’aquestes tres històries com a fil conductor, però de fet repassa tota la vida i personalitat de la Harriet: hi surten els pares, el matrimoni, els fills (una noia i un noi, ben diferents), així com la inabastable cultura de la Harriet, o el condicionant de la seva inusual alçada. Tota la història és un llibre escrit per I. V. Hess, en forma de recull d’entrevistes amb persones que la van tractar, retalls de premsa i transcripcions de les llibretes d’anotacions (una per cada lletra de l’alfabet) de la mateixa Harriet, una espècie de diari caòtic.
Xavier Serrahima n’ha publicat una ressenya a Núvol.
Jordi Sierra i Fabra: L’ombra del sabre
Ara Llibres, 2014
ISBN 978-84-15645-55-9
Valoració: 3
Nou cas de l’inspector Hilari Soler, a la Barcelona dels anys 60 (vegeu La mort del censor). A l’apolític policia li encarreguen la investigació de l’assassinat del xofer de Fulgencio Aramburu, un militar (fictici) ja a la reserva que és una de les icones del règim franquista.
A l’apolític Soler el cas no li fa gaire gràcia, per les connexions polítiques del cas, convençut que, atès que és poc ben vist per la jerarquia de la Via Laietana, si li han fet l’encàrrec és bàsicament perquè és un bon inspector.
El cas es complica amb alguna mort més, i a poc a poc, de nou amb coŀlaboració de l’Ernest Quesada, recorreen la ciutat per recollir tots els indicis, proves i testimonis que permetin treure’n l’entrellat.
Maurizio de Giovanni: El método del cocodrilo (Il metodo del coccodrillo)
Traducció de Celia Filippeto
Random House, 2014
ISBN 978-84-397-2675-3
Valoració: 4
Giuseppe Lojacono és un policia de Sicília que ha estat traslladat a Nàpols i apartat de qualsevol activitat productiva arran d’haver estat assenyalat com a coŀlaborador de la màfia. Això ha comportat, a més, que la dona se’n separi i no pugui veure la filla adolescent.
Una nit, mentre està de guàrdia, un adolescent d’un barri humil que ha començat a vendre drogues és assassinat d’un sol tret al cap. Al cap d’uns dies mor una noia jove de família benestant pel mateix mètode. L’inspector Lojacono hi veu diversos trets en comú addicionals als més obvis. Poc a poc es veu involucrat en la investigació, malgrat la seva teòrica situació de defenestració professional.
L’autor dedica cada capítol a un o dos personatges, inclòs l’assassí, i fa un petit trenca-closques de les diferents situacions, i alhora dóna a poc a poc informació sobre la causa d’aquestes morts.
Noveŀla ben construïda, de lectura ràpida (els capítols són breus). A la trama policíaca s’hi afegeix una trama humana ben punyent i trista.
Philip Kerr: Pálido criminal (Berlin Noir. Pale Criminal)
Traducció d’Isabel Merino
RBA Libros, 2007
ISBN 978-84-9867-726-3
Valoració: 3
Berlín, agost del 1938. Hitler segueix tensant la corda, i a Alemanya ja s’ensumen aires de guerra. Bernard Gunther continua fent d’investigador privat, ara amb un soci, Bruno Stahlecker, un altre ex-policia.
A la ciutat han mort assassinades tres noies joves, mortes segons un mateix patró (degollades, família més o menys benestant, ària, primer desaparegudes i al cap d’uns dies troben el cadàver). Una quarta noia està desapareguda. Reinhard Heydrich està amoïnat per aquests assassinats, i l’ús propagandístic que se’n pugui fer per provocar aldarulls a la ciutat, en especial si hom fa creure que aquestes morts són provocades per jueus (ep, no us enganyeu, a Heydrich els jueus no li importen gens, al contrari, però vol ordre per sobre de tot, entre altres coses per motius econòmics). I força Gunther a tornar a la policia, perquè esclareixi aquests crims, mentre manté els fets ocults a la premsa (no sense oposició d’altres capitostos del règim, en especial Himmler -la rivalitat entre Heydrich i Himmler surt contínuament a les noveŀles de Kerr).
Gunther forma un equip propi, amb alguns coneguts antics i també amb coŀlaboradors nous; això sí, amb les seves pròpies normes. A poc a poc va rascant evidències i proves. Al final en treu l’entrellat, però l’objectiu d’evitar una revolta popular contra els jueus es veu frustrada per l’assassinat, a París, d’Ernst von Rath (vegeu Nit dels vidres trencats, per exemple).
Aquesta és la segona obra de la trilogia Berlin Noir.