Philip Kerr: Violetas de marzo (Berlin Noir: March Violets)
Traducció d’Isabel Merino
RBA Libros, 2007
ISBN 978-84-9867-728-7
Valoració: 3

Berlín, any 1936. Les autoritats alemanyes s’esmercen a dissimular una mica la pressió sobre els jueus i altres grups arrel de l’atenció mundial que generen els Jocs Olímpics. Bernard Gunther ha deixat de ser el detectiu de l’hotel Adlon i s’ha instaŀlat pel seu compte.

La filla i el gendre d’un industrial milionari de l’acer, Hermann Six, han mort en un robatori-incendi que hi ha hagut a casa seva, mentre dormien. Dins de la caixa forta hi havia un valuós collaret de brillants, la recuperació del qual Herr Six encarrega al nostre amic Gunther, en nom de la companyia d’assegurances (que també és seva). La investigació el porta a descobrir que els fets no són tan senzills com sembla: un lladre professional mai no deixaria la porta de la caixa forta oberta ni calaria foc a la casa. Més endavant sap que a la caixa hi havia papers comprometedors per algunes persones… Tot són vuits i nous i cartes que no lliguen, amb interessos polítics d’alt nivell, i la lluita pel poder entre Himmler i Heydrich.

Ben ambientada (em sembla) a la capital alemanya, deixa entreveure els problemes que començaven a tenir sobretot els jueus i la creixent acció policial de la Gestapo, si bé això no deixa de ser-ne el rerefons. Li sobren algunes casualitats exagerades, i algun cinisme fora de to, pel meu gust, però passa prou bé.

Aquesta és la primera noveŀla de la trilogia Berlin Noir, també coneguda com Trilogia berlinesa.

Alice Munro: Estimada vida (Dear Life)
Traducció de Dolors Udina
Club Editor, març del 2013
ISBN 978-84-7329-174-3
Valoració: 4

Una quinzena d’històries sobre petits fets que conformen la vida i els canvis, esperats o imprevistos, que sovint s’esdevenen. És una obra de petits detalls que canvien vides, fets que tenen conseqüències anys després de tenir lloc, o amors impossibles que esperen una eternitat per materialitzar-se. Segons la mateixa autora els quatre darrers contes tenen cert caràcter autobiogràfic.

Aquest recull m’ha permès conèixer la premi Nobel del Literatura d’enguany. Si bé els contes no estan exempts de certa dificultat, el fet de ser històries curtes en facilita la lectura. Possiblement buscaré algun altre recull de l’autora, per mirar si la trobo en un registre un pèl diferent.

Fa unes setmanes a Núvol van publicar informació complementària sobre Estimada vida a l’article Qui té por d’Alice Munro?

Jordi Sierra i Fabra: Sis dies de desembre (Seis días de diciembre)
Traducció al català del mateix autor
Rosa dels Vents, 2014
ISBN 978-84-01-38917-7
Valoració: 3

Principis de desembre del 1949. Miquel Mascarell rep la visita d’un lladre de carrer de Barcelona, antic “conegut” de quan feia de policia, ben espantat perquè ha pispat una cartera amb documents a un home estranger que ha estat assassinat poques hores després.

La cartera conté un catàleg d’obres d’art, i el mort era dels Monuments Men, un grup de persones que es van dedicar a recuperar les obres d’art requisades pels nazis durant la Segona Guerra Mundial (jo en desconeixia l’existència fins a llegir aquest llibre). Alguns indicis actuen gairebé com a droga, i fan sortir l’antic instint de policia del Miquel Mascarell, que el porten a recórrer tot Barcelona per parlar amb antics confidents, coneguts, experts i coŀleccionistes d’art, fins a treure l’entrellat de la història.

Entretingut, senzill, efectiu i tendre, com tots els de la coŀlecció.

Per cert, em sembla que just avui s’estrena als cinemes catalans la peŀlícula Monuments Men, amb un grapat d’actors famosos: Matt Damon, Cate Blanchett, George Clooney i d’altres, dirigida pel mateix Clooney, i amb valoracions bastant baixes.

25/02: El cap de setmana vaig anar a veure la peŀlícula. Prescindible del tot.

Philip Kerr: Un hombre sin aliento (A Man Without Breath)
Traducció d’Eduardo Iriarte
RBA, 2014
ISBN 978-84-9056-032-7
Valoració: 4

Any 1943. Bernard Gunter treballa a l’oficina de crims de guerra. L’exèrcit alemany de l’est ja ha estat derrotat a Stalingrad, i és qüestió de mesos que sigui foragitat d’Smolensk (a l’oest de Rússia, tocant a Bielorússia, al costat del riu Dnièper), on els alemanys tenen un punt estratègic de comunicacions i de comandament.

En ple hivern, un llop desenterra un cadàver al bosc de Katyn, a prop de Smolensk. Hi ha rumors que el bosc havia servit de fossa comuna d’un assassinat massiu d’oficials polonesos, fet pels soviètics. Bernard Gunter hi és enviat, per investigar-ho; malgrat que tot el terra és glaçat, troba alguna pista i torna a Berlín, on informa els seus superiors, no sense abans ajudar la policia militar a investigar l’assassinat d’un parell d’oficials de comunicacions.

Davant la possibilitat de fer-ho servir propagandísticament contra els aliats, Goebbels creu que val la pena investigar-ho a fons, quan el desglaç permeti fer moviments de terres. La diplomàcia alemanya aconsegueix que s’hi desplaci una comissió internacional, i a Bernard Gunter li encarreguen que col·labori en l’organització i supervisió de les tasques de la comissió.

Mentre dura la investigació, però, hi ha diversos assassinats, que donen feina addicional a Bernie. Amb un rerefons que es remunts a la Guerra Civil Espanyola (hi surt fins i tot un personatge cantant l’himne de la Internacional Socialista en català, potser és una picada d’ullet de Kerr, que és escocès, a Catalunya?), i envoltat d’oficials de l’aristocràcia alemanya que detesten Hitler, Gunter ha de fer servir tots els recursos possibles per esclarir els fets, sense enterbolir l’activitat de la comissió internacional.

Philip Kerr: Unos por otros (títol original)
Traducció d’Ana Guelbenzu, David Paradela i Sílvia Pons
RBA Libros
ISBN 978-84-9867-731-7
Valoració: 3

Acabada la guerra, Bernard Gunther regenta un hotel que havia estat del seu sogre. Ara, amb la dona greument malalta, i en una zona amb molt poc interès, el negoci és ruïnós. Fastiguejat, tanca l’establiment i obre un despatxet d’investigador privat a Munich.

Els casos que li arriben són essencialment de cerca de persones desaparegudes. En un d’aquests casos una dona que vol tornar-se a casar li encarreca que esbrini si l’antic marit és viu. Per fer-ho entra en contacte amb una organització que s’encarrega de facilitar noves identitats a persones buscades per la justícia internacional, i la situació es complica.

Una nova aventura del Bernard Gunter, una mica allunyada dels casos criminals més clàssics.

Jeniffer Egan: La torre mestra (The Keep)
Traducció de Carles Miró
Edicions de 1984, 2013
ISBN 978-84-15835-17-2
Valoració: 4

En Ray compleix condemna per assassinat a una presó americana. Per ajudar a passar el temps s’apunta a un taller d’escriptura, on coneix i s’enamora de la Holly, la professora. Però, és clar, la relació dins de la presó és pràcticament impossible, així que es bolca a impressionar-la amb un relat sobre dos cosins que es retroben al cap d’uns anys en un projecte ben estrambòtic, la transformació d’un castell d’Europa en un hotel.

Noveŀla molt enigmàtica, amb un seguit de portes que s’obren i es tanquen, en què s’encavalquen i es confonen la història real i la ficció,  i on l’autora reflexiona sobre la vida moderna, les passions i angoixes, els lideratges i la llibertat.

John Irving: En una sola persona (In One Person)
Traducció de Marta Pera Cucurell
Edicions 62, 2013
ISBN 978-84-297-7111-4
Valoració: 3

Mitjan del segle XX. Bill Dean, de First Sister, a Vermont, estudia a un internat masculí. Gràcies al seu padrastre, que és professor de literatura a la mateixa escola, coneix la senyoreta Frost, la bibliotecària del poble, que li recomana els llibres que li sembla que li agradaran. En Bill s’enamora perdudament de la bibliotecària. Però aviat descobreix que també li agraden els nois, fascinat en secret especialment per en Kittredge, de l’equip de lluita.

Dins d’una famíla una mica complicada (el pare els havia deixat feia força anys, un avi que fa papers de dona al teatre del poble, una mare que mai no explica tota la veritat, i una tia especialment reprimida), el noi troba suport ocasional en la bibliotecària, i en la filla d’una altra parella de professors. Mentre creix emocionalment descobreix alguns fets familiars i del poble que li havien estat ocultats.

Ja de gran, quan explica la història, veu de prop els estralls de la SIDA en molts coneguts i alguna exparella, i ahora explica què ha passat a la majoria de persones que van marcar la seva adolescència.

Noveŀla amb contingut i llenguatge sexuals explícits, amb un tractament molt natural del tansvestisme i l’homosexualitat. Pel meu gust una mica llarga.

Elisabeth Strout: Els germans Burgess (The Burgess Boys)
Traducció de Marta Pera Cucurell
Edicions de 1984, 2013
ISBN 978-84-15835-13-4
Valoració: 4

Els germant Burgess són 3: en Jim, l’advocat triomfador, resolutiu, casat i amb dos fills que van a la universitat. En Bob, divorciat, sense fills, també advocat, però insegur i traumatitzat per un fet desgraciat de la infantesa; germà bessó de la Sue, esquerpa, amb un fill adolescent i separada, que s’ha quedat a viure a Shirley Falls, el poble de Maine on van créixer tots tres.

A Shirley Falls hi ha arribat un bon grup de somalis. En Zach, el fill de la Sue, llença un cap de porc ensangonat a la mesquita durant el Ramadà. Aquesta bretolada provoca la detenció i judici del noi, i fa que durant uns mesos els germans es relacionin amb més intensitat que els darrers anys, fins a fer reviure situacions de la infantesa.

Darrera de la història de la família Burgess hi ha tot un tractat sobre les pors que regeixen els nostres comportaments.