Siri Hustvedt: Un món resplendent (The Blazing World)
Traducció de Ferran Ràfols Gesa
Anagrama, 2014
ISBN 978-84-339-3517-5
Valoració: 4

Harriet (Harry) Burden és una artista plàstica casada amb Felix Lord, un important marxant d’art, a New York. La seva obra mai no ha estat mai gaire apreciada, començant per la poca implicació del marit per fer-la conèixer. Un cop vídua decideix donar aixopluc a altres artistes i, alhora, llançar-se de ple a la creació. Convençuda que el món de l’art és altament masclista pacta amb tres homes perquè exposin obres que ha creat ella, en part per rebel·lió, en part com a experiment. Aquesta estratègia té desenllaços ben diferents segons la personalitat, interessos i talent de cadascun d’ells.

La novel·la gira al voltant d’aquestes tres històries com a fil conductor, però de fet repassa tota la vida i personalitat de la Harriet: hi surten els pares, el matrimoni, els fills (una noia i un noi, ben diferents), així com la inabastable cultura de la Harriet, o el condicionant de la seva inusual alçada. Tota la història és un llibre escrit per I. V. Hess, en forma de recull d’entrevistes amb persones que la van tractar, retalls de premsa i transcripcions de les llibretes d’anotacions (una per cada lletra de l’alfabet) de la mateixa Harriet, una espècie de diari caòtic.

Xavier Serrahima n’ha publicat una ressenya a Núvol.

Jordi Sierra i Fabra: L’ombra del sabre
Ara Llibres, 2014
ISBN 978-84-15645-55-9
Valoració: 3

Nou cas de l’inspector Hilari Soler, a la Barcelona dels anys 60 (vegeu La mort del censor). A l’apolític policia li encarreguen la investigació de l’assassinat del xofer de Fulgencio Aramburu, un militar (fictici) ja a la reserva que és una de les icones del règim franquista.

A l’apolític Soler el cas no li fa gaire gràcia, per les connexions polítiques del cas, convençut que, atès que és poc ben vist per la jerarquia de la Via Laietana, si li han fet l’encàrrec és bàsicament perquè és un bon inspector.

El cas es complica amb alguna mort més, i a poc a poc, de nou amb coŀlaboració de l’Ernest Quesada, recorreen la ciutat per recollir tots els indicis, proves i testimonis que permetin treure’n l’entrellat.

Maurizio de Giovanni: El método del cocodrilo (Il metodo del coccodrillo)
Traducció de Celia Filippeto
Random House, 2014
ISBN 978-84-397-2675-3
Valoració: 4

Giuseppe Lojacono és un policia de Sicília que ha estat traslladat a Nàpols i apartat de qualsevol activitat productiva arran d’haver estat assenyalat com a coŀlaborador de la màfia. Això ha comportat, a més, que la dona se’n separi i no pugui veure la filla adolescent.

Una nit, mentre està de guàrdia, un adolescent d’un barri humil que ha començat a vendre drogues és assassinat d’un sol tret al cap. Al cap d’uns dies mor una noia jove de família benestant pel mateix mètode. L’inspector Lojacono hi veu diversos trets en comú addicionals als més obvis. Poc a poc es veu involucrat en la investigació, malgrat la seva teòrica situació de defenestració professional.

L’autor dedica cada capítol a un o dos personatges, inclòs l’assassí, i fa un petit trenca-closques de les diferents situacions, i alhora dóna a poc a poc informació sobre la causa d’aquestes morts.

Noveŀla ben construïda, de lectura ràpida (els capítols són breus). A la trama policíaca s’hi afegeix una trama humana ben punyent i trista.

Philip Kerr: Pálido criminal (Berlin Noir. Pale Criminal)
Traducció d’Isabel Merino
RBA Libros, 2007
ISBN 978-84-9867-726-3
Valoració: 3

Berlín, agost del 1938. Hitler segueix tensant la corda, i a Alemanya ja s’ensumen aires de guerra. Bernard Gunther continua fent d’investigador privat, ara amb un soci, Bruno Stahlecker, un altre ex-policia.

A la ciutat han mort assassinades tres noies joves, mortes segons un mateix patró (degollades, família més o menys benestant, ària, primer desaparegudes i al cap d’uns dies troben el cadàver). Una quarta noia està desapareguda. Reinhard Heydrich està amoïnat per aquests assassinats, i l’ús propagandístic que se’n pugui fer per provocar aldarulls a la ciutat, en especial si hom fa creure que aquestes morts són provocades per jueus (ep, no us enganyeu, a Heydrich els jueus no li importen gens, al contrari, però vol ordre per sobre de tot, entre altres coses per motius econòmics). I força Gunther a tornar a la policia, perquè esclareixi aquests crims, mentre manté els fets ocults a la premsa (no sense oposició d’altres capitostos del règim, en especial Himmler -la rivalitat entre Heydrich i Himmler surt contínuament a les noveŀles de Kerr).

Gunther forma un equip propi, amb alguns coneguts antics i també amb coŀlaboradors nous; això sí, amb les seves pròpies normes. A poc a poc va rascant evidències i proves. Al final en treu l’entrellat, però l’objectiu d’evitar una revolta popular contra els jueus es veu frustrada per l’assassinat, a París, d’Ernst von Rath (vegeu Nit dels vidres trencats, per exemple).

Aquesta és la segona obra de la trilogia Berlin Noir.

Philip Kerr: Violetas de marzo (Berlin Noir: March Violets)
Traducció d’Isabel Merino
RBA Libros, 2007
ISBN 978-84-9867-728-7
Valoració: 3

Berlín, any 1936. Les autoritats alemanyes s’esmercen a dissimular una mica la pressió sobre els jueus i altres grups arrel de l’atenció mundial que generen els Jocs Olímpics. Bernard Gunther ha deixat de ser el detectiu de l’hotel Adlon i s’ha instaŀlat pel seu compte.

La filla i el gendre d’un industrial milionari de l’acer, Hermann Six, han mort en un robatori-incendi que hi ha hagut a casa seva, mentre dormien. Dins de la caixa forta hi havia un valuós collaret de brillants, la recuperació del qual Herr Six encarrega al nostre amic Gunther, en nom de la companyia d’assegurances (que també és seva). La investigació el porta a descobrir que els fets no són tan senzills com sembla: un lladre professional mai no deixaria la porta de la caixa forta oberta ni calaria foc a la casa. Més endavant sap que a la caixa hi havia papers comprometedors per algunes persones… Tot són vuits i nous i cartes que no lliguen, amb interessos polítics d’alt nivell, i la lluita pel poder entre Himmler i Heydrich.

Ben ambientada (em sembla) a la capital alemanya, deixa entreveure els problemes que començaven a tenir sobretot els jueus i la creixent acció policial de la Gestapo, si bé això no deixa de ser-ne el rerefons. Li sobren algunes casualitats exagerades, i algun cinisme fora de to, pel meu gust, però passa prou bé.

Aquesta és la primera noveŀla de la trilogia Berlin Noir, també coneguda com Trilogia berlinesa.

Alice Munro: Estimada vida (Dear Life)
Traducció de Dolors Udina
Club Editor, març del 2013
ISBN 978-84-7329-174-3
Valoració: 4

Una quinzena d’històries sobre petits fets que conformen la vida i els canvis, esperats o imprevistos, que sovint s’esdevenen. És una obra de petits detalls que canvien vides, fets que tenen conseqüències anys després de tenir lloc, o amors impossibles que esperen una eternitat per materialitzar-se. Segons la mateixa autora els quatre darrers contes tenen cert caràcter autobiogràfic.

Aquest recull m’ha permès conèixer la premi Nobel del Literatura d’enguany. Si bé els contes no estan exempts de certa dificultat, el fet de ser històries curtes en facilita la lectura. Possiblement buscaré algun altre recull de l’autora, per mirar si la trobo en un registre un pèl diferent.

Fa unes setmanes a Núvol van publicar informació complementària sobre Estimada vida a l’article Qui té por d’Alice Munro?

Jordi Sierra i Fabra: Sis dies de desembre (Seis días de diciembre)
Traducció al català del mateix autor
Rosa dels Vents, 2014
ISBN 978-84-01-38917-7
Valoració: 3

Principis de desembre del 1949. Miquel Mascarell rep la visita d’un lladre de carrer de Barcelona, antic “conegut” de quan feia de policia, ben espantat perquè ha pispat una cartera amb documents a un home estranger que ha estat assassinat poques hores després.

La cartera conté un catàleg d’obres d’art, i el mort era dels Monuments Men, un grup de persones que es van dedicar a recuperar les obres d’art requisades pels nazis durant la Segona Guerra Mundial (jo en desconeixia l’existència fins a llegir aquest llibre). Alguns indicis actuen gairebé com a droga, i fan sortir l’antic instint de policia del Miquel Mascarell, que el porten a recórrer tot Barcelona per parlar amb antics confidents, coneguts, experts i coŀleccionistes d’art, fins a treure l’entrellat de la història.

Entretingut, senzill, efectiu i tendre, com tots els de la coŀlecció.

Per cert, em sembla que just avui s’estrena als cinemes catalans la peŀlícula Monuments Men, amb un grapat d’actors famosos: Matt Damon, Cate Blanchett, George Clooney i d’altres, dirigida pel mateix Clooney, i amb valoracions bastant baixes.

25/02: El cap de setmana vaig anar a veure la peŀlícula. Prescindible del tot.

Philip Kerr: Un hombre sin aliento (A Man Without Breath)
Traducció d’Eduardo Iriarte
RBA, 2014
ISBN 978-84-9056-032-7
Valoració: 4

Any 1943. Bernard Gunter treballa a l’oficina de crims de guerra. L’exèrcit alemany de l’est ja ha estat derrotat a Stalingrad, i és qüestió de mesos que sigui foragitat d’Smolensk (a l’oest de Rússia, tocant a Bielorússia, al costat del riu Dnièper), on els alemanys tenen un punt estratègic de comunicacions i de comandament.

En ple hivern, un llop desenterra un cadàver al bosc de Katyn, a prop de Smolensk. Hi ha rumors que el bosc havia servit de fossa comuna d’un assassinat massiu d’oficials polonesos, fet pels soviètics. Bernard Gunter hi és enviat, per investigar-ho; malgrat que tot el terra és glaçat, troba alguna pista i torna a Berlín, on informa els seus superiors, no sense abans ajudar la policia militar a investigar l’assassinat d’un parell d’oficials de comunicacions.

Davant la possibilitat de fer-ho servir propagandísticament contra els aliats, Goebbels creu que val la pena investigar-ho a fons, quan el desglaç permeti fer moviments de terres. La diplomàcia alemanya aconsegueix que s’hi desplaci una comissió internacional, i a Bernard Gunter li encarreguen que col·labori en l’organització i supervisió de les tasques de la comissió.

Mentre dura la investigació, però, hi ha diversos assassinats, que donen feina addicional a Bernie. Amb un rerefons que es remunts a la Guerra Civil Espanyola (hi surt fins i tot un personatge cantant l’himne de la Internacional Socialista en català, potser és una picada d’ullet de Kerr, que és escocès, a Catalunya?), i envoltat d’oficials de l’aristocràcia alemanya que detesten Hitler, Gunter ha de fer servir tots els recursos possibles per esclarir els fets, sense enterbolir l’activitat de la comissió internacional.