Això és una curiositat ben interessant: fotografies famoses del segle XX reproduïdes en Lego (el famós joc de construcció danès), i fotografiades de nou…
Marcos Vilariño fa pública aquesta creació a la web del Centro de Estudios Fotográficos de Vigo.
La bateria del Treo 680 dura poc; en 24 hores, fent un ús moderadíssim (1 o 2 trucades) del telèfon queda pràcticament al 50% de la capacitat.
Sembla que la càmera continua consumint energia encara que estigui desactivada. PalmOne han publicat un pegat que ho soluciona.
Algun usuari diu que amb el pegat ha passat d’una descàrrega del 2%/hora a 0,33%/hora (sense parlar). No sóc tan optimista, ara mateix calculo que amb el pegat se m’ha multiplicat per 3 la durada de la bateria.
He instaŀlat el programa Twilight al Treo 680, i funciona bé.
Aquesta petita utilitat permet configurar les hores en què s’activa la iŀluminació del teclat. Perfecte per a estalviar una mica de bateria.
6/6/2008: He canviat l’enllaç, l’anterior no estava disponible.
Emili Teixidor: Pa negre
Columna Edicions
ISBN 84-664-0374-4
Valoració: 4
Narració dels anys de tardana infantesa i inici de l’adolescència de l’Andreu, un nen que viu en un ambient rural just acabada la guerra civil espanyola. El sue pare és a la presó per motius polítics i la mare apassionada i alhora presonera per l’amor que sent pel marit i per la necessitat de guanyar-se la vida com a assalariada en una fàbrica.
El noi explica bàsicament la seva vida amb els oncles i l’àvia, una família de masovers a la plana de Vic, i els jocs i baralles amb els cosins. Amb el temps, i precipitat per circumstàncies familiars, descobreix la sexualitat i el món dels adults, ple de mitges veritats i mitges mentides, dividit en vencedors i vençuts, rics i pobres, sans i malalts, lliures i presoners, camp i ciutat, pagesia i indústria.
Emili Teixidor descriu magistralment un ambient rural de temps definitivament històrics a les nostres terres, amb un conjunt de girs i frases fetes que no recordo haver llegit en una noveŀla. Val a dir que moltes d’aquestes expressions les he sentides a les àvies o als pares. M’ha fet una especial gràcia veure-hi escrit quan jo em mori, merda pels vius, que no havia sentit mai fora de la meva família.
M’ha costat entrar-hi, el llibre ha estat començat uns quants mesos (però no és culpa d’Emili Teixidor!). Després la lectura ha estat plaent, fluïda i llaminera.
Mark Twain: Els diaris d’Adam i Eva (The Diaries of Adam and Eve)
Traducció al català d’Ernest Riera
Angle Editorial
ISBN 84-96521-54-0
Valoració: 3
La imaginació de l’autor ens trasllada a l’origen de la humanitat: un Adam que viu sol al paradís, de cop li arriba Eva, un ésser xerraire, que posa nom a totes les coses (fins i tot al mateix Adam). Comença, d’alguna manera, el conflicte de gèneres ja en aquest món sense mal, sense dolor, sense mort.
Molt ponderat pels límits de tolerància dels nostres dies -la mordacitat i irreverència amb què podria tractar-se el tema avui és molt superior a la del llibre, escrit fa més d’un segle-, conté unes pinzellades d’humor i d’amor gens menyspreables. El llibre conté extractes de diaris i autobiografies dels dos personatges, junt amb algun altre.
No m’ha acabat de convèncer certa ordenació d’esdeveniments i explicacions. Hi ha massa alternances entre temps (present i passat), i no trobo ben resolta del tot la successió de punts de vista (primer Adam, després Eva, en forma d’extractes dels diaris, l’autobiografia, etc., al final torna Adam).
El llibre es llegeix molt ràpid (141 pàgines amb lletra grossa, amb un espai interlineal generós), perfecte per una tarda d’hivern. Llàstima que Mark Twain no visqui el 2007 per reescriure’l, més lliure de rigideses morals, perquè els personatges ho permetrien.
Quan estudiava vaig començar a fer servir una calculadora HP 32 S i em vaig acostumar de seguida a la notació RPN. Quan la HP 32 S se’m va fer malbé (“tot es cansa de durar” deia una de les àvies) vaig córrer a comprar-ne una altra (va ser una 32 S II), que encara funciona. Tinc també una HP 12C per a la feina, però ja no segueix els estàndards de qualitat que tenia HP antigament: el tacte de les tecles és molt dolent, i la tecla ENTER (precisament aquesta!) va especialment dura.
Els dispositius PalmOS porten una calculadora amb notació tradicional. Enyorat de l’eficiència de les RPN, vaig trobar ja fa temps MathU i MathU Pro, la versió programable. Les recomano!
També tenen altres calculadores (amb notació algèbrica, especialitzada amb càlcul complex i per a Windows Mobile). En tot cas, són de provar abans de comprar, la qual cosa redueix el risc en la decisió.
Fotografiar ocells és sovint una experiència frustrant: als aguaits dels Aiguamolls de l’Empordà hom troba sempre algú que el té més gros (el teleobjectiu); i sembla que ningú en tingui mai prou. O, d’una altra manera, un teleobjectiu de 200 mm és suficient per a pràcticament tot fins que vols fotografiar ocells.
Heus ací mitja dotzena de fotografies fetes a l’estany del Cortalet. Totes són retalls de les fotografies originals.
A la planta sisena de El Corte Inglés de la Plaça de Catalunya de Barcelona (secció de mobiliari) hi ha alguns llits fets, amb un rètol que diu Si us plau, no us assegueu. Gràcies.
Així escrit sembla una prohibició absoluta, per sempre, a tot arreu: mai més podreu seure enlloc!
Per què no hi han posat un hi, és a dir, si us plau no us hi assegueu? Com deia fa uns dies, els pronoms febles estan en procés de desaparció, i no té remei!
Encara sort que no han fet la traducció literal del castellà, un també horrorós Se ruega no sentarse. Gracias. Tant costa fer servir les formes personals dels verbs (Les rogamos que…) en comptes d’aquesta frase impersonal en forma de passiva reflexa? Qui ho prega? A qui ho preguen?