Rellotges de sol campanar Santa Margarida, Westminster, London

He estat uns dies a London. És la primera vegada que hi he anat, no coneixia la ciutat, així que he fet més o menys tots els recorreguts turístics habituals; atesa la “classicitat” del viatge m’estic resistint a publicar-ne les fotografies de forma indiscriminada. Oi que 2 fotos més del rellotge del Parlament no són de massa interès?

De moment explico aquesta curiositat, que m’ha entretingut bastant buscant informació en tornar. Al costat de l’abadia de Westminster hi ha l’església de Santa Margarida, amb un rellotge de sol a cada cara del campanar. Normalment els rellotges de sol es coŀloquen només a les cares sud.


El rellotge de la cara sud té les marques horàries segons estem acostumats a veure. Els de la cara est i oest tenen el gnòmon (també anomenat estil, és a dir, el pal l’ombra del qual marca l’hora) inclinat i paraŀlel a la superfície del rellotge. El del nord és més estrany encara, “funciona” a la nit (de 6 de la tarda a 6 del matí) i només és útil, per tant, una estona al dia durant l’estiu. Les marques horàries són ben curioses, també. No havia vist mai rellotges de sol d’aquest tipus.

Continua la lectura de Rellotges de sol campanar Santa Margarida, Westminster, London

Temperatura i ordinadors

Aquests dies d’altes temperatures em porten a una reflexió sobre la mala enginyeria que en alguns aparells, i els ordinadors en particular.

Fa uns anys que coŀlaboro en el programa GIMPS de computació distribuïda. Això em comporta tenir un parell de processos de càlcul intensiu amb prioritat baixa executant-se a l’ordinador de casa.

Aquest ordinador té un any i mig, és per tant força nou. Aquests dies d’altes temperatures el ventilador auxiliar (que s’engega de tant en tant i que fa força soroll) està molta estona en funcionament. Se m’ha ocorregut aturar els processos de càlcul intensiu, i aleshores ha estat tota una hora seguit aturat. He engegat els processos una altra vegada, i al cap de 4 minuts el ventilador s’ha tornat a posar en marxa.

Continua la lectura de Temperatura i ordinadors

SpamAssassin i bitllets electrònics

L’SpamAssassin m’ha posat un score = 5.1 al x-spam status en un bitllet d’avió electrònic. Tinc un filtre agressiu, que per sobre de 5 m’esborra el correu i, és clar, el bitllet no m’ha arribat.

El bitllet és d’Iberia (no explicaré ara per què aquesta companyia), i potser si l’assumpte del missatge estés format d’una altra manera la classificació d’spam baixaria força. En concret l’assumpte és:

MASSIP FONS/GABRIEL MR DDMMM ORI DES

on DD és el dia de sortida, MMM és el mes, ORI i DES són els aeroports d’origen i destí. Tot en majúscules, amb la / (que també apareix sempre als bitllets). La “forma” de l’assumpte és totalment sospitosa, els filtres d’spam són molt “sensibles a la caixa”, que diria un tipògraf.

Haig de revisar la configuració de l’SpamAssassin, i esborrar només missatges amb un score més alt. Val a dir que és el primer fals positiu que tinc des de fa força mesos, si més no rellevant o que m’hagi causat alguna molèstia. Potser n’he tingut algun i m’ha passat desapercebut… per irrellevància del contingut.

Finalment: independentment del merder que han muntat els pilots aquesta setmana, el servei d’atenció al client m’han reenviat el correu ben depressa. Això sí, m’ha costat una mica esbrinar el telèfon correcte.

Teresa Pàmies: Cap de setmana a ciutat

Teresa Pàmies: Cap de setmana a ciutat
Ara Llibres, SL
ISBN 84-96201-46-5
Valoració: 2

Teresa Pàmies va coŀlaborar al programa de Catalunya Ràdio El pont de les formigues, que s’emetia cada dissabte al matí. En aquestes coŀlaboracions feia recomanacions sobre activitats culturals que podien fer-se el cap de setmana a Barcelona, essencialment. El llibre recull la transcripció d’una cinquantena d’aquestes recomanacions fetes entre els anys 1999 i 2001.

Però el temps passa, i no té sentit publicar aquest llibre el 2005. I més encara si comptem que el medi no és el mateix, que un text pensat per ser radiodifós no té per què ser idoni per a ser llegit. Ho salva només la riquesa d’algunes descripcions, d’una escriptora que no necessita pas presentació. Moltíssimes de les recomanacions, no obstant, són d’exposicions temporals, la qual cosa fa que perdi moltíssim interès.

J.D. Salinger: El vigilant en el camp de sègol

J.D. Salinger: El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye)
Traducció al català d’Ernest Riera i Josep M. Fonolleras
Editorial Empúries
ISBN 84-7596-808-2
Valoració: 2

Holden Caulfield és un estudiant de 17 anys a qui fan fora de Pencey, un institut amb força reputació, per haver suspès 4 de les 5 assignatures el primer trimestre.

Surt de l’institut un parell de dies abans que s’acabi el trimestre, sense que ho sàpiguen els seus pares, i torna a New York, on comença a vaguejar pels carrers i locals, sense rumb ni idees gens clares. Mentrestant recorda tot de coses que han passat els darrers anys, i progressivament es nota que detesta pràcticament la globalitat del món: el que no és fastigós fa vomitar, tothom que l’envolta és hipòcrita i tot és insuportable.

Potser vol ser el retrat d’una persona desequilibrada, però no és reeixit: reiteratiu, torna una i altra vegada sobre les mateixes coses. Em sembla que li sobren 100 pàgines.

Carnets per punts

Fa 2 dies que ha entrat en vigor la normativa del “carnet de conduir per punts”, que ha ocupat força temps als mitjans de comunicació. Alguns ja en treuen conclusions, al meu entendre totalment precipitades: com podem dir, amb 2 dies d’aplicació, que baixa la sinistralitat?

Una mica de seriositat, si us plau. Caldrà un mínim de 3 mesos per començar a intuir tendències, i mig any ben bo per avaluar-ne l’efectivitat amb dades objectives. Comparar el primer cap de setmana de juliol del 2006 amb l’anàleg del 2005 és una ximpleria.

blog personal de Gabriel Massip