Ken Follet: Alto riesgo

Ken Follet: Alto riesgo (Jackdaws)
Traducció al castellà de José Antonio Soriano
Editorial DeBOLS!LLO
ISBN 84-9759-330-8
Valoració: 3

Obra de la “fàbrica Follet” ambientada (com, per exemple, Vuelo final) a la Segona Guerra Mundial, publicada originalment l’any 2001.

En els dies immediatament previs al desembarcament de Normandia els aliats intenten deixar fora de servei tants mitjans de comunicació dels alemanys com poden, incloses les línies i centrals de comunicacions telefòniques. El punt neuràlgic de les comunicacions entre el nord de França i Alemanya és a un castell de Sainte-Cécile.

Després d’un frustrat assalt a plena llum del dia els anglesos ideen una estratègia totalment diferent, una infiltració a les instaŀlacions del castell, amb importants riscos: una planificació contra rellotge, un equip molt poc entrenat i un oficial del contraespionatge alemany que els complica força tots els moviments.

Com és habitual, una prosa fàcil però engrescadora, amb pinzellades de relacions humanes entre l’acció. No cal dir com acaba, l’autor és especialment poc hàbil en això… des de les pàgines inicials hom sap com s’acabarà la noveŀla, i pel mig hi ha els detalls de quan, qui, i com s’esdevenen els fets.

ImageMagick

Quan feia servir bàsicament Windows vaig fer-me una macro de PaintShop Pro per a generar-me imatges petites (thumbnails) de les fotografies.

El meu procés de treball després de fer fotografies és el següent:

  1. Copiar les imatges de la (les) targeta (targetes) a un directori d’imatges no catalogades.
  2. Si hi ha imatges RAW, mirar-les i convertir-les a JPG. En aquest procés aprofito per esborrar les que tenen una qualitat tècnica deficient (essencialment imatges mogudes).
  3. Incorporar les imatges al catàleg, i moure-les al directori d’imatges catalogades.
  4. Fer les imatges petites per a veure-les al catàleg.

Els passos 1 i 2 són manuals, el 3 està automatitzat i el 4 és el que no tinc automatitzat en Linux.

Catalogo les fotografies amb un programa propi fet sota la plataforma Eclipse (concretament Java amb SWT, amb base de dades Derby). Per tant, d’entrada m’inclinava inicialment per una llibreria o utilitat en Java. M’he mirat una mica la JAI de Sun, però no he vist un ràpid how-to que m’evités endinsar-me unes quantes hores en la documentació oficial.

Fa uns anys vaig utilizar funcions python per a fer això mateix, però generava imatges de molt baixa qualitat.

Busco una mica més i trobo ImageMagick. En mitja hora he fet una rutineta curta en python que em compara el directori d’imatges grans i el d’imatges petites, i em crea totes les imatges petites que hi falten. Ja puc cridar-lo automàticament després del punt 3.
Continua la lectura de ImageMagick

Programari fotogràfic

Aquesta setmana hi ha hagut dos anuncis importants dins de l’àmbit del programari comercial per a gestió i catalogació de fotografies: Adobe ha comprat els “actius tecnològics” de Pixmantec i Microsoft ha comprat iView Multimedia.

Pixmantec té pràcticament només un producte, el RawShooter, un conversor RAW, en dues versions: professional i essencial (gratuïta). L’empresa va ser fundada per un dels creadors del Camera One, el conversor de Phase One.

Suposo que és l’inici d’un procés de concentració. Com a tot mercat emergent el programari disponible és inicialment molt divers, però a mida que els grans fabricants es veuen forçats a treure productes de tecnologies que no tenen o que no lideren comencen les compres, i els petits acaben morint.

Quant de temps duraran altres, més petits encara, com Bibblelabs, que és l’únic conversor comercial per a Linux? D’aquí a un any en parlem. Crec que, lamentablement, quedaran fora del mercat.

Paul Auster: Brooklyn Follies

Paul Auster: Brooklyn Follies
Henry Holt and Company, LLC
ISBN: 0-8050-7714-6
Valoració: 3

Nathan Glass és un home jubilat, amb una situació personal ben poc confortable: amb un càncer estabilitzat, divorciat i mig barallat amb la filla, es troba pràcticament sol al món i decideix instaŀlar-se a Brooklyn per passar-hi els darrers dies de la vida.

Idea una sèrie de rutines i d’entreteniments per no caure en la desídia. Un dia, però, troba en Tom, un nebot de qui feia temps que no sabia res, treballant en una llibreria. A partir d’aquí s’encadenen una sèrie d’esdeveniments inesperats que tenen com a protagonistes aquests dos homes i també l’amo de l’establiment on treballa en Tom.

M’he endut certa decepció amb el llibre. L’obra és una mica complexa, i no se n’acaba de sortir del tot. No em convenç com queda tot plegat, no és l’Auster d’altres obres (vaig llegir en algun lloc arran d’una de les noveŀles anteriors que Auster s’està “estovant”). Hi ha els habituals cops d’efecte, amb prou fets inesperats, però el resultat final és massa ideal. Possiblement és fet expressament a causa del que explica a la darrera pàgina del llibre, però no m’ho esperava pas. És clar que, qui sóc jo per dir amb quines intencions s’ha d’escriure un llibre!

En definitiva, recomanable però una mica més fluix del que és habitual en l’autor.

Càlcul intensiu

Fa unes setmanes em va apretar per esbrinar quin és el número primer més petit les xifres del qual sumin un primer més gran que 100. No té cap interès científic, però m’ha servit per a recordar una mica el C i veure les diferències de temps d’execució amb el Python, que és el llenguatge de programació que darrerament faig servir per a scripts i proves de concepte.
Continua la lectura de Càlcul intensiu

Seguiment resultats referèndum

L’adreça per seguir el resultat de l’escrutini en directe és: http://referendum2006.gencat.cat/ctlan/refe/REFTOP.htm.

Per aquestes ocasions sempre faig servir Opera, que té una opció molt pràctica: pots fer que una pàgina es refresqui automàticament cada cert temps (a escollir, entre 5 segons fins a 30 minuts). Ho deixes en una finestra i pots seguir fent altres coses.

En 25 minuts s’ha fet l’escrutini de l’1,28% del cens.

10:00: L’escrutini pràcticament ha acabat. La participació ha anat pujant a mida que avançava l’escrutini. Deu ser que les taules on hi ha hagut més participació són les darreres en què s’acaba l’escrutini, essencialment perquè tenen més paperetes a comptar?

6/6/2008: Trec l’enllaç al web de resultats, ja no és disponible.

Crema la Drogueria Boter de Badalona

Aquest matí s’ha incendiat la Drogueria Boter (si us plau, digueu boté i no pas bóter) de Badalona. Un dels agents de la Guàrdia Urbana que vigilen la zona acordonada m’ha informat que ningú hi ha pres mal.

Aquest històric establiment, situat al carrer de Mar de Badalona, i amb una segona entrada pel carrer d’en Cueta des de fa una vintena d’anys, és un referent del sector a tot el Barcelonès. Això ho trobaràs a Can Boter, o a Can Boter et sabran dir com solucionar-ho ho hem sentit o dit la majoria de badalonins alguna vegada.

Confio que els danys materials pels mateixos Boter (una família extensa i molt coneguda a la ciutat) i pels veïns siguin mínims.

Des d’aquí, una abraçada de solidaritat a tots.

He sortit a fer el tafaner, fins al carrer de Mar, que estava tallat al pas de vianants a l’alçada del carrer de la Pietat. He anat fins al carrer Sant Miquel pel passadís dels Pares Carmelites (els padres), on arribaven esquitxos d’aigua.

He pogut fer unes fotografies de l’esdeveniment; ja les podeu veure, tot i la precarietat de la presentació i els errors de navegació. Una mica de paciència!

17:50: A les notícies de les 11 de Catalunya Ràdio han dit que la drogueria ha quedat totalment destruïda. Aquest migdia he comprovat que l’entrada pel carrer de Mar no sembla afectada (l’aparador i la façana estan intactes), mentre que la del carrer d’en Cueta continua essent inaccessible, pel perill que caigui un tros de la façana.

20:15: Notícia detallada a l’edició de Badalona de Vilaweb.

L’ou com balla

Dijous Sant, l’Ascensió (al cap de 7 setmanes) i el Corpus (quinze dies després de l’Ascensió) són els 3 dijous que, tradicionalment, lluen més que el sol.

Una de les tradicions -sense cap fonament religiós, pel que sembla- de Corpus és l’ou com balla, originàriament al claustre de la Catedral de Barcelona i ara estès a altres fonts gòtiques de la ciutat.

Alguns hi van anar el mateix dijous, altres ho hem deixat pel cap de setmana.

blog personal de Gabriel Massip