Crema la Drogueria Boter de Badalona

Aquest matí s’ha incendiat la Drogueria Boter (si us plau, digueu boté i no pas bóter) de Badalona. Un dels agents de la Guàrdia Urbana que vigilen la zona acordonada m’ha informat que ningú hi ha pres mal.

Aquest històric establiment, situat al carrer de Mar de Badalona, i amb una segona entrada pel carrer d’en Cueta des de fa una vintena d’anys, és un referent del sector a tot el Barcelonès. Això ho trobaràs a Can Boter, o a Can Boter et sabran dir com solucionar-ho ho hem sentit o dit la majoria de badalonins alguna vegada.

Confio que els danys materials pels mateixos Boter (una família extensa i molt coneguda a la ciutat) i pels veïns siguin mínims.

Des d’aquí, una abraçada de solidaritat a tots.

He sortit a fer el tafaner, fins al carrer de Mar, que estava tallat al pas de vianants a l’alçada del carrer de la Pietat. He anat fins al carrer Sant Miquel pel passadís dels Pares Carmelites (els padres), on arribaven esquitxos d’aigua.

He pogut fer unes fotografies de l’esdeveniment; ja les podeu veure, tot i la precarietat de la presentació i els errors de navegació. Una mica de paciència!

17:50: A les notícies de les 11 de Catalunya Ràdio han dit que la drogueria ha quedat totalment destruïda. Aquest migdia he comprovat que l’entrada pel carrer de Mar no sembla afectada (l’aparador i la façana estan intactes), mentre que la del carrer d’en Cueta continua essent inaccessible, pel perill que caigui un tros de la façana.

20:15: Notícia detallada a l’edició de Badalona de Vilaweb.

L’ou com balla

Dijous Sant, l’Ascensió (al cap de 7 setmanes) i el Corpus (quinze dies després de l’Ascensió) són els 3 dijous que, tradicionalment, lluen més que el sol.

Una de les tradicions -sense cap fonament religiós, pel que sembla- de Corpus és l’ou com balla, originàriament al claustre de la Catedral de Barcelona i ara estès a altres fonts gòtiques de la ciutat.

Alguns hi van anar el mateix dijous, altres ho hem deixat pel cap de setmana.

Monsterpod

El monsterpod no és un ipod d’1TB… sinó un suport per a càmeres fotogràfiques petites. Per la forma no en podem dir trípode, per la funció és un trípode del segle XXI.

Sembla (Rob Galbraith) que aviat es posarà a la venda.

Llàstima que només aguanta 10 unces (300 g mal comptats). Però precisament és més fàcil fer fotografies mogudes amb les càmeres petites (has d’agafar-les amb les puntes dels dits) que amb les grans, o sigui que l’invent, si funciona com està anunciat, tindrà un èxit espectacular.

Codi obert: el millor i el pitjor

Estic experimentant el pitjor i el millor del codi obert: no hi ha garanties de funcionament dels programes, però t’ho pots arreglar tu mateix (bé, sempre que hi entenguis una mica, és clar). Ja sé que no descobreixo res a ningú!

M’ha passat pel cap de desinstaŀlar NP_Gallery, perquè la navegació no em funcionava bé. Al final he decidit modificar-lo i, ara mateix, ja comença a comportar-se com cal.

El següent pas és corregir la presentació i polir alguns detalls.

Cim d’Àligues

He instaŀlat el plugin NP_Gallery; sembla prou potent, però tindré una mica de feina per traduir-lo. No descarto que estigui mal configurat, perquè la presentació és bastant desastrosa, i se m’ha trencat la compatibilitat XHTML. Ja ho aniré arreglant.

Per provar-lo he incorporat les fotografies del Cim d’Àligues que ja tenia al web www.massipfons.com.

16/6/2006: La presentació dels àlbums ja és coherent amb la resta del bloc (efectivament era un problema de configuració) però hi ha problemes de navegació i ubicació d’elements. Amb Explorer millora una mica, però tampoc és perfecte. M’hi hauré de dedicar una mica els propers dies.

Puja’t el sou

Amb aquest article inicio una nova categoria: perles ortogràfiques/sintàctiques: es tracta de denunciar maltractaments flagrants als diccionaris o a la gramàtica, sempre que siguin públiques, en general escrites, i per part d’organitzacions que, teòricament, han de tenir recursos per a evitar-los.

Començo amb un anunci que ha estat als trens de rodalies durant uns quants mesos: Aquest mes puja’t el sou 150 €, de Banesto. Potser la quantitat no era exactament aquesta.

El problema és el puja’t. Pujar és un verb essencialment intransitiu, excepte en accepcions molt concretes recollides al diccionari. Aquí hi calia un apuja’t claríssim.

Servei de taxi

Sovint agafo taxis a Barcelona, per motius de feina.

Hi hauria d’haver un mètode de votació o classificació que fos totalment inalterable per part del conductor, i que permetés puntuar aspectes com la netedat del vehicle i del xofer, l’acolliment del passatger, la comoditat del trajecte, la manera de conduir, etc. I que, per sota d’un cert llindar, els fessin pagar una multa o els reduissin les tarifes.

Sé que hi ha llibres de reclamacions. No parlo de fets que mereixin constar-hi.

No és just que costi el mateix un trajecte amb professional que ha tingut la delicadesa de dutxar-se que un altre que dissimula la pudor del vehicle -o la personal- amb colònia asfixiant, o que fuma puros al cotxe.

No és just que es cobri el mateix per un trajecte amb aire condicionat i una tapisseria neta que per un trajecte amb un cotxe vell i atrotinat, amb ambient d’oli recremat i unes fundes als seients que fa mesos que no són netejades.

No és just que cobrin el mateix per un viatge tranquil i respectuós amb els passatgers, vianants i altres conductors que per un viatge del tipus “cursa d’obstacles”, canvi de carril, accelerada, frenada, mecangun ara s’ha posat vermell.

No és just ni pel passatger ni pel professional.

Leica: objectius “digitals”

Leica, el mític fabricant de productes de fotografia de Sölms, està preparant una versió digital de les càmeres M, l’anunci de la qual segurament serà fet al darrer quadrimestre d’aquest any.

Ara ha preparat el terreny incloent una codificació binària al cos dels objectius que permetrà a la càmera conèixer quin objectiu hi ha acoblat. El sistema sembla primitiu, però no ho és tant si tenim en compte que podrà ser aplicat fàcilment als objectius comprats amb anterioritat; qualsevol afegit electrònic hauria fet inviable incorporar-lo als objectius antics.

Quedarà per veure, no obstant, quin ús en farà la càmera. El sistema M és obert, i hi ha altres fabricants que tenen objectius compatibles amb els de Leica. Si tanquen el sistema (és a dir, la càmera perdi prestacions significatives amb un objectiu no identificat, possiblement d’una altra marca) no beneficiarà ningú. Pel que he pogut llegir a altres llocs (dpreview) no sembla que el vulguin tancar.

Finalment: no veig gens clara la viabilitat comercial d’una càmera d’aquest tipus, sobretot per una firma tradicional com Leica, de preus elevats, i en un context de productes de molt curta durada: ara mateix les càmeres réflex digitals de gamma alta tenen 2 anys de vida comercial. Leica ha tingut la M6 14 anys en el catàleg. És clar que segons alguns no podia evolucionar més, atès que havia arribat a la perfecció.

blog personal de Gabriel Massip