Josep Puig Torné

Llegeixo que abans-d’ahir va morir a Barcelona l’arquitecte sarralenc Josep Puig Torné, a l’edat de 90 anys.

Fa temps vaig fer una petita entrada sobre Sarral; afegeixo algunes fotografies més de l’Ermita dels Sants Metges Cosme i Damià, la reconstrucció de la qual va concebre a finals dels anys seixanta del segle XX.

Recordo un comentari del pare sobre el fet que Josep Puig estava especialment content d’aquesta obra.

Python vs Rust

De sempre he preferit els llenguatges fortament tipats i compilats, i per això m’he començat a mirar Rust. Però com ja he comentat altres vegades, Python és el meu llenguatge de programació si puc triar.

Python té moltes virtuts, però la velocitat no n’és una. He programat en Python i Rust el càlcul de pi amb cent milions de sumands de la sèrie de Leibniz (que convergeix molt lentament, però és un monument a l’elegància matemàtica).

El codi Python:

#!/usr/local/bin/python3
# -*- coding: iso-8859-15 -*-
piq = 0.0
n = 0.0
while n < 100000000.0:
    piq += 1.0/(2.0*n+1.0)
    piq -= 1.0/(2.0*(n+1.0)+1.0)
    n += 2.0
print(f"El valor aproximat de PI és {4.0*piq}.")

I el codi Rust:

fn main(){
    let mut piq = 0.0;
    let mut n = 0.0;
    while n < 100000000.0 {
        piq += 1.0/(2.0*n+1.0);
        piq -= 1.0/(2.0*(n+1.0)+1.0);
        n += 2.0;
    }
    println! ("El valor aproximat de PI és {}.", 4.0*piq);
}

Diferències de temps: al voltant de mig segon amb Rust i 17 segons amb Python.

Ah, el resultat és el mateix en ambdós casos, 3,141592643589326 (només els 7 primers decimals correctes).

Conjunts de colors

Quan ens trobem en la necessitat de triar uns colors per un document, pàgina web, etc., els que no som dissenyadors anem ben perduts, i fem “el que bonament podem”.

Avui he trobat Paletton, una eina que ho facilita: d’una manera molt gràfica i intuïtiva permet tenir conjunts de colors (“paletes”) amb certa harmonia. A més hi ha alguns elements de prova per veure com quedaria i com es podrien aplicar en diferents escenaris.

Foldingathome

Fa molts anys havia col·laborat amb sistemes de computació distribuida, com seti@home o folding@home. Ho vaig deixar córrer perquè de fet el meu ordinador estava en funcionament molt poques hores cada dia.

Aquests dies d’estada obligada a casa hi he tornat, amb folding@home. Fan investigació sobre proteïnes per combatre el COVID19 precisament. Probablement quan hagi d’anar a treballar (i, per tant, aturar l’ordinador personal durant el dia) ho tornaré a abandonar.

I per si de cas: això no és cap recomanació ni invitació a participar-hi, i en cap cas em faig responsable de problemes que l’ús d’aquest programari us pugui ocasionar.

Comunicar que… Informar que…

Alguns dies el dinar coincideix amb la roda premsa dels consellers de la Generalitat.

Algú podria dir-los que no s’han de començar les frases amb un infinitiu? Em refereixo a construccions com “Bon dia. Informar que aquest matí ha plogut.”

Els verbs en infinitiu tenen caràcter de substantiu. Tal com ho fan, no noten que la frase està inacabada, que no hi ha cap verb?

En l’exemple d’abans, es podria dir “informar que aquest matí ha plogut és un goig”.

Cookies de sessió

Fent proves amb les cookies per les estadístiques he descobert comportaments inesperats dels navegadors.

Les especificacions de les cookies deixen a criteri del navegador decidir quan s’ha acabat una sessió.

Molts navegadors poden ser configurats perquè s’arrenquin “on ho vas deixar”, amb les mateixes pàgines obertes que tenies quan el vas tancar. Coherent amb aquest comportament (però, per mi, sorprenent d’entrada) el navegador considera que les sessions no acaben mai. Per tant una cookie de sessió esdevé eterna.

M’agradaria que es pogués configurar que tancar la darrera pestanya d’un web fos tractat com l’acabament de sessió.

He reconfigurat el navegador habitual perquè s’iniciï sempre amb una pàgina en blanc, no vull que em mantingui les cookies de sessions antigues. En devia tenir centenars.

blog personal de Gabriel Massip