Canvis tipogràfics

He canviat la tipografia del blog:

  • Avenir per al text (abans era Verdana)
  • Optima Nova per alguns títols (el de les entrades, el del blog, les seccions del menú lateral)

Em queden encara uns quants ajustos per fer, hi ha algunes incoherències de mides. Confio a acabar-ho en un parell de dies.

22/5: Canvis enllestits, en diverses sessions d’edició del full d’estils. És sorprenent la quantitat detalls que veus que et mires una publicació amb ulls de compaginador.

John Steinbeck: El raïm de la ira

John Steinbeck: El raïm de la ira (The Grapes of Wrath)
Traducció de Mercè López Arnabat
Edicions 62, 1993 (dins de Les millors obres de la literatura universal segle XX)
ISBN 84-287-9704-9
Valoració: 5

La terra d’Oklahoma, castigada sovint per tempestes de sorra que malmeten les collites, no és prou rendible i els propietaris decideixen fer fora els parcers i treballar la terra amb jornalers i maquinària, de manera que els Joad es veuen obligats a deixar les terres que treballaven i anar cap a Califòrnia, on creuen que hi ha pler de feina i sous alts. Són un grup de tres generacions:

  • Una parella d’avis
  • Els dos adults que fan de caps de família, Ma Joad i Pa Joad
  • Sis fills i un gendre: tres homes joves, una noia en estat i el seu marit, i un nen i una nena petits
  • El germà de Pa Joad i un antic predicador que s’hi afegeix a darrera hora

Després de malvendre tot el que poden inicien la travessia amb un camió vell. Durant el viatge troben un munt de gent que fa el mateix que ells; sovint la solidaritat és l’únic que els permet, a uns i altres, trampejar les adversitats. Amb dificultats i algunes pèrdues la família arriba a Califòrnia, on la realitat és lluny del somni: molts jornalers per a poca feina, que sempre és temporal i a preu fet, en competència directa amb els altres treballadors.

En destaco l’habilitat per transmetre els estats d’ànim, i algunes descripcions intenses, gairebé rabiüdes, com la tempesta de sorra del principi i l’aiguat del final. Conté nombrosos exemples de la crueltat del mercat, el gran engranatge del sistema capitalista. Malgrat els 80 anys d’edat la història és vigent del tot. La noveŀla fou guardonada amb el premi Pulitzer.

La casualitat ha fet que el llegeixi poc després de Temps de segona mà, i la conclusió és depriment: la humanitat accelera el desenvolupament tecnològic a uns nivells inimaginables fa un segle, però és incapaç de proporcionar uns mitjans de subsistència i unes condicions de vida dignes per a tothom. Això és un fracàs com a civilització.

A rellegir d’aquí a uns anys.

Svetlana Aleksiévitx: Temps de segona mà

Svetlana Aleksiévitx: Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Time: Second hand)
Traducció de Marta Rebón
Raig Verd editorial, 2015
ISBN 978-84-943854-6-9
Valoració: 4

L’estil d’Svetlana Aleksiévitx és peculiar i original, es pot resumir com a “periodisme noveŀlat”: aquests llibres sobre l’antic imperi soviètic han estat escrits a partir de centenars d’entrevistes, que l’autora transcriu, ordena i lliga per tal d’explicar la Història, sempre des del punts de vista de les vivències de les persones. A Temps de segona mà – La fi de l’home roig tracta el període de la desintegració de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, en dues parts.

La primera part, 1991-2001- L’apocalipsi com a consol comença amb la iŀlusió del socialisme de rostre humà, amb Gorbachov, una finestra d’esperança per dotar de respecte pels drets humans i llibertat el sistema hereu de les fèrries dictadures estalinistes i postestalinistes. Molta gent orgullosa d’haver aturat el cop d’estat del 2001 per pressió popular, fet que va portar a la desintegració del PCUS i de la Unió Soviètica mateix.

La segona part, 2002-2012 – L’atractiu de la buidor es centra en les grans desigualtats i misèria que ha generat el capitalisme a Rússia i a altres repúbliques, la progressiva pèrdua de pes en l’escena internacional i el ressorgiment d’antigues rivalitats entre comunitats, que els anys de dictadura comunista i de moviments forçats de població no van poder suprimir.

Pot un poble per assimilar i viure, de la nit al dia, amb llibertat, quan de fet no n’ha tingut mai? Està capacitat un gran país per passar en pocs anys d’un sistema d’economia planificada a un capitalisme extraordinàriament dur? Són preguntes que la mateix autora es fa.

El llibre està format per diverses històries independents, la qual cosa permet llegir-lo a trossos.

La mida de les polzades

Uns quants decennis pensant que una polzada eren 0,0254 metres, i avui els de Worten m’ho han desmuntat tot. Es veu que la mida de les polzades no és fixa.

Tenen televisors de polzades petites:

TV de polzada petita
TV de polzada petita

I també televisors de mitja polzada, la diagonal dels quals fa gairebé un metre (per tant deuen ser polzades de prop de dos metres):

Tv de mitja polzada
Tv de mitja polzada

Era ben fàcil escriure “TV de pantalla petita” i “TV de pantalla mitjana”!

Montserrat Carulla: La música de les paraules

Aquest cap de setmana Montserrat Carulla ha estrenat la música de les paraules a l’espai Bogart, teca i arts (Diagonal 426, entre Roger de Llúria i Pau Claris, a Barcelona). Com diu el mateix cartell, és un passeig per l’amor a la vida, a l’ofici i al país.

Acompanyada de Neus Soler al piano i al violí Montserrat Carulla combina vivències, política i poesia amb una veu clara, viva, punyent i irònica. I amb quina passió diu l’Elegía de Miguel Hernández, només per això ja val la pena anar-hi!

Els propers tres dissabtes a les 6 de la tarda repetirà l’actuació al mateix local, i després la farà a altres llocs de Catalunya. Ho recomano, és una hora ben distreta!

Scott Berkun: The Year without Pants

Scott Berkun: The Year without Pants
Jossey-Bass, 2013
ISBN 978-1-118-66063-8
Valoració: 4

Scott Berkun va treballar gairebé 10 anys a Microsoft, en el desenvolupament dels primers Internet Explorer. El 2003 es va establir com a consultor i escriptor independent. El 2010 Matt Mullenweg el va convèncer perquè s’incorporés a Automattic, l’empresa que hi ha darrera del servei wordpress.com (21 mil milions de pàgines vistes i 54 milions d’entrades noves cada mes, 50.000 blogs nous cada dia).

Automattic tenia aleshores una cinquantena de treballadors repartits per tot el món, pràcticament tothom treballant des de casa, amb grups de treball definits i sense jerarquia. Tot lligat amb missatgeria instantània i un blog públic per cada grup, i una supervisió informal però efectiva de Matt. Cadascú decidia de forma autònoma a quina tasca es dedicava a cada moment.

Matt va encarregar a Scott d’estudiar com implementar equips més estructurats a Automattic; Scott va acceptar-ho, a condició de poder explicar l’experiència. Durant la seva estada a Automattic Scott va liderar el grup que va crear la primera versió del jetpack. Aquest llibre és el relat de l’experiència.

Llibre enriquidor, fresc, que explora el treball en equip d’una manera diferent, i a partir d’una història d’èxit (Automattic), i s’aventura a pronosticar com serà el treball del futur. El títol fa referència al fet que, com que tothom treballa des de casa, ho pot fer sense pantalons. La portada del llibre és el dibuix d’uns calçotets.

Conté unes quantes sentències prou colpidores:

Most people doubt online meetings can work, but they somehow overlook that most in-person meetings don’t work either.

The reason most managers aren’t good at what they do is that they overlook the basics, which likely includes earning the trust of their coworkers.

Every time a company settles for a mediocre hire, it becomes harder to recruit the best.

What’s sad is that right now, as you read this, there are hundreds of similar organizational off-sites and retreat meetings happening, and the thousands of people attending them have the same central, desperate struggle: to stay awake.

Pot esdevenir un referent; potser ja no cal que llegeixi quatre clàssics de gestió de projectes i equips que tinc a la prestatgeria (DeMarco, Yourdon, Brooks…).

blog personal de Gabriel Massip