Llibres

Anthony Burgess: La taronja mecànica

Feu un comentari

Anthony Burgess: La taronja mecànica (A clockwork orange)
Traducció de Jordi Arbonès
Edicions Proa, maig 2014 (edició en digital)
ISBN 978-84-9930-884-5
Valoració: 4

L’Àlex lidera una banda de 4 adolescents que practiquen la violència extrema i gratuïta als carrers de la ciutat: pallisses, assalts a cases, violacions són el pa de cada dia de la colla, ja sigui per atracar un comerç, enfrontar-se a altres bandes o humiliar qualsevol passavolant.

A l’Àlex, però, un dia les coses li surten un pèl diferents de com s’esperava, i la vida li canvia a fons: entra a formar part d’un programa de cura de la seva actitud respecte a la societat, basat en mètodes psicològics moderns.

Els joves parlen un llenguatge propi, el nadstat, un aŀlicent addicional de la noveŀla (hi ha un diccionari nadstat-català al final, que he fet servir ben poc).

És una obra sobre la violència però sobretot sobre la llibertat; fou portada al cinema per Stanley Kubrick, i és ja un clàssic de la literatura anglosaxona del segle XX. Abstingueu-vos-en si us neguitegen les situacions de violència.

Llibres

Gerard Guix: La deriva dels continents

Feu un comentari

Gerard Guix: La deriva dels continents
Edicions 64, octubre del 2013
ISBN: 978-84-9930-721-3
Valoració: 4

Uns marrecs provoquen un accident de trànsit catastròfic en llençar un tros de via de tren des del pont de l’autopista.

Entre les víctimes hi ha una parella que viatja en un cotxe potent, un taxi, una ambulància que transporta una dona gran i impossibilitada Qui són? On anaven? Què hi feien, en aquell precís moment, a l’autopista? Quines vides estronca aquest accident? La descripció dels personatges i de les seves vides és el nus de la noveŀla.

Els capítols s’alternen entre les cinc històries paraŀleles que s’expliquen, i conflueixen al final en el punt i hora de l’accident, després d’una nit estranyament freda. Ep, l’accident és narrat al principi, o sigui que no espatllo res!

És la primera obra que llegeixo de Gerard Guix, i m’ha agradat força. Segurament repetiré.

Llibres

Xavier Bosch: Se sabrà tot

Feu un comentari

Xavier Bosch: Se sabrà tot
Edicions Proa, juliol 2011
ISBN: 978-84-9930-295-9
Valoració: 3

Dani Santana és nomenat director del Crònica, un diari del totpoderós Grup Blanco, que dirigeix Artur Biosca Canal (A.B.C), amb un estil ben particular.

Empès per A.B.C., el nou director busca diferenciar el Crònica entre la premsa de Barcelona, on ocupa un etern tercer lloc. Per això publica diverses primícies, algunes obtingudes per la perícia i agosarament dels redactors, altres gràcies a una font d’informació privilegiada.

Però algunes activitats iŀlegals relacionades amb els fets que publica el Crònica, un fet tràgic i determinats interessos desconeguts pel Dani fan que  el càrrec li duri “unes sabates”.

Noveŀla sobre el poder, l’ambició i com els anhels de les persones poden ser manipulats ben fàcilment, ja sigui per treure’n beneficis directes o suposadament generals.

Molt entretinguda!

Informàtica i comunicacions

Redirecció al WordPress

Feu un comentari

Gairebé per casualitat he vist que en consultar algunes entrades s’entrava a un bucle de redireccions (errors 301 del servidor).

Primer he pensat que era un problema de la configuració del nginx, atès que hi tinc algunes redireccions definides (del domini antic al nou). Després de fer unes quantes proves m’he convençut que això estava bé i el problema havia de ser a les entrades mateix.

En efecte, WordPress té un mecanisme per si fas canvis en la URL d’una entrada: desa la part final de la URL antiga en una metadada (meta_key de tipus _wp_old_slug), i la fa servir per trobar les entrades si hom les consulta amb la URL antiga. Les entrades que donaven errors tenien el mateix a aquesta meta_key que a la URL vigent.

He esborrat les _wp_old_slug d’aquestes entrades, i ja funciona correctament.

No sé quan s’ha introduït aquest mecanisme, o si l’han canviat en versions recents i hi han incorporat un error de funcionament.

Informàtica i comunicacions

Web preparat per ipv6

Feu un comentari

Des d’avui el web té també adreça i nom (registre AAAA) ipv6. Em temo que només fan servir v6 els grans serveis (cercadors, etc).

A casa, tot i tenir una connexió de fibra nova i que el router sembla preparat, només tinc ipv4.

13/2/2016: He canviat el servidor a un VPS d’un altre proveïdor i el web respon només a algunes peticions ipv6. Sospito d’un problema amb la xarxa de comunicacions/encaminador del proveïdor del servidor, però em cal investigar-ho una mica més a fons. De moment hi he perdut un matí fins que he vist que era un problema intermitent.

General

20 de novembre de 1975

Feu un comentari

Això és el que recordo, o em sembla que recordo, d’un dijous de fa 40 anys.

Normalment era el primer de casa a llevar-me, gràcies a un despertador carbassa amb un martell que percutia dues campanes, i que feia un soroll de mil dimonis. Vaig anar a l’habitació dels pares, que estaven desperts. Ràdio engegada (un “transistor” una mica atrotinat, diria que era un Telefunken, però no n’he trobat cap fotografia a Internet que em permeti corroborar-ho). Només música, tot i que era hora de notícies. Em van dir alguna cosa com “no hi haurà col·legi, ja s’ha mort”. La mare va trucar a l’escola per confirmar-ho.

Més tard vaig saber d’algun familiar que havia destapat una ampolla de xampany (aleshores se’n deia així). I que l’àvia Carme havia deixat anar un “Gràcies a Déu” o un “que Déu l’hagi perdonat”.  De fet al cap em ballen les dues frases (¿potser en temps diferents?), i que la segona havia estat clarament objectada per la seva filla gran, la tia Carme.

Pel vell televisor en blanc i negre (amb vàlvules), ens vam empassar el jurament de Juan Carlos dissabte, vam veure les cues de la capella ardent (possiblement era la primera vegada que sentia aquesta expressió), i l’enterrament de diumenge. Em van explicar que havia estat embalsamat i que li havien fet el buit a la caixa perquè el cos no es fes malbé. Amb perspectiva penso que va ser la primera vegada que la mort va entrar tan intensament a casa, perquè en la meva infantesa pràcticament no vam tenir defuncions properes (només recordo la mort de l’oncle de la mare, Jaume Fons, que jo no coneixia, i potser va ser després del 20N i tot).

Diuen que vam tenir una setmana de festa, però jo en recordava 2 dies, dijous i divendres, sempre he cregut que dilluns hi havíem tornat.

(No descarto editar aquest escrit els propers dies amb detalls nous que em vinguin a la memòria)

blog personal de Gabriel Massip