Diria que em vaig passar uns 10 segons davant dels botons fins que vaig trobar el 3. No segueix cap ordre esperat.
10 segons
Sínia del Monasterio de Rueda
El Monasterio de Rueda, d’origen cistercenc (el mateix orde que Poblet), és al municipi de Sástago, a la comarca de la Ribera Baixa de l’Ebre, a uns 25 Km de Casp. Per fer arribar l’aigua de l’Ebre al monestir hi van fer un assut (una petita desviació del riu per facilitar prendre’n aigua), una sínia i un aqueducte.
Des de l’estiu del 2008 hi ha una reproducció de la sínia que havia estat en funcionament fins a principis de segle XX. És una de les més grans d’Europa: més de 16 metres de diàmetre, i un centenar llarg (112, llegeixo en algun lloc) de catúfols.
Aquest cap de setmana hi he fet una escapada, i us en deixo un vídeo. Se sent remor de l’aigua i d’una estació de bombeig que hi ha a tocar.
31/10: He retocat una mica el vídeo, he esborrat l’anterior i he incorporat el nou al youtube.
Llibres electrònics
D’alguna entrada es pot deduir que tinc una tauleta Android. En concret és una Samsung Galaxy Tab 10.1, que faig servir bàsicament per:
- Llegir notícies (els RSS) des del sofà o mentre vaig a la feina.
- Com a ordinador de viatge (consultes ràpides a internet, mirar el correu, prendre notes ràpides).
- Com a lector de llibres electrònics (n’hauríem de dir reproductor, potser!), amb el programa Aldiko.
Porto llegits ja 3 llibres així, tots 3 són llibres gruixuts:
- Els pilars de la terra
- Un món sense fi
- Jo confesso
Per ara el criteri és clar: compro electrònic tot llibre massa gruixut o amb lletra massa petita per ésser llegit de la manera tradicional. Aquests dos punts, el de la mida del llibre i la mida de la lletra són els dos grans avantages. Un altre, que no és decisiu per ara, és que a vegades l’edició electrònica és més barata que l’edició en paper.
Com a reproductor de llibres, la tauleta va millor del que m’esperava d’entrada. Es pot graduar prou bé la intensitat de la pantalla per llegir amb poca claror, i tampoc he tingut massa problemes a l’aire lliure. Amb sol directe sobre la pantalla no ho he provat, però tampoc llegeixo així amb paper. La pantalla cansa menys del que pot semblar en un principi.
Inconvenients: m’empipa, i molt, la protecció anticòpia dels llibres. Els tres que comento són ePub, amb DRM d’Adobe. D’altra banda, el préstec d’un llibre no sé si es pot fer amb DRM, però en tot cas perd absolutament la gràcia!
(Em fa molta mandra fer la ressenya dels 2 “Follets” que he comentat; de fet, després d’aquests dos em sembla que Ken Follet passa a ser un dels autors a evitar.)
Jaume Cabré: Jo confesso
Jaume Cabré: Jo confesso
Raval Edicions, S.L.U., Proa, agost del 2011
ISBN 978-84-7588-276-5
Valoració: 5
Possiblement arran de l’èxit de Les veus del Pamano, Jaume Cabré és un autor àmpliament conegut, i els mitjans de comunicació es van fer força ressò de l’aparició de Jo confesso, fa uns mesos.
És una obra polièdrica, amb moltes lectures: la història d’un violí, la vida d’un estudiós, Adrià Ardèvol, marcat per uns pares exigents i gens afectuosos (néixer en aquella família havia estat un error imperdonable), la confessió (confiteor) d’amor cap a la Sara que dóna estructura al llibre, un assaig sobre el Mal (així en majúscula).
Cabré fa servir la mateixa tècnica de canvis sobtats d’època i personatges que a Les veus del Pamano, si bé de forma encara més intensa i alhora més fina, miŀlimètricament calculada; i a vegades ho fa per mostrar el paraŀlelisme entre dos fets. Al llarg de la noveŀla apareixen moltes èpoques diferents (unes 7, repartides al llarg de set-cents anys), i l’autor canvia d’una a l’altra contínuament.
Hi ha una coincidència molt curiosa (que possiblement passarà desapercebuda a força lectors): la combinació (615428 de sis xifres!) de la caixa forta de Fèlix Ardèvol és el número de registre de presonera d’Elisaveta Meireva, la noia jueva protegida per l’Obersturmbannführer Höss, una persona de qui Fèlix Ardèvol mai té coneixement que hagi existit. No hi ha cap relació prou directa a través dels personatges, per la qual cosa em queden tres explicacions: una broma o una distracció de l’autor, o una prova addicional de l’existència de causes sobrehumanes que incideixen en la nostra vida.
Al Diari d’un llibre vell hi ha una entrada dedicada a la coberta de l’edició impresa. He llegit aquest llibre en format electrònic, d’això en parlaré una altra estona!
Un bon tros de noveŀla, densa, però molt ben escrita (llàstima que en algun moment obren un llum, tot i que en general els encenen). Queda per a rellegir. Per això té un 5.
Lector RSS per a Android
En el meu cas, un requisit indispensable pels lectors de RSS dels dispositius mòbils és que es sincronitzi amb Google Reader.
Al telèfon, NewsRob em va perfecte. Però aquest programa és un clar exemple que cal repensar les interfícies d’usuari en passar a una tauleta: desaprofita molt l’espai, i la lectura esdevé fins i tot incòmoda, perquè cal deixar anar momentàniament l’aparell i moure les mans per clicar la pantalla.
Per a tauleta recomano gReader. He provat també el Pulse, però no em convenç.
Webs Cortes Generales
M’ha arribat per correu electrònic una proposta de vot en blanc al senat, com a via per demanar la supressió d’aquesta càmera.
Però per informar-me una mica més sobre la institució (quants senadors hi ha?) he entrat a la web del Senado de España, i m’ha caigut l’ànima als peus, té un disseny del segle passat:
- La pàgina principal és un menú amb fotografies, mal posades
- Títols amb ombres, que es llegeixen molt malament
- Ús abusiu de majúscules i negretes per als títols
- Els colors de fons de les pàgines canvien segons la secció visitada
- Sense cap opció (que jo hagi vist) de sindicació de continguts (rss)
Hi ha alguna part en català.
La del Congreso de los Diputados és una mica més moderna, però res de l’altre món, tampoc. Ja de pas he anat a la del Parlament de Catalunya, és molt millor (massa espessa pel meu gust).
La del Senado no cal que l’arreglin, el poden dissoldre definitivament. Hi votaré en blanc.
15:35: Rectifico, hi ha canal RSS per a les notícies.
Telèfon arreglat
Força dies abans del que m’havien dit, ja tinc el telèfon arreglat. M’han canviat tota la placa (encara en garantia).
De moment cap problema, però em queda força feina per reconfigurar-lo com el tenia.
Anchas Castilla
L’expressió anchas Castilla l’he sentida per a remarcar que algú va a la seva, sense seguir les normes o acords establerts. Per exemple, tots érem a taula a les dues i tu, “anchas Castilla”, arribes a quarts de quatre. Sort que no t’hem esperat per començar a dinar! L’he sentida així, informalment, incrustada en frases en català.
És clar que deriva d’ancha es Castilla, i sembla que té origen en la reconquesta, quan Castella era molt poc poblada i, per tant, era fàcil anar al propi aire sense que ningú se n’assabentés; d’altra banda, les grans extensions planes donen força a aquesta expressió.
Deixo quatre fotografies d’aquests paisatges amplis, fetes aquest setembre al la zona de Carrión de los Condes – Villada – Sahagún, a Castilla y León.