Res, els problemes del HTC Desire segueixen, l’he portat a reparar. He desviat les trucades al de la feina, i consultaré eventuals SMS amb la Treo 680, que encara funciona!
No he entès mai per què les operadores no permeten desviar els SMS, a més de les trucades.
Gràcies a Diari d’un llibre vell vaig saber de l’exposició de part de la coŀlecció Sirvent de màquines d’escriure a Santiago de Compostela.
Com que aquest setembre he estat per allí, m’he arribat a la Cidade da Cultura de Galicia (lloc on possiblement no hauria anat) i l’he visitada.
Hi ha moltes curiositats, les que més m’han cridat l’atenció són:
Si aneu a Santiago i us fa una mica de gràcia el tema, us aconsello que hi aneu.
Per cert, a la mateixa Cidade da Cutura podeu veure una breu exposició que explica aquest macrocomplex cultural (encara en construcció). Depenent des d’on arribeu a Santiago veureu una construcció molt nova i gran en una muntanya, és això… (És a l’est de la ciutat).
16/09: Podeu descarregar-vos el fullet de l’exposició.
De pas pe Soria, he vist l’exposició de fotografia Santos Yubero, crónica fotográfica de medio suglo de vida española a l’antic edifici del Banco de España.
Martín Santos Yubero va ser un fotoperiodista madrileny i aquesta exposició recull obres des de mitjan dels anys 20 fins a la mort de Franco. Tot i que és molt centrada a la vida política i social madrilenya, és prou interessant. Cada fotografia té una explicació completa del moment. La recomano.
M’he assabentat de la defunció de l’artista Josep Grau Garriga, autor de la reixa-portalada de l’ermita dels Sants Metges Cosme i Damià, de Sarral, a la Conca de Barberà.
L’ermita fou obra de l’arquitecte Josep Puig i Torné, i es va construir amb l’esforç de tot el poble a finals dels anys seixanta / principis dels setanta del segle XX.
I he consultat l’arxiu fotogràfic, ja vaig publicar tot el que en tinc.
Entre 1883 i 1885 Máximo Díaz de Quijano, cunyat del Marquès de Comillas, es va fer construir una casa d’estiueig a Comillas (Cantàbria), oficialment anomenada Villa Quijano, i popularment coneguda com el Capricho.
L’edifici fou dissenyat per Antoni Gaudí, i fa cosa d’un any hi vaig ser. Aquesta casa, la casa Botines de Lleó i el palau episcopal d’Astorga són les 3 obres de l’arquitecte modernista construïdes fora de Catalunya. I com que publico fotografies d’obres gaudinianes i post-gaudinianes (la Sagrada Família de Barcelona deu ser això, oi?) us en deixo unes quantes.
I és que, entre altres coses, aquest cap de setmana he endreçat una mica l’arxiu fotogràfic.
La setmana passada vaig rebre un correu electrònic de caràcter comercial i a la signatura diu:
Cualquier opinion expresada en este correo electronico es propia del autor y no constituye de modo necesario las de la Empresa. Nada de lo contenido en este correo electronico puede comprometer a la Empresa en cualquier contrato u obligacion.
A banda dels accents que falten, és fort! El correu és a nom d’un empleat de l’empresa i és del domini de l’empresa. Res del que m’escriguin els pot comprometre? Per què se’n renten les mans? L’empresa no es responsabilitza de les accions dels seus treballadors?
Un dels motius de fer servir gmail és la possibilitat d’accedir i gestionar completament el correu directament des del mòbil.
Però cal dir que el client de gmail d’Android (si més no, Android 2.2) és bastant pobre. Li trobo a faltar diverses funcionalitats prou bàsiques: poder ampliar la mida del text en llegir un correu, i poder crear etiquetes noves.
Fins ara feia servir poc gmail, però he decidit portar-hi tot el correu personal. He redirigit la resta d’adreces personals (menys una) a gmail, i deixaré definitivament el correu al núvol. Sí, encara tenia el correu al meu ordinador.
I aprofito per copiar-hi correus antics, així tinc un únic arxiu de correu. El correu de gmail pot accedir-se per IMAP, i les etiquetes apareixen (potser són) carpetes. Per tant, des del thunderbird mateix és fàcil afegir-hi missatges antics.