He obert la meva pàgina personal de Google amb quatre navegadors (Explorer 8.0.7600.16385, Firefox 3.6.13, Chrome 8.0.552.224 i Opera 11.00).
Fan un ús ben diferent de la memòria:
Després de força anys he tornat a fer servir Opera, i veig que és el que consumeix més memòria.
M’estic entretenint (no sé si ho acabaré) a traduir un programa al català.
La guia d’estil de Softcatalà diu clarament que cal tractar l’usuari de vós. Jo hi afegiria que també es pot fer de tu. Però no ho feu mai de vostè, perquè origina problemes d’ambigüetat. Per exemple, la frase Hi ha hagut un error de comunicacions amb el servidor. Comprovi la seva connexió xarxa, a què fa referència, a la xarxa de l’usuari o a la del servidor?
Divendres va inaugurar-se l’ampliació del Museu de Badalona. Finalment estan connectats el soterrani del Museu i la plaça Font i Cussó. Globalment són 3.400 metres quadrats de restes romanes visitables, en què destaquen les Termes i el Decumanus. El recorregut està adaptat a persones amb mobilitat reduïda.
A més de l’ampliació física s’ha aprofitat per crear una nova museografia.
A la web de l’Ajuntament de Badalona hi ha més informació de les reformes que hi han fet.
El pessebre d’aquest any a la plaça de la Vila, fet per Carme Ayza Bultó, reprodueix la Badalona del segle XVIII, sobretot el Dalt la Vila i les cases de pescadors de Baix a Mar. És allunyat en espai i temps de la Galilea del segle I, però el resultat agrada; i, posats a inventar-se un decorat, és tan lícit inspirar-se en la pròpia ciutat com inventar-se oasis plens de palmeres.
La part que menys m’agrada és el naixement, en una espècie de cobert a la platja.
Recomano també la visita dels diorames que hi ha a El Refugi, amb altres escenes pessebristes ambientades a Badalona.
Canvis en la visualització de fotografies. Ara és més còmode veure-les grans, però no es pot consultar el detall de les explicacions o comentaris.
Com que molt poques fotos tenen explicacions i comentaris de moment ho deixo així fins que trobi (o desenvolupi) un plugin millor.
Cap de setmana llarg a l’anomenada ciutat rosa, totalment desconeguda per mi.
Des de molts anys enrere que un estiu vam ser a la Val d’Aran que no veia la Garona. És clar, aquí és immensament més ample i cabalós que a Les. I del curs de l’aigua passo a pensar en la llengua, l’occità. Presència només testimonial a alguns rètols turístics i dels carrers.
A l’entrada de la basílica de Sant Sernin (una meravella, per cert) una parella jove que parlen francès entre ells es pregunten si aquella explicació és en espanyol. Jo mateix els trec del dubte. Em sap greu no haver-los preguntat exactament d’on eren, però sospito que eren francesos; m’aventuro a dir que l’occità sorprèn els mateixos francesos.
Deixo unes quantes fotografies de la ciutat, bàsicament del riu, la catedral i la ja anomenada magnífica basílica de Sant Sernin.
9/12: Hi va exercir de polític i professor el matemàtic Pierre de Fermat, el segle XVII, l’autor del darrer teorema de Fermat, que ell no va demostrar perquè la demostració no cap al marge del llibre, i que va portar els matemàtics de corcoll fins a finals del segle XX.
Des de Tolosa decideixo anar a Albi. Pel camí veig indicada la vila de Còrdas (en occità), o Cordes-sur-Ciel (nom oficial actual en francès), com a punt d’interès paisatgístic. Impulsivament, sense conèixer-ne res, hi faig via.
És un poble que conserva l’estructura medieval, damunt d’un turó, amb uns carrers molt costeruts, difícils en alguns llocs. Des del capdamunt unes extenses vistes.
És el migdia d’un diumenge de desembre plujós. Només alguns turistes als carrers.
Avui és el dia de l’any en què el sol es pon més d’hora, exactament a les 17:23:15 a Barcelona (hora local).