D. E. Knuth i TAOCP

Amb pocs dies de diferència m’arriben dues notícies relacionades amb Donald Erwin Knuth i The Art of Computer Programming:

  • La Fundación BBVA ha atorgat el premi Fronteras del conocimiento en la categoria de “tecnologies de la informació i comunicació” a D. E. Knuth.
  • S’ha enviat a imprimir al primera part del quart volum de The Art of Computer Programming, conegut com TAOCP (volum 4A).

TAOCP és un dens tractat sobre programació del qual hi ha publicats 3 volums complets. Els tinc a l’estanteria, si quan em jubili, si em queden neurones inquietes, m’hi endisaré. Bill Gates en va dir alguna cosa com “si l’heu llegit tot, envieu-me un currículum”.

Les contribucions de Knuth van més enllà d’aquesta monumental obra: en el transcurs de la publicació dels primers volums va adonar-se que els sistemes d’edició electrònica no li permetien formatar correctament els textos i les fórmules, i va idear el sistema TeX (un llenguatge descriptiu per a textos tècnics) i METAFONT (un sistema per a definició de tipus de lletra).

Fusió freda: ja hi tornem a ser?

M’arriba la notícia que dos científics italians han aconseguit fer una fusió nuclear a temperatura propera a l’ambient. I no sé si m’ho haig de creure!

Fa 30 anys tots els mitjans de comunicació tradicionals van donar credibilitat a una notícia semblant. Ens ho vam creure. Després es va demostrar que l’experiment era una enganyifa (o que estava prou mal fet).

Ara que m’arriba la notícia per Internet, haig de donar-li credibilitat? El mateix article ja dóna lloc a diversos dubtes.

Producteev (i 2)

Segueixo fent servir producteev. M’he creat diversos espais de treball: alguns són per tasques pròpiament dites, però altres són essencialment llistes:

  • Feines domèstiques i tasques personals
  • Ordinador de casa
  • Llista de coses a comprar (compra setmanal). Amb una categoria diferent segons l’establiment
  • Llista de llibres/publicacions/peŀlícules que vodria llegir/veure

Per mi el millor és que puc crear una tasca en qualsevol moment, sobretot enviant un correu. Abans sovint des de la feina m’enviava un correu al compte particular per recordar-me d’alguna cosa; i que ho tinc disponible al telèfon (consulta/edició ràpida) i a la web de producteev (manteniment més acurat).

Tom Sharpe: L’herència de Wilt

Tom Sharpe: L’herència de Wilt (The Wilth Inheritance)
Traducció de Josefina Caball
El. Columna, gener de 2011
ISBN 978-84-664-1298-8
Valoració: 2

L’Institut Politècnic ha esdevingut Universitat, i Wilt hi fa classes d’informàtica, en un ambient laboral no gaire motivador. Els grans maldecaps, però, els té a casa: l’Eva segueix dominant i esnob, i les quadrigèmines, ja adolescents, i tan entremaliades com sempre, són internades a una escola lluny de casa. Això té un avantatge, la relativa tranquiŀlitat, i un gran inconvenient: una factura mensual que amb prou feines els Wilt poden pagar.

L’Eva es veu sovint amb lady Gadsley, que té un fill molt poc interessat a estudiar, però la mare s’entossudeix que entri a Cambridge, i pacta amb l’Eva que Henry Wilt faci classes al nano, a canvi d’una respectable suma de diners i una caseta dins de la finca dels Gadsley en què tota la família podrà passar l’estiu. Tot encaixa: vacances barates i ingressos extra, en Henry no pot negar-s’hi!

Però can Gadsley és una casa de bojos: sir George, l’amo, persegueix dones grasses; la lady Gadsley s’entrompa cada dia; i el fill només està interessat a disparar a tot allò que es belluga. Amb en Wilt i les qudrigèmines a prop, pot passar de tot… i acaba apareixent l’inspector Flint, és clar!

Tota obra d’humor depèn molt del moment en què t’agafa, i aquesta vegada el Wilt no m’ha fet plorar de riure. Té episodis graciosos, però alguns punts són massa exagerats, amb un excés d’humor negre. En definitiva, canviaria el títol per Wilt està cansat.

Producteev

Arran de cercar un gestor de tasques per Android (m’he quedat amb Astrid, Android’s Simple Task Recording Dashboard), he descobert Producteev, un gestor de tasques en línia que permet crear tasques:

  • Fent servir el client web
  • A través de correu electrònic (l’eina permet enregistrar tots els teus correus, i quan en rep un de teu et posa la tasca al teu espai de treball)
  • A través de missatgeria instantània (molt pràctic per crear tasques ràpidament)

És possible definir-se diversos espais de treball (una cosa són les compres pendents, per exemple, i una altra tasques professionals o domèstiques). Es pot fer servir com a eina de treball en grup (també familiar, per exemple). Cal pagar per espais de treball que facin servir més de 2 persones.

Està molt integrat amb xarxes socials i Gmail i Google Calendar (cosa que no m’interessa massa), i es sincronitza bé amb Astrid.

M’he creat un usuari i l’aniré fent servir. Hi he vist una usabilitat molt acurada, amb uns quants encerts que m’apunto.

Certificat FNMT

Fa uns anys vaig demanar el certificat d’usuari de la FNMT per a fer tràmits fiscals. Ara caduca. Des de la FNMT m’han enviat un correu electrònic perquè el renovi, tràmit que es fa des de la mateixa web.

Doncs no hi ha manera de renovar-lo. Per fer-ho cal signar una petició amb el mateix certificat que vols renovar; ho he provat amb 4 navegadors diferents en un ordinador, 2 d’ells prou estàndards. I també en un segon ordinador. Que no, que no hi ha manera d’acabar el procés.

I al final el deixaré caducar. De fet, amb el DNI electrònic tota la infraestructura de certificats “software” queda molt obsoleta.

Final de Kodakchrome

S’havia deixat de fabricar progressivament, i aquest final d’any tancarà l’últim laboratori del món que revela peŀlícula Kodakchrome.

Kodakchrome s’ha fet servir en cinema i també com a diapositiva, i ha estat una emulsió de culte des que va aparèixer, ara fa 75 anys, per una densa i sòlida reproducció dels colors. Amb el temps s’ha demostrat, a més, que sota bones condicions d’emmagatzematge (foscor) conserva bé el contrast i la vivacitat cromàtica.

El revelatge era un procés específic i, en general, fet per Kodak mateix i ja inclòs al preu de la peŀlícula.

El final de tota una era.

blog personal de Gabriel Massip