El logotip de Google d’avui commemora el 148è aniversari del naixement de Joaquín Sorolla:
Desconec si és una iniciativa global o només a google.es.
Aniversari naixement de Sorolla a Google
Pere Estupinyà: El lladre de cervells
Pere Estupinyà: El lladre de cervells (El ladrón de cerebros)
Traducció d’Albert Fuentes
La Magrana, 2011
ISBN 978-84-8264-965-8
Valoració: 4
Pere Estupinyà ens fa un recorregut divulgatiu per la ciència contemporània: la física teòrica més abstracta (teories de la unificació de forces, les supercordes), aspectes ben quotidians de la psicologia humana, una aferrissada defensa de la teoria de l’evolució (contraposada als corrents creacionistes), diversos aspectes de la medicina (cèŀlules mare, neurociències)
És un bon llibre per entendre les línies d’actuació de les ciències bàsiques actualment (no hi tracta les enginyeries). L’estil és molt planer, com correspon a un bon divulgador científic. Al final hi ha unes quantes prediccions sobre la ciència l’any 2030.
La part que més m’ha fascinat és la referent a l’origen i evolució de l’univers: big bang, la matèria fosca, les supercordes, les dimensions ocultes… Quan vaig llegir La història del temps em vaig perdre en arribar a aquest punt.
Capçal de tuneladora a Atocha
Ahir, anada a Madrid amb tren. Davant de l’estació d’Atocha hi fan obres. Al vespre vam veure-hi l’impressionant capçal d’una tuneladora. Us en deixo la foto feta amb el mòbil.
Tercera persona
Línia 1 del metro sense servei. Pel sistema de megafonia diuen: un acte incívic d‘una tercera persona ha fet aturar el servei… A qui se li ha ocorregut això de la tercera persona en aquest context? Què havien fet les altres dues?
Museu de les mines de Bellmunt del Priorat
A Bellmunt del Priorat hi ha el Museu de les Mines, dedicat a explicar l’extracció de plom, que va ser una activitat important a la comarca. El museu està muntat a la mina Eugènia, que va ser explotada fins el 1972, i que feia un processament integral, atès que la galena extreta era transformada en llingots de plom a les mateixes instaŀlacions.
La visita guiada dura uns tres quarts d’hora (durada ideal), i permet baixar al primer nivell de la mina. L’explotació tenia una profunditat d’uns 600 metres, en 20 nivells. Actualment els 16 nivells més profunds estan inundats per aigua.
El museu forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), una agrupació de museus de ciència i tècnica que hi ha arreu de Catalunya.
En recomano la visita. En poso unes quantes fotografies.
Certificat FNMT (final)
Al final he pogut renovar el certificat.
Ho he fet així:
- Ho faig tot amb Firefox
- Esborro certificats arrel de la FNMT (dins de la secció Entitats)
- Reinicio navegador
- Instaŀlo de nou el certificat arrel (AC RAIZ) de la FMNT i el certificat AC APE
- Reinicio navegador
- Reinstaŀlo el certificat personal a renovar (el tenia en fitxer)
- Reinicio el navegador
- Faig el procés de renovació, aquesta vegada puc signar la petició i rebo número de soŀlicitud
- Puc descarregar el certificat i s’instaŀla sense problemes
- Exporto el certificat i l’importo a Explorer
Elizabeth Strout: Olive Kitteridge
Elizabeth Strout: Olive Kitteridge (Olive Kitteridge)
Traducció d’Ester Tallada
Edicions de 1984, 2010
ISBN 978-84-92440-44-3
Valoració: 4
Olive Kitteridge és una mestra de matemàtiques d’una escola d’un poble costaner dels Estats Units. El llibre ens desgrana tot el seu univers, la soledat, els anhels mai assolits, i l’evolució del mateix al llarg dels anys: el matrimoni amb el Henry, el farmacèutic del poble, la complicada relació amb el fill únic de la parella (i encara més amb la jove), condicionada pel fort caràcter de l’Olive, i els prejudicis respecte a diverses persones del poble.
El dibuix s’aconsegueix amb la visió des de diferents angles: cada capítol és un relat independent; alguns expliquen fets directament protagonitzats per la mateixa Olive o el seu marit, altres són petites intervencions de l’Olive (potser només una frase!) en la vida d’una persona del poble.
La noveŀla va obtenir el premi Pulitzer 2009. N’aconsello la lectura.
D. E. Knuth i TAOCP
Amb pocs dies de diferència m’arriben dues notícies relacionades amb Donald Erwin Knuth i The Art of Computer Programming:
- La Fundación BBVA ha atorgat el premi Fronteras del conocimiento en la categoria de “tecnologies de la informació i comunicació” a D. E. Knuth.
- S’ha enviat a imprimir al primera part del quart volum de The Art of Computer Programming, conegut com TAOCP (volum 4A).
TAOCP és un dens tractat sobre programació del qual hi ha publicats 3 volums complets. Els tinc a l’estanteria, si quan em jubili, si em queden neurones inquietes, m’hi endisaré. Bill Gates en va dir alguna cosa com “si l’heu llegit tot, envieu-me un currículum”.
Les contribucions de Knuth van més enllà d’aquesta monumental obra: en el transcurs de la publicació dels primers volums va adonar-se que els sistemes d’edició electrònica no li permetien formatar correctament els textos i les fórmules, i va idear el sistema TeX (un llenguatge descriptiu per a textos tècnics) i METAFONT (un sistema per a definició de tipus de lletra).