El carrer de la Costa de Badalona necessita reparacions urgents:

I també li cal una restauració digna. Em sembla que caldria:

• Buscar materials que s’assemblin als que hi ha a les parts més antigues. Sé que no és fàcil. I quan es trobin, encarregar-ne per ara i pel futur.
• Fer una restauració general, traient les parts que estan cobertes de ciment, tant a la calçada central com a les aceres, i posar-hi totxos i rajoles.
• Nomenar un equip especialista en el manteniment d’aquest carrer i que actuï de seguida que hi hagi un desperfecte.
• Incrementar la freqüència amb què es tallen les herbes que surten pels costats.

L’estat actual és lamentable. Per estar així gairebé millor que l’asfaltin.

Ja està senyalitzada la ruta turística pel centre històric de Badalona, us en poso una mostra, de la Plaça de Pau Casals.

Pel que llegeixo a elbadiu.net la senyalització es complementa amb audioguies, que seran distribuïdes a l’oficina de turisme de la plaça de La Plana.

A més de les audioguies caldria alguna placa o text explicatiu a cada lloc. En tot cas, benviguda la iniciativa, ja era hora!

Hi ha determinats avenços o canvis tecnològics que ens fan obsoletes algunes mesures físiques que teníem molt assumides. Dos exemples:

• La relació entre la distància focal i l’angle de visió en fotografia. Fa uns 10 anys, abans de la generalització de les càmeres digitals, ràpidament relacionàvem la distància focal amb (intuïtivament) l’angle de visió. Era fàcil, en el sentit que gairebe tothom féiem servir peŀlícula de 35 mm. Ara els responsables de màrketing s’han inventat la “distància focal equivalent”.
• El consum d’una bombeta i la llum que genera. Amb les bombetes de baix consum (fluorescent i LED) alguns fabricants etiqueten els productes indicant els lumen i l’angle del feix de llum.
• I en sentit invers, pels monitors de tub era essencial assegurar-se que les freqüències de sincronisme eren compatibles amb les targetes gràfiques. Ara només ens fixem en les resolucions.

Aquest octubre Víctor Pàmies ha començat a publicar a Raons que rimen les 10 dites catalanes més populars, segons l’estudi que ha realitzat des del març d’aquest any a partir de les aportacions de més de 1.200 persones.