Joan Majó: No m’ho crec!

Joan Majó: No m’ho crec!
La magrana, abril del 2009
ISBN 978-84-9867-519-1
Valoració: 3

Exposició de les causes de l’actual crisi financero-econòmica, i algunes línies d’actuació per sortir-ne, tant globalment com per Catalunya i Espanya.

He trigat 9 mesos a llegir-lo des que va ser escrit i publicat, i realment m’ha aportat ben poca informació nova pel que fa a les causes de la crisi: no goso dir que ha quedat obsolet, perquè em sembla que no és això, però en el darrer any ens ha arribat força informació al respecte.

Més interès tenen les pinzellades suggerides pel que fa als motors econòmics que haurien d’ajudar a canviar l’economia espanyola: segons Joan Majó, cal intentar aprofitar els canvis que hi haurà al sector de l’automòbil arran del desenvolupament i construcció de cotxes elèctrics, la revolució energètica i mediambiental, la gestió del coneixement i les TIC, i els serveis a les persones en sentit ampli (incloent-hi la formació i atenció a persones grans, per exemple).

Coca de pebre

Coca de pebre
Coca de pebre

Un dels records d’infantesa coŀlectivament idealitzats per la família més propera és una coca de pebre que feien (o potser encara fan) a un forn de Montblanc, a la Conca de Barberà.

Feia temps que hi pensava, i avui m’he atrevit a provar-ho: només cal barrejar aigua i farina, amb una mica de sal, fent una massa homogènia espessa. Pasteu-la bé amb les mans, com si féssiu pa, i després esteneu-la amb l’ajut d’un corró de cuina. La massa ha de quedar ben fina, d’entre 2 i 4 miŀlímetres de gruix. Poseu-la a una safata de forn; l’he untada amb una mica d’oli, però no tinc clar que calgui.

Poseu-hi sal i pebre al damunt. Amb l’ajut del corró o amb les mans pressioneu una mica el pebre i la sal contra la massa perquè s’hi enganxin. Coeu-ho al forn, a uns 240 graus, durant uns 10 o 12 minuts. Ha de quedar seca i un punt de res torrada; la que us ensenyo és massa torrada del centre; en canvi. és gairebé perfecta de les vores.

Tot i la improvisació i poca pràctica me l’he cruspida per berenar, i m’ha quedat prou bé per repetir-ho més endavant. Em cal controlar una mica més la cocció, això és clar.

Rellotges de sol de la catedral de Tortosa

Al claustre de la catedral de Tortosa hi ha diversos rellotges de sol. La visita va ser al voltant de les cinc de la tarda a mitjan desembre, pràcticament sense ombres.

Herta Müller: La bestia del corazón

Herta Müller: La bestia del corazón (Herztier)
Traducció de Bettina Blanch Tyroller
Ediciones Siruela, 2009
ISBN: 978-84-9841-373-1
Valoració: 2

Un grup de joves lluita per evitar ésser engolits pel sistema dictatorial de la Romania de Ceucescu. Encara amb els fantasmes de la segona guerra mundial, en una societat atemorida per les investigacions policíaques, reprimida per la manca de llibertats i falsament esperançada pels rumors de malaltia del dictador. De los muertos de las fugas no se hablaba igual que de las enfermedades del dictador. Éste salía el mismo día por la televisión y ahuyentaba la proximidad de la muerte con un discurso más largo. Mientras hablaba se le encontraba otra enfermedad que lo acercaba más a la muerte.

És una noveŀla dura, seca, obsessiva. M’ha costat molt d’avançar i acabar-la. Transmet la desolació i desesperació (sentiment que identifico amb el títol) possiblement volgudes per l’autora, però esdevé repetitiva i difícil de llegir.

Vaig triar el llibre a cegues, sense cap criteri sobre l’autora, atret per la recent concessió del premi Nobel. Amb això vull dir que no es pot generalitzar la impressió que m’ha causat el llibre a la resta de l’obra de l’autora, que desconec. Possiblement en busqui alguna altra obra.

Tren amb destinació Badalona

Ahir a la tarda, a quarts de set, a Arc de Triomf vaig agafar un tren que només arribava a Badalona. Es va quedar a la via 3, la que és a tocar de la platja.

En desconec el motiu -possiblement tècnic i puntual, perquè aquest tren no consta als horaris oficials- però em va fer pensar quantes vegades, els matins, no l’hauria volgut al revés: un que sortís de Badalona. Senzillament per poder-hi pujar.

31/12: Doncs no és tan excepcional, avui n’hi tornava a haver, tant al matí (sortint de la via 3) com a la tarda en tornar. Però no són a cap horari oficial.

Jaume Cabré: La teranyina

Jaume Cabré: La teranyina
Proa, maig 2009
ISBN: 978-84-8437-112-3
Valoració: 2

Dins del context de la Setmana Tràgica del 1909, en un fàbrica tèxtil de Feixes, el Vapor dels Rigau, s’ajunten les tensions provocades pels treballadors com a ressò dels fets de Barcelona amb una crisi al capdavant de l’empresa, deguda a la sobtada defunció de Francesc Rigau, el màxim responsable dels negocis familiars. És el punt de partida perquè els diferents membres de la família intriguin, conspirin i creïn aliances insospitades per tal d’assolir el poder.

L’he trobada una mica fluixa, però no sé explicar per què. Potser és que l’he llegida pràcticament a continuació de Les veus del Pamano, que és una noveŀla molt més completa i sòlida.

blog personal de Gabriel Massip