Avui s’ha sabut que Hug Hugson, el director de Carros de foc, portarà al cinema Homage to Catalonia, de George Orwell.
Friso per veure’n el resultat. I comprovar com expliquen l’ambient anarquista del principi de la guerra a Barcelona, i els fets del maig del 1937. Algú gosarà titllar-ho de campanya de persecució mediàtica?
Ja està en funcionament el Wolfram|Alpha. Sembla un híbrid de wikipèdia i cercador, ja que intenta donar la informació més o menys ordenada o sistematitzada. Per exemple, per una ciutat dóna sempre la localització en mapa, els habitants, hora local, temps, etc.
Em sembla que li falta encara moltíssima feina; per exemple, he buscat alguns personatges locals (vull dir jugadors de futbol, polítics i escriptors de primera línia) i no els troba.
Caldrà seguir-ho.
Unes quantes fotografies de la casa Botines de León i del palau episcopal d’Astorga, edificis ideats per Antoni Gaudí.
La casa Botines és actualment la seu de Caja España, i l’interior no pot ser visitat. El palau episcopal allotja una exposició permanent d’artistes joves de Castilla-León a les golfes (que no són de Gaudí), i el soterrani és un espai d’exposicions.
Les de l’interior del palau episcopal són “aŀlegals”, atès que no és permès de fer-hi fotografies. Entenc que no es permeti fotografiar l’interior d’edificis religiosos mentre hi ha culte, ni usar flash quan hi ha pintures exposades, però no més enllà. En fi, que a vegades transgredeixo aquestes prohibicions.
A la feina m’han proporcionat un Blackberry 8100, i he decidit de deixar de banda el Treo 680 que feia servir des de desembre del 2006.
El canvi més important és la mida i pes (més petit i lleuger), el teclat (aquest és un entremig entre un teclat complet i la disposició de 3 lletres per tecla que hi ha als mòbils: aquí n’hi ha 2 per tecla), i la pantalla (més petita, però amb una bona resolució).
He desactivat tot avís acústic en rebre correus, perquè no vull llegir-ne quan no toca; de fet li trobo a faltar que es pugui programar horàriament la recepció dels correus (per exemple, rep-los només de 8 del matí a 7 del vespre, de dilluns a divendres). Sempre pots desactivar la connexió de dades.
Els primers dies he trobat a faltar que la pantalla sigui tàctil, però m’he acostumat ràpidament a la bola (tipus “joystick”).
Bé com a reproductor de MP3, i seria fantàstic si també incorporés sintonitzador de ràdio FM.
Tampoc el dimoni es podia escapar de la crisi:
Està tan escurat que ha perdut fins i tot la roba!
E. L. Doctorow: Ragtime
Traducció de Maria Iniesta i Agulló
Edicions de 1984, setembre del 2008
ISBN 978-84-92440-08-5
Valoració: 4
Còctel de personatges històrics de l’Amèrica del Nord de principis del segle XX (el financer J. Pierpont Morgan, el fabricant de cotxes Henry Ford, el mag Houdini, l’anarquista Emma Goldman) amb gent desconeguda, com una família benestant i un artista vidu i desconsolat que viu amb la seva filla.
Doctorow se les enginya perquè les vides de tots aquests personatges tinguin punts de contacte, i ho fa amb una prosa senzilla i fresca, que reflecteix el clima sociològic, tecnològic i econòmic del tombant de segle, des del racisme i les rígides convencions morals fins a la producció en cadena dels automòbils.
Recomano anar a veure La vida por delante, amb Concha Velasco i Rubèn de Eguía com a protagonistes, i direcció de Josep Maria Pou, al Goya.
Concha Velasco encarna una antiga prostituta jueva, ara ja gran, que es dedica a cuidar fills d’altres prostitutes a París. Rubèn de Eguía és un d’ells, ja adolescent, fill d’un musulmà, i educat en aquesta religió, i és qui narra la història. Entre ells hi ha una relació especialment tendra i intensa, i es plantegen temes tan actuals com l’eutenàsia o la tolerància entre cultures i religions. Pel meu gust al text li sobren uns 10 o 15 dels minuts centrals.
L’actuació d’ambdós protagonistes és excepcional.
A Astorga i León hi ha dos edificis creats per Antoni Gaudí: el palau episcopal i la casa Botines (actual seu central de Caja España), a la façana de la qual hi ha un inequívoc Sant Jordi (vaja, no crec que ningú el confongui amb el Cid Campeador, per exemple).
Un Sant Jordi a la profunda Castella, doncs!
Actualització 26/04: Un parell de dies després de publicar l’apunt he sabut que el 23 d’abril és el Dia d’Aragó (la creu de Sant Jordi forma part de l’escut d’Aragó), i festiu a Castilla y León, en commemoració de la batalla de Villalar (1521) (celebració, doncs, per motius diferents a la del santoral).