Mercè Rodoreda i Joan Sales: Cartes completes (1960-1983)

Mercè Rodoreda i Joan Sales: Cartes completes (1960-1983).
A cura de Montserrat Casals
Club Editor
ISBN: 978-84-7329-131-6
Valoració: 3

La relació entre Joan Sales i Mercè Rodoreda s’inicià precisament per carta, el desembre del 1960: Rodoreda havia presentat la noveŀla Colometa al premi Sant Jordi, i no el va guanyar. Joan Fuster, membre del jurat, va recomanar-la a Joan Sales, que la va demanar a l’escriptora per avaluar-ne la publicació a la coŀlecció del Club dels noveŀlistes.

Durant molts mesos escriptora i editor només es van conèixer per carta, atès que ella residia a cavall de París i Ginebra. És a distància que Mercè Rodoreda revisa les primeres proves d’edició de la noveŀla (ja amb el títol definitiu La plaça del Diamant). És una de les cartes més llargues de Mercè Rodoreda, gairebé enrabiada per petits canvis (sobretot de lèxic) que Joan Sales ha introduït a l’obra.

Amb el temps la correspondència pren un caràcter més personal, tot i que molt centrat en el seguiment de les edicions i traduccions de les obres de l’autora, i també menys minuciós: entre cartes hi havia telefonades o bé trobades del matrimoni Joan Sales – Núria Folch amb l’escriptora.

L’epistolari deixa veure l’evolució de la societat catalana des del 1960: al principi Sales explica que el mercat de lectors en català és de 10.000 famílies, però vint anys més tard només en 12 mesos venen gairebé 30.000 Places. Hi trobareu també tot de preses de posició respecte a altres escriptors catalans (cap dels dos no es mossega la llengua en aquest sentit), situació política, lingüística i social de Catalunya.

És un recull extens (1.000 pàgines llargues), amb més de 70 pàgines de notes finals. La lectura és amena, però en determinats moments (a partir de la meitat del llibre, per mi) perd interès, perquè els temes que tracten més extensament (edicions estrangeres, liquidació de drets d’autor) esdevenen repetitius.

Pere Calders: La ciutat cansada

Pere Calders: La ciutat cansada
Edicions 62
ISBN: 978-84-297-6145-0
Valoració:3

Aquesta obra va ser escrita per Pere Calders al seu exili de Mèxic, i no va ser mai publicada; de fet per l’autor no estava acabada.

Una ciutat (podeu extendre-ho a un país, civilització, etc.) basada en uns ferms i indiscutits pilars morals de cop rep una forta sotragada: uns ciutadans són trets de casa per ampliar una fàbrica i inicien una marxa per la ciutat (aŀlegoria de qualsevol tipus de rebeŀlió), que acaba esdevenint un veritable maldecap per les autoritats, que espantades per les proporcions que pren l’esdeveniment, no fan sinó que aquest es magnifiqui.

La noveŀla té alguns tocs d’humor i ironia, i força situacions absurdes que encaixen bé en aquest univers, aquest món paraŀlel creat per l’autor. L’estil és sobri, les descripcions breus, i en determinats moments sembla més aviat una obra de teatre. Globalment n’esperava més, però tampoc no sé precisar què m’ha decebut.

Dobles figures

Sovint en llevar-me engego la ràdio, en concret Catalunya Ràdio, per poser-me una mica al dia de com està el món.

Des de fa un temps tenen la mania d’explicar-nos els resultats dels equips de la NBA en què hi ha jugadors catalans. És una informació que no m’interessa gens ni mica, però en què cometen de forma persistent i sistemàtica el següent error: si un jugador ha agafat 12 rebots i ha fet 17 punts (per exemple) diuen que ha fet una doble figura. Vaja, tenint en compte que una figura és una xifra o dígit, això són dues dobles figures, oi?

No acabo d’entendre què hi fan, tants assessors lingüístics. O és que no són capaços de veure-hi més enllà del diccionari de l’IEC i preguntar-se una mica què volen dir els modismes importats? Tampoc no sé per què han de parlar de “figures”, que en català de cap manera vol dir xifres. No m’oposo a importar neologismes quan no en tinguem de propis prou precisos, però es pot fer l’esforç de trobar una expressió equivalent en català que tothom entengui.

KVM Conceptronic CKVM2U

He adquirit un commutador de teclat, vídeo i ratolí (KVM) Conceptronic, el CKVM2U, per a 2 ordinadors.

CKVM2U de Conceptronic

Tant les connexions als ordinadors com al teclat són USB. També permet commutar la sortida d’altaveus i micròfon, però no ho faig servir.

Es pot commutar d’ordinador fent servir els botons que porta a la part superior, o pitjant 2 vegades la tecla Blog-Despl (Scroll-lock). Perquè em funcionés la commutació per la tecla des de Linux he hagut de forçar el reconeixement d’aquesta tecla (he creat el fitxer .Xmodmap, amb la línia add mod3 = Scroll_Lock). Reconec que sense el Google no me n’hauria sortit.

12/12/2009: Deixo de fer-lo servir, perquè em produeix una petita doble imatge.

Joaquim Amat-Piniella: K. L. Reich

Joaquim Amat-Piniella: K. L. Reich
Edicions 62
ISBN: 84-297-5672-8
Valoració:2

Joaquim Amat-Piniella, inteŀlectual i polític manresà, sortí de Catalunya al final de la Guerra Civil, i anà a parar al camp de concentració de Mauthausen (Àustria), on passà quatre anys.

En aquest llibre narra les vivències en un camp de l’Emili, un català que salva la vida fent dibuixos pornogràfics per a un oficial de les SS. Es pot veure cert paraŀlelisme entre la noveŀla i la realitat en la transcripció de l’entrevista que Montserrat Roig realitzà a l’autor (per a escriure el llibre Els catalans als camps nazis).

El llibre és d’una cruesa estremidora, sobretot a la primera part, en què explícitament es descriuen escenes de violència inimaginable. Més tard el nostre personatge canvia de camp, i fins a l’alliberament per part de l’exèrcit nord-americà hi prenen més rellevància l’evolució personal, el pensament sobre la condició humana i fins i tot certes maquinacions polítiques.

Tot i el caràcter excepcional de l’obra, pel doble vessant de document històric i humà, com a obra literària li dono un aprovat justet, encara que això signifiqui discrepar de veus tan autoritzades com la suara anomenada Montserrat Roig.

Jesús Moncada: Calaveres atònites

Jesús Moncada: Calaveres atònites
Edicions 62
ISBN: 978-84-96863-27-9
Valoració: 4

Un dels tres reculls de narracions de Jesús Moncada, un dels meus autors catalans predilectes. En aquesta ocasió són fets narrats per Mallol Fontcalda, un barceloní que arriba a Mequinensa per fer de secretari del jutjat de pau.

El jove Mallol Fontcalda ens explica tot de vivències al costat del titular del jutjat, Crònides, des d’una perspectiva localista, amb totes les particularitats dels pobles petits, on difícilment hi ha secrets per ningú i les enraonies són el pa de cada dia.

En diverses històries segueix la tècnica d’altres narracions, en què hi ha llargues contextualitzacions per presentar un desenllaç extremament breu, en ocasions una única línia.

Amb el llenguatge extremament acurat de l’autor, la lectura és especialment plaent, irònica i divertida.

Julià de Jòdar: L’àngel de la segona mort

Julià de Jòdar: L’àngel de la segona mort
Quaderns Crema
ISBN: 84-7727-185-2
Valoració:3

Aquesta noveŀla és el primer volum de la trilogia L’atzar i les ombres. Està ambientada a un barri obrer de Badalona, als anys cinquanta. A partir de la desgraciada mort d’Àngel Cucharicas, l’autor desgrana un complet entramat de personatges de diferents registres socials, procedències (primeres fornades d’immigants) i ideologies (pro i anti règim franquista).

És una noveŀla complexa, amb importants rerefons psicològics i ideològics; la prosa densa en metàfores, descripcions; hi ha diversos salts en el temps, i els mateixos fets són explicats des del punt de vista de diferents personatges.

Haig de confessar que la lectura se m’ha allargat. He pres i deixat el llibre un parell de vegades (més ben dit, han estat parèntesis d’uns dies), la qual cosa no ajuda a seguir el fil i estructura de l’obra. Atès que tinc els altres dos volums de la trilogia pendents, al final decidiré si catalogo el llibre com a “a rellegir”.

blog personal de Gabriel Massip