L’entrada anterior em fa recuperar una idea que em porta de cap des de fa força temps, i que de fet és una mena d’universalització del comerç just: algun tipus de distintiu que asseguri que l’article que comprem (de roba, però també d’altres coses) ha estat construït sota condicions laborals que compleixen determinats estàndards: jornada laboral raonable en termes europeus, persones de 16 anys o més, i un salari pagat puntualment i d’import just (ho podríem mesurar amb una cistella d’articles de primera necessitat o amb hamburgueses, com o ho fa algun estudi) en termes de cost de la vida al lloc on es fa la feina.