Ja hi havia pensat fa dies, i essent ahir 25 d’abril el Grândola, Vila Morena m’hi va fer pensar una altra vegada: per al procés que ha inicial Catalunya ens cal un cant popular, sentit, lluny de l’oficialitat de l’himne.

Proposo:

• L’estaca: molt coneguda, i ja té tradició d’himne reividicatiu, i amb poques dificultats musicals. És la que m’agrada més, malgrat que ja no hi hagi carros.
• El cant del poble: significatiu i contundent, però poc coneguda.
• Camins, de Sopa de Cabra: més moderna, molt tranquil·la i també molt coneguda.
• I si en voleu una en castellà, el Canto a la libertad, de Labordeta.

Se us n’ocorre alguna altra? Descarto el Cant de la Senyera perquè, fora de la tornada, és reservada a veus ben educades.