Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

Julià de Jòdar: La pastoral catalana

Julià de Jòdar: La pastoral catalana
Raval Edicions, primera edició, gener del 2010
ISBN 978-84-8256-620-7
Valoració: 3

L’Erina i en Pau decideixen en un tres i no res d’anar a Miami durant les vacances. A Miami hi viu l’Àurea, una amiga de joventut de l’Erina, que hi va anar darrera d’en Jack, un enigmàtic (o poc clar) membre d’una agència estatal americana.

Pels correus que s’intercanvien, l’Erina pensa que l’Àurea està en una situació d’embolic mental, vital i emocional, i que necessita el seu suport.

Aquest és l’argument per iniciar una reflexió de la societat catalana, i en part de l’americana, sempre des de la visió mordaç de l’escriptor, un veterà observador/activista des de posicions d’esquerra.

El llibre no ha envellit bé… o més ben dit a la política catalana han passat tantes coses els darrers 15 anys que ha quedat desfasat: els errors o inaccions de les esquerres durant la transició queden molt, molt lluny. Per diversos motius l’he deixat pendent i l’he llegit aquest any.

Com a anècdota, aquest llibre el vaig comprar dues vegades: el primer exemplar el vaig perdre, me’l vaig deixar al tren.

Oriol Canals: NO dormiràs

Oriol Canals: NO dormiràs
Rosa dels Vents, primera reimpressió, octubre del 2024
ISBN 978-84-19756-46-6
Valoració: 4

Enmig d’un concert al Palau de la Música Catalana un dels músics de l’orquestra (inexplicablement absent fins aquell moment) traspassa la lluerna del sostre de l’edifici penjat d’una soga.

Aquest és el primer de diversos fets que alteren la meteòrica carrera de direcció d’orquestra d’en Víctor Alemany, el titular de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona. A partir d’aquest moment altres esdeveniments alteren el que hom esperava que fos una gira mundial de la formació.

Per tot això es tensen les relacions entre en Víctor i els seu cercle de confiança, i amb la direcció administrativa de l’orquestra.

La sergent dels Mossos Martina Roca serà l’encarregada de treure’n l’entrellat.

Entretinguda.

Cavall Fort

Desconec si hi ha publicacions semblants a Cavall Fort en altres llengües o cultures, o és una meravellosa singularitat.

Amb 60 anys llargs d’història ja s’encadenen unes quantes generacions en què els pares/avis/oncles/padrins subscriuen la canalla primer al Tatano i després al Cavall Fort.

Vaig subscriure un dels nebots al Tatano el 2021. Espera amb candeletes l’arribada de la revista cada mes. Unes setmanes enrere em va demanar que l’hi canviés pel Cavall Fort.

És clar que algun dia se’n cansarà, però aquests anys n’haurà gaudit, tant o més com en vam gaudir les meves germanes i jo. I amb sort gràcies a això li haurà crescut una mica el neguit de la lectura.

Si Cavall Fort no existís l’hauríem d’inventar. Però no ens sortiria tan bé.

Ferran Torrent: El jo que no mor

Ferran Torrent: El jo que no mor
Columna, primera edició, febrer del 2025
ISBN 978-84-664-3288-7
Valoració: 4

Any 1966 a València. En Regino és un pintor-retratista ben connectat a la ciutat, un esperit una mica lliure. Els retrats són la tapadora d’altres activitats menys legals, com la falsificació de pintures i documents.

Ava Gardner arriba a la ciutat d’incògnit, on coneix Regino gràcies a Manuel Estornell, el director de l’hotel Metropol. Alhora conflueixen a la ciutat un català exiliat a la Unió Soviètica que hi busca un antic nazi protegit pel franquisme, i agents del Mossad que també el volen capturar.

Afegiu-hi una mica de tràfic de drogues, un sinistre ex-militar, una mica de corrupció i ja teniu tots els ingredients per passar una bona estona.

Fresc i amè com tots els llibres de Ferran Torrent. Diria que va una mica més enllà, amb una trama més elaborada que en altres novel·les.

Oh, que cansat estic…

Una petita irreverència:

Oh, que cansat estic de la meva
antiga, vella, tan àrdua feina,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
jubilació enllà,
on diuen que la gent viu tranquil·la
i agraïda, generosa, activa, lliure,
desestressada i feliç!
Aleshores, a la reunió, els companys dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que desisteix del seu deure”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de l’obligació i de l’antic lligam
d’aquesta meva àrida feina.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins al retir.
Car soc també molt covard i dissipador
i necessito a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva antiga,
àrdua, trista, absurda feina.

Imploro humilment clemència a Salvador Espriu.

 

Aranzels

Sóc incapaç de pronosticar on ens durà aquesta sotragada dels aranzels iniciada per Donald Trump.

M’estranya no sentir crides a prescindir de determinats productes nord-americans dels que ens podríem estar fàcilment: Netflix, Amazon Prime, Tidal, la part que puguem de Microsoft i de Google, Facebook, etc.

Vaig donar-me de baixa de Netflix i Amazon Prime ja fa uns mesos, abans que comencés aquesta bogeria, també de Facebook i X, estic content amb Qobuz, i començaré a buscar alternativa europea a l’OneDrive per deixar de pagar l’Office 365 a Microsoft. Per ofimàtica m’espavilaré bé amb LibreOffice.

I, per telèfons, per què no deixem de comprar Apple? L’iPad Air de novembre del 2015 ja comença a demanar substitució; dubtava molt de si comprar-me’n un altre, ara ho tinc clar.

I em sap greu que el portàtil nou és un HP; tot i que va ser una mica abans de tot aquest desgavell ja em vaig mirar els Lenovo, sense trobar-ne un que em fes el pes.