He tornat a mirar la pel·lícula Incendies de Denis Villeneuve.

És impressionant, esfereïdora i plena d’esperança alhora.

Encara que sigui dissabte, les 10 del vespre em sembla massa tard per començar un partit de futbol.

Una petita irreverència:

Oh, que cansat estic de la meva
antiga, vella, tan àrdua feina,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
jubilació enllà,
on diuen que la gent viu tranquil·la
i agraïda, generosa, activa, lliure,
desestressada i feliç!
Aleshores, a la reunió, els companys dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que desisteix del seu deure”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de l’obligació i de l’antic lligam
d’aquesta meva àrida feina.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins al retir.
Car soc també molt covard i dissipador
i necessito a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva antiga,
àrdua, trista, absurda feina.

Imploro humilment clemència a Salvador Espriu.

Sóc incapaç de pronosticar on ens durà aquesta sotragada dels aranzels iniciada per Donald Trump.

M’estranya no sentir crides a prescindir de determinats productes nord-americans dels que ens podríem estar fàcilment: Netflix, Amazon Prime, Tidal, la part que puguem de Microsoft i de Google, Facebook, etc.

Vaig donar-me de baixa de Netflix i Amazon Prime ja fa uns mesos, abans que comencés aquesta bogeria, també de Facebook i X, estic content amb Qobuz, i començaré a buscar alternativa europea a l’OneDrive per deixar de pagar l’Office 365 a Microsoft. Per ofimàtica m’espavilaré bé amb LibreOffice.

I, per telèfons, per què no deixem de comprar Apple? L’iPad Air de novembre del 2015 ja comença a demanar substitució; dubtava molt de si comprar-me’n un altre, ara ho tinc clar.

I em sap greu que el portàtil nou és un HP; tot i que va ser una mica abans de tot aquest desgavell ja em vaig mirar els Lenovo, sense trobar-ne un que em fes el pes.

Un arròs amb salsitxes de pollastre i ceps.

Avui he apujat la inducció els 3 darrers minuts i he aconseguit un punt de socarrat:

Sense ser expert en didàctica de les matemàtiques, ni molt menys, no acabo de veure la necessitat que les criatures de 10 anys aprenguin que la divisió de la suma és la suma de divisions:

Divisons

Ben cert que més endavant treballaran les fraccions on això es veu a fons. Però en el moment d’aprendre a dividir crec que porta confusió.

Cada època té les seves modes didàctiques. A mi em va tocar allò dels “conjunts”.