… o com passar-se una bona estona traient agulles, plàstics, cartrons, papers, clips, etiquetes. I treu-les totes, perquè si se te’n filtra una a la màquina de rentar pots tenir un bon disgust.
Des d’aquí emplaço la indústria tèxil a trobar un sistema d’embalatge de les camises noves que no sigui tan empipador de desmuntar. I ja no dic de muntar, que no m’estranyaria que ho fessin a mà, en condicions laborals per sota dels mínims exigibles.
Jesús Moncada: El Cafè de la Granota
Educació 62
ISBN 84-297-5840-2
Valoració: 5
El Cafè de la Granota és un dels cafès -autèntics locals socials dels pobles- de la mítica Mequinensa de l’autor. Aquest llibre és un dels reculls de narracions breus de l’autor (14 relats, totalment independents), escrits amb el gust per al detall i riquesa lèxica que caracteritza l’autor. I precisament perquè són històries curtes el llibre es fa més i més llaminer, perquè en qualsevol moment dius “va, una història més”.
L’edició, de butxaca, ben digna, és orientada als estudiants de Batxillerat, i per això té un parell d’afegitons de cert interès: una notícia biogràfica i bibliogràfica de l’autor, i algunes propostes de treball i glossari de localismes al final del llibre.
Des que vaig llegir les 3 noveŀles de l’autor i em van fascinar Camí de Sirga i Estremida Memòria tenia pendent afegir una mica més de Moncada a la biblioteca i pòsit literari!
El meu particular criteri per a una “meravella del món” és val la pena fer un viatge exclusivament per a veure-la, encara que sigui a les antípodes.
No he vist totes les “noves” 7 meravelles, ni tampoc tots els candidats. Però de les escollides substitueixo fàcilment el Crist Redemptor i el Coliseu (que no compleixen el meu criteri) per l’Alhambra i els temples d’Angkor o, per què no, l’Opera House de Sydney o les estàtues de l’Illa de Pasqua.
No m’explico com han pogut posar l’estàtua de la Llibertat entre els candidats. El simbolisme del monument és inqüestionable, però catalogar-lo com a meravella és com a mínim francament desproporcionat.
Paul Auster: Travels in the Scriptorium
Faber and Faber
ISBN 978-0-571-23255-0
Valoració: 3
Darrer llibre de Paul Auster, una noveŀla curta (130 pàgines). Un home gran dins d’una habitació; no sap ben bé per què hi és, ni si pot sortir-ne; té la memòria força pertorbada. Poc a poc descobreix coses sobre el seu passat i sobre persones que l’han envoltat. Rep algunes visites que li expliquen fets, però sempre afegint-hi interrogants.
A l’habitació hi ha un escriptori, amb tot de fotografies i textos. Se les mira, llegeix els escrits; arran d’un d’aquests escrits comença una segona història dins de la història, que parla també d’un home que està tancat en una habitació. Serà ell mateix? Confluiran les dues històries? Arribarem a saber qui és aquest home i per què és en aquesta habitació? En podrà sortir? És tot un malson?
N’esperava una mica més, m’ha decebut una mica el final, tot i que està en línia amb l’estil de l’autor I potser era l’únic final possible (que, dit sigui de passada, amb matisos ja he intuït al llarg del llibre).
No sé què és pitjor, si el “monader electrónic” o el “avantatges contant“!
De fet no entenc el títol, ha de ser “Comptant avantatges”, “Avantatges compten”…?
Fotografies de diferents plantes que tinc a la terrassa de casa, aquest final de primavera.
Aquest any són especialment espectaculars la trentena de fulles de la cica: en menys d’una setmana ha passat d’una aparent inactivitat a tenir les fulles noves que ja fan un pam.
He afegit una fotografia a l’àlbum dels Aiguamolls de l’Empordà:
Segons la guia de què disposo sembla una oreneta vulgar. Porta fang al bec, amb el que es construeix un niu a l’interior mateix d’un dels aguaits del Cortalet.
Paul Preston: Idealistes sota les bales (traducció de Laia Font i Mateu)
Proa
ISBN 978-84-8437-957-7
Valoració: 3
Paul Preston és un dels historiadors sobre Espanya de més renom. En aquesta obra repassa l’activitat de diferents periodistes estrangers en el bàndol rebel (posteriorment autoanomenat nacional), i, sobretot, en el lleial a l’ordenament constitucional republicà.
El primer capítol repassa la relació de diferents mitjans amb Lluís Companys, el president de la Generalitat durant la guerra.
Els següents capítols revisen el tracte i llibertat d’acció de què van gaudir els informadors destacats a les dues zones, i la censura que els van imposar. S’hi repassen figures prou rellevants, però desconegudes per a mi fins ara, com Constancia de la Mora (bàndol lleial) i Luis Bolín (bàndol rebel).
Hi ha un capítol sencer a la desaparició de José Robles, al bàndol republicà, possiblement afusellat pels soviètics que coŀlaboraven amb l’exèrcit lleial a la República, però mai aclarit de forma concloent. Aquesta mort va provocar un distanciament progressiu entre Hemingway i Dos Pasos.
La segona part del llibre explica la vida i contribucions de diversos periodistes: Mikhaïl Koltsov, que va acabar víctima de les depuracions estalinistes; Louis Fisher, periodista nord-americà incansable amb línia directa amb Antonio Negrín; George Steer, mundialment conegut pel seu article sobre el bombardeig de Guernika; Jay Allen, lluitador
antifeixista, del qual es reprodueix l’article que va publicar el 25 d’agost de 1936 sobre la repressió franquista a Badajoz, i que fa posar els pèls de punta; i Henry Buckley i Herbert Rutledge Southworth (a qui està dedicat el llibre), historiadors de la Guerra, tot i que no van viure-la.
El llibre sembla ben documentat, s’hi citen centenars de passatges d’altres llibres i arxius de correspondència. Els capítols poden ser llegits de forma independent; de fet hi ha alguns fets explicats a més d’un capítol.
Des de la lectura de les memòries d’Avellí Artís-Gener vaig prendre consciència del poc que conec aquest període històric que els nostres avis van protagonitzar. Amb aquesta lectura m’ho ha confirmat!