Fotografiar ocells és sovint una experiència frustrant: als aguaits dels Aiguamolls de l’Empordà hom troba sempre algú que el té més gros (el teleobjectiu); i sembla que ningú en tingui mai prou. O, d’una altra manera, un teleobjectiu de 200 mm és suficient per a pràcticament tot fins que vols fotografiar ocells.

Heus ací mitja dotzena de fotografies fetes a l’estany del Cortalet. Totes són retalls de les fotografies originals.

La cartoixa d’Scala Dei (al Priorat) data del segle XII i fou abandonada arran del decret de desamortització de Mendizábal. Podeu trobar-ne la història resumida a altres racons d’internet.

Actualment és en estat ruïnós; l’església està en procés de reconstrucció (tot i que no s’hi veu massa activitat hi ha el cartell gegant que ho anuncia).

Heus ací unes quantes fotografies del conjunt fetes un boirós dia d’hivern.

Fa uns anys algú hauria dit que “tot bloc català ha de tenir fotos de Montserrat”.

Els temps han canviat però la muntanya segueix essent impressionant. Les millors vistes són a primera hora del matí (pel meu gust), a l’hivern, els dies de cel clar. Aquestes són des de la comarca de l’Anoia. Ho complementaré un dia amb una vista des del Bages.

Sortida a la Garrotxa, a finals de desembre del 2006, passant pels punts més típics: Castellfollit de la Roca (amb boira i un angle d’iŀluminació desfavorable, la fotografia no és massa reeixida), Santa Pau (sempre és un plaer passejar pel nucli històric d’aquest poble) i la Fageda d’en Jordà (tot un clàssic, ja al final de la “temporada alta”, atès que el millor moment per a visitar les fagedes és a finals d’octubre/principis de novembre).