A algunes botigues i a embalatges d’electrodomèstics i ordinadors he vist que anuncien les dimensions de les pantalles en centímetres, en comptes de fer-ho en polzades. Ens hi acostumarem, però d’entrada despista.
Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons
S’acaba Google Reader
Google ha decidit tancar el servei Google Reader. Avui m’ha sortit l’avís que no estarà disponible a partir de l’1 de juliol.
Malgrat que no em va entusiasmar, tornaré a mirar-me Pulse.
Elecció papal a Catalunya Ràdio
A les 7 del vespre sóc al cotxe, sintonitzo Catalunya Ràdio per assabentar-me de l’actualitat diària. Al cap de pocs minuts de començar l’informatiu del vespre ha sortit el fum blanc per la xemeneia de la capella Sixtina. Porten tres quarts d’hora sense informar de res (perquè no es coneix encara el nom de l’escollit), perdent el temps i especulant.
Per què dimonis no han aprofitat per seguir amb el resum de l’actualitat del dia i donar més informació sobre l’esdeveniment quan realment n’hi hagués? Quina manera de perdre el temps!
Una mica de jardineria
Aquest any he adreçat un parell de vegades aquesta planta. Ahir hi vaig tornar:
li vaig afegir terra, i de pas vaig podar les branques més velles. Confio que aquesta vegada no es torni a tòrcer.
Però avui torna a fer vent!
Ave fins a Girona
Fa un parell de setmanes vaig anar a Girona, i ho vaig fer amb AVE des de Sants.
A l’anada el tren que surt de Sants quan passen cinc minuts de dos quarts de vuit del matí va trigar 40 minuts. El tren anava mig ple.
A la tornada vaig agafar el de les 5 i 10 de la tarda, i va trigar una mica menys, uns 35 minuts. Anava gairebé ple, però cal fer notar que els horaris de la tarda són desconcertants: el següent és a les 8 i 10 del vespre.
Pel túnel de Barcelona va a una velocitat màxima de 80 Km/h.
Si haig de tornar a Girona probablement no el tornaré a agafar fins que hi hagi l’estació de la Sagrera en funcionament.
Monitorització web
He fet una cerca ràpida de sistemes de monitorització web.
M’he quedat amb site24x7, que ofereix unes opcions bàsiques gratuïtes suficients per un blog particular, i dóna la possibilitat de contractar avisos per SMS a un preu enraonat (0,2 € per SMS, cal comprar paquets de SMS per endavant).
És “blog”
L’Institut d’Estudis Catalans ha decidit que cal dir-ne blog.
Malgrat que m’agradava dir-ne bloc, ho he canviat. Fins i tot en entrades antigues.
John Williams: August
John Williams: August (Augustus)
Traducció d’Albert Torrescasana
Edicions 62, gener del 2013
ISBN 978-84-297-7009-4
Valoració: 3
El llibre arrenca pràcticament amb el magnicidi de Juli Cèsar, que al testament adopta el seu nebot Octavi, i el nomena hereu. La primera part de llibre relata les peripècies d’Octavi, al costat de Mecenes i Agripa, per assolir el poder de Roma. Tenen com a adversaris Brut i Cassi, els instigadors i autors de la mort de Cèsar, i també l’ambiciós i impulsiu Marc Antoni. Derrotats els primers, arriba l’aliança amb Marc Antoni i Lèpid, per formar el segon triumvirat. Més tard la tensió entre Marc Antoni i Octavi torna a créixer, i Marc Antoni és definitivament derrotat a Egipte.
La segona part és més centrada en la vida privada i, en part, en l’obra de govern en una Roma pacificada però encara amb part de la corrupció que havia provocat l’assassinat de Juli Cèsar.
La tercera part és una llarga carta del mateix Octavi a Nicolau Damascè, escrita pocs dies abans de morir, on revisa diversos actes de la seva vida.
Tot el llibre és en forma de correspondència entre els diversos personatges. Sobretot al principi es noten canvis d’estil segons qui escriu la carta. Després t’hi acostumes.
Malgrat que l’autor no garanteix la fiabilitat històrica (… alguns dels errors que figuren en aquest llibre són deliberats. He modificat l’odre de diversos esdeveniments, he recorregut a la invenció quan les dades eren incompletes o dubtoses…) recomano la lectura a tothom que vulgui una aproximació alternativa a aquest període de la història. Aproximació que pot complementar-se amb un parell de sèries de televisió: els primers capítols de la impressionant (encara avui) Jo, Claudi, i la més moderna Roma.