Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

Cormac McCarthy: Meridià de sang

Cormac McCarthy: Meridià de sang (Blood Meridian)
Traducció de Esther Roig Giménez i Lluís Delgado Picó
Edicions 62, novembre del 2011
ISBN 978-84-6893-0
Valoració: 3

A mitjan segle XIX un noi de Tenessee, orfe de mare, deixa casa seva als catorze anys. Dóna unes quantes voltes per diversos pobles i ciutats, s’embolica en unes quantes baralles i finalment s’allista a l’exèrcit irregular del capità White. Després de ser empresonat és reclutat pel grup de mercenaris de Glanton (la Viquipèdia no té l’article d’aquest personatge) i del jutge Holden. En forma part fins que el grup és atacat pels indis al transbordador del riu Colorado que el grup els havia pres.

El títol no enganya, hi ha sang i fetge des del primer capítol: baralles en bars, al carrer, cabelleres tallades, violència gratuïta a tort i a dret. L’estil mateix, fred i sec, reflecteix el territori i la forma de vida a la frontera entre els Estats Units i Mèxic de mitjan segle XIX. Poc recomanable si la violència literària us incomoda!

Bon Nadal!

Hauríeu dit que el silenci, tan viu com el fred, anava a transformar-se en glaç. A través d’aquell silenci quasi cristaŀlitzat unes ones sonores van fer-se perceptibles. Campanes. Era difícil de dir si les sentia o les somniava. Vaig deixar de resar per escoltar-les. ¡Campanes de la nit de Nadal! A moments es feien més perceptibles, per bé que eren molt llunyanes; tan llunyanes, tan pures, també elles semblaven de glaç o de cristall. Jo estava tot meravellat de sentir-les; ¿serien les del Cel? ¿Com podien ser de la terra si les campanes no tocaven (d’altra banda a penes si en quedava cap) des dels començos de la guerra?

De sobte ho vaig comprendre: eren de la zona enemiga.

¿Enemiga? ¿Quin sentit tenia aquesta paraula aquella nit?

Joan  Sales, Incerta Glòria, tercera part, capítol V

Molt bon Nadal a tothom!

Windows 8

Fa tres o quatre setmanes vaig instaŀlar Windows 8 a l’ordinador de casa. Venia d’un Windows 7 molt estable, i haig de reconèixer que la migració ha anat molt bé. Funciona sense problemes, si més no fins ara.

Actualització necessària? No. Com que no tinc cap dispositiu (tauleta, telèfon mòbil) Windows no em cal sincronitzar-los, i segueixo fent servir un usuari local. Si en tingués segurament faria servir l’usuari Windows, perquè em sembla que és el gran valor que aportarà aquest sistema operatiu.

La nova pantalla d’inici no m’interessa gens. Vaig de seguida a l’escriptori i continuo fent servir l’ObjectDock Plus d’Stardock. De fet poques vegades feia servir el botó Inici per arrencar programes.

Marc Levy: Et si c’était vrai…

Marc Levy: Et si c’était vrai…
Versilio
EAN 978-2-361-32006-5
Valoració: 4

La Lauren és una metgessa d’una trentena d’anys de San Francisco. La matinada d’un dissabte té un accident de trànsit i que queda en coma. Però no és un coma habitual: el seu cos és inert però una part immaterial d’ella pot moure’s (de fet, teletransportar-se) i veure i sentir què fa tothom. Però ningú no la veu a ella. Una espècie de fantasma, vaja!

Un dia va a l’apartament on havia viscut, i on ara hi ha Arthur, un arquitecte més o menys de la seva edat. I l’Arthur sí que pot veure-la i sentir-la. És clar que no es creu la història que li explica la Lauren, però comença a actuar com si fos certa i al final se’n convenç. Comença una relació estranya i una peripècia increïble que porta Arthur a enfrontar-se amb algunes pors antigues i rememorar la seva infantesa.

Em sembla que és la noveŀla que va fer conèixer Marc Levy. Divertida a trossos, molt sorprenent per alguns girs de la trama, amb uns personatges força ben trobats, que de seguida et cauen bé. Molt recomanable. En català la podeu trobar amb el títol I si fos veritat, editada per Proa, a la coŀlecció A tot vent.

Seguiment resultats electorals

Vaig seguir els resultats electorals amb l’aplicació Android Parlament 2012. Bastant bé, la veritat, tot i que sé d’algú (també amb un Android) a qui no li funcionava.

Val a dir, però, que la vaig fer servir poc. Vaig veure TV3 i ho van fer bé, van connectar amb la mateixa font de dades de l’escrutini: els números de l’esquerra eren exactament els mateixos que sortien a la web i els del programa per Android. En eleccions anteriors no em consta aquesta actualització tan viva dels resultats.

Del programa per Android, com a millora suggereixo una presentació diferent per pantalla gran (tauleta) que per telèfon. Però per l’ús ocasional que se’n fa era més que correcte.

Vaig pensar a preparar-me una presentació alternativa (a partir dels resultats de la web) sumant els escons i vots segons diferents conceptes i comparant-los amb el 2010, però sabent que al principi de l’escrutini no seria a casa finalment no ho vaig ni començar.

Ha estat un bon exemple d’arquitectura de serveis i multicanalitat: unes mateixes fonts de dades amb diferents presentacions.