Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

Informàtica i comunicacions

Windows 8

4 comentaris

Fa tres o quatre setmanes vaig instaŀlar Windows 8 a l’ordinador de casa. Venia d’un Windows 7 molt estable, i haig de reconèixer que la migració ha anat molt bé. Funciona sense problemes, si més no fins ara.

Actualització necessària? No. Com que no tinc cap dispositiu (tauleta, telèfon mòbil) Windows no em cal sincronitzar-los, i segueixo fent servir un usuari local. Si en tingués segurament faria servir l’usuari Windows, perquè em sembla que és el gran valor que aportarà aquest sistema operatiu.

La nova pantalla d’inici no m’interessa gens. Vaig de seguida a l’escriptori i continuo fent servir l’ObjectDock Plus d’Stardock. De fet poques vegades feia servir el botó Inici per arrencar programes.

Llibres

Marc Levy: Et si c’était vrai…

Feu un comentari

Marc Levy: Et si c’était vrai…
Versilio
EAN 978-2-361-32006-5
Valoració: 4

La Lauren és una metgessa d’una trentena d’anys de San Francisco. La matinada d’un dissabte té un accident de trànsit i que queda en coma. Però no és un coma habitual: el seu cos és inert però una part immaterial d’ella pot moure’s (de fet, teletransportar-se) i veure i sentir què fa tothom. Però ningú no la veu a ella. Una espècie de fantasma, vaja!

Un dia va a l’apartament on havia viscut, i on ara hi ha Arthur, un arquitecte més o menys de la seva edat. I l’Arthur sí que pot veure-la i sentir-la. És clar que no es creu la història que li explica la Lauren, però comença a actuar com si fos certa i al final se’n convenç. Comença una relació estranya i una peripècia increïble que porta Arthur a enfrontar-se amb algunes pors antigues i rememorar la seva infantesa.

Em sembla que és la noveŀla que va fer conèixer Marc Levy. Divertida a trossos, molt sorprenent per alguns girs de la trama, amb uns personatges força ben trobats, que de seguida et cauen bé. Molt recomanable. En català la podeu trobar amb el títol I si fos veritat, editada per Proa, a la coŀlecció A tot vent.

General, Informàtica i comunicacions

Seguiment resultats electorals

Feu un comentari

Vaig seguir els resultats electorals amb l’aplicació Android Parlament 2012. Bastant bé, la veritat, tot i que sé d’algú (també amb un Android) a qui no li funcionava.

Val a dir, però, que la vaig fer servir poc. Vaig veure TV3 i ho van fer bé, van connectar amb la mateixa font de dades de l’escrutini: els números de l’esquerra eren exactament els mateixos que sortien a la web i els del programa per Android. En eleccions anteriors no em consta aquesta actualització tan viva dels resultats.

Del programa per Android, com a millora suggereixo una presentació diferent per pantalla gran (tauleta) que per telèfon. Però per l’ús ocasional que se’n fa era més que correcte.

Vaig pensar a preparar-me una presentació alternativa (a partir dels resultats de la web) sumant els escons i vots segons diferents conceptes i comparant-los amb el 2010, però sabent que al principi de l’escrutini no seria a casa finalment no ho vaig ni començar.

Ha estat un bon exemple d’arquitectura de serveis i multicanalitat: unes mateixes fonts de dades amb diferents presentacions.

General, Llibres

Centenari naixement Joan Sales

Feu un comentari

En el centenari del naixement de Joan Sales copio un tros d’Incerta Glòria. A principis d’agost he fullejat la noveŀla per trobar un fragment que em fes el pes. Aquest em sembla que que reflecteix prou bé el tarannà de l’obra.

– Hauríem de parlar de debó, Lluís. ¿No et sembla que Bodes macabres seria un bon títol de noveŀla? Algun dia l’escriuré; de moment, ja ho veus, ja tinc el títol. ¡Una superpornografia digna de la nostra època! Si et digués que la idea d’aquelles bodes del convent em va venir de tu… de tu i la Trini. ¿O em negaràs que sou un parell de mòmies l’un per l’altre?

– Insisteixo que vagis amb compte amb les paraules; em podries fer perdre els estreps com l’última vegada.

– ¡Pobra Trini! El que no li perdones és que et sigui fidel:

Et lire la secrète horreur du dévouement…

– ¿Has vingut a fer-me un sermó?

– No, Lluís. Encara no sóc tan sublim. Pots estar tranquil. He vingut a dir-te que tu i jo no serem mai notaris. ¡Notaris! ¿És possible que preparéssim oposicions, tu i jo? Aquelles empollades que havíem fet, el Digest, les Decretals… ¡Feina perduda, Lluís! I ja no diguem les Pandectes, ecs. ¿Qui es recorda de les Pandectes? Hem tastat la glòria i això deixa un regust que fa avorrir les Decretals, les Pandectes, el Digest i fins la coŀlació de Papinià. Hem anat errants, hem fet això i allò, hem estat lliures, hem estat homes, hem estat feres… ara, ¡qualsevol es fa notari! La guerra és una fulana que t’emmetzina la sang per sempre; tota altra cosa queda pàŀlida en comparació. Només pensa una cosa: ¿per què llegim encara la Divina Comèdia? Suposant, naturalment, que la llegim; de mi et sé dir que és el llibre que he llegit més de gust després de Los cuernos del Roldán. Doncs bé, perquè en tres mil anys de literatura només se n’ha escrit una; ¡quanta lata s’ha arribat a segregar en canvi, quins oceans de monotonia! Però de Divina Comèdia, només una. Ara bé, si cada tres mil anys se n’escriu una, això fa tres mil Divines Comèdies quan hauran passat tres mil vegades tres mil anys; per poca àlgebra i trigonometria que sàpigues, pots treure tu mateix el compte. I els anys passen d’un buf; sembla que era ahir que es passejaven els diplodocus i els megateris per aquests mons de Déu… i han passat dos-cents milions de segles com si res! De manera que el pobre Dant, sense adonar-se’n, acabarà arraconat en unes immenses golfes plenes de llibres tan bons com el seu i que no llegirà ningú, ¿qui podria llegir tants milions de genis? La humana memòria no podrà retenir els noms dels trenta o trenta-cinc milions de Dants que s’hauran acumulat per poc que aquest planeta en què ens trobem, i que és notable per diversos conceptes, tingui una durada modestament astronòmica en comptes de fer un pet com una gla -cosa que tampoc no seria impossible. És per això que he decidit no escriure Bodes macabres i he renunciat a ser un nou Dant.

Haig de rellegir-la sencera, assaborint-la.

Llibres

Manuel Vázquez Montalbán: Autobiografía del general Franco

3 comentaris

Manuel Vázquez Montalbán: Autobiografía del general Franco
Valoració: 2

Marcial Pombo és un escriptor i militant del partit comunista, amb un actiu passat antifranquista. Necessitat de diners, accepta l’encàrrec d’escriure una autobiografia de Franco.

Amb aquest lleuger distanciament Manolo Vázquez Montalbán es va atrevir a escriure, ja entrats els 90, un llibre que fa passar com autobiografia del personatge. Arrenca a la infantesa, la formació militar a l’acadèmia de Toledo, la campanya al Marroc, l’estada com a responsable de l’acadèmia militar de Saragossa, el cop d’estat del 18 de juliol, la guerra civil, i  els 40 anys dedicats a evitar de ficar-se en política i intentar que tot el que estava atado seguís atad0 y bien atado. Tot amanít amb unes quantes dites que surten periòdicament, sobretot quien hoy es yunque  mañana puede ser martillo i no hay mal que por bien no venga. I moltes conspiracions maçòniques.

En tots aquests aquests episodis l’autor hi fica cullerada amb una visió contraposada, ja sigui amb notes de la repressió franquista patida per ell mateix o amb cites d’altres persones.

Cal valorar molt positivament l’esforç que devia fer Vázquez Montalbán per escriure segons la retòrica del franquisme, però acaba fent-se llarg. El meu interès ha caigut bastant un cop acabada al guerra. També hi fa que l’edició que he llegit estava escrita majoritàriament en cursiva (el que escrivia el general) i en lletra dreta les reflexions de Marcial Pombo. Al revés hauria anat molt millor, la lletra cursiva és menys adequada per lectura continuada.

Ah, he llegit una versió digitalitzada adquirida a Amazon (per un preu molt mòdic). Un desastre: moltes dates mal escannejades (per exemple, 1931 en comptes de 1937, força vegades), i també uns quants noms. Si el voleu llegir és molt més recomanable que el compreu a un llibreter de vell.

General

Falla la memòria

Feu un comentari

Ningú no es recorda que, en el referèndum de l’Estatut, també va ser prohibida la campanya de la Generalitat que ens comminava a anar a votar? No he sentit cap comentari en aquest sentit.

Per què tant de rebombori, ara, si els polítics catalans no han estat mai capaços de fer una llei electoral pròpia?

A mi em sembla bé que la Generalitat insti la participació. Pel meu gust, però, el to havia de ser més neutre.

Informàtica i comunicacions

LibreOffice 3.6.1.2: pèrdua format condicional

Feu un comentari

Un error greu de LibreOffice 3.6.1.2: En gravar/obrir un full de càlcul amb format ods a vegades perd el format condicional de les ceŀles. A més, la gravació de fulls amb ceŀles amb format condicional és molt lenta.

M’ha passat ja dues vegades. La primera va coincidir amb un error en gravar o obrir el fitxer, i ho vaig atribuir a la fatalitat.La segona vegada ja m’ha pujat la mosca al nas. Sembla que amb la següent versió (en proves) queda solucionat.