Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons

Centenari naixement Aveŀlí Artís-Gener

Avui fa cent anys del naixement d’Aveŀlí Artís-Gener.

Els diaris catalans li han fet un homenatge reproduint, avui, la darrera graella d’encreuats que va fer, fa pràcticament vint-i-dos anys, que s’ha publicat a cada diari amb definicions diferents.

Una altra de les facetes d’Aveŀlí Artís-Gener fou la de noveŀlista. Reprodueixo un paràgraf curt de Paraules d’Opòton el vell:

Tots els senyors de la Galecia eren fora i solament havien deixat un “calpixqui” gran que es deia l’Altamira, i era l’únic que hi romania. A tots els altres els havien cridat a la Casa Gran, però la més gran de totes, on hi havia l’Aquell Qui Parla d’ells, el qual tenia una Aquella Qui Parla, i ell es deia Tantomontamontatanto i em sembla recordar que ella també.

aPARAULA’m: badar

Per commemorar, avui, els cent anys de la primera reunió de la secció filològica de l’Insitut d’Estudis Catalans, m’afegeixo a la iniciativa aPARAULA’m que ha llançat Víctor Pàmies i apadrino badar, en el sentit de distreure’s o encantar-se:

tr. [LC] Guaitar. Tu, què bades? 
1 intr. [LC] Abstreure’s, encantar-se, mirant alguna cosa. Davant l’aparador hi havia tot de gent badant. 
2 intr. [LC] Tenir l’atenció distreta, no adonar-se del que convé, deixar escapar una avinentesa. Aquest camí passa arran d’un cingle: no badem. Noi, vaig badar, i tothom ha cobrat menys jo.

És entretingut badar per les pàgines dels diccionaris, i avui badarem tots una mica a la xarxa per veure quins apadrinaments hi ha hagut!

Tkinter

Tot i fer servir Python des de fa anys per petits desenvolupaments particulars (i una vegada professional, havia d’analitzar el log d’una aplicació, no recordo què hi buscava), fins fa pocs dies no m’havia atrevit amb Tkinter, que és l’entorn GUI estàndard de fet per Python.

Es basa en Tk (entorn que tampoc conec), i està adaptat a Python 3.x, cosa que no passa amb altres entorns (com WxPython, que es basa en WxWidgets, també molt usat, però que només funciona amb Python 2.x).

Fins ara l’he fet servir per una única aplicació molt senzilla, però ha esdevingut el meu entorn d’elecció per a tasques no web.

Congost de Mont-rebei

Entre la Baixa Ribagorça (a l’Aragó) i el Pallars Jussà i la Noguera (a Catalunya), la Noguera Ribagorçana forma el congost del Mont-rebei.

És un indret molt espectacular. Us en deixo unes quantes fotografies, fetes l’octubre del 2011.

Setmana Santa a Madeira

Unes quantes fotografies d’aquesta Setmana Santa a Madeira.

Hi ha moltes rutes per fer-hi caminades d’entre dues i cinc hores, amb pocs desnivells. D’aquestes, les més curioses són les levadas, que són sèquies fetes des del segle XV que porten aigua des de les zones més humides de l’illa fins a les seques. Aquesta xarxa té una longitud d’uns 2.000 Km, i per mantenir-la van construir camins paraŀlels, que ara són transitats per excursionistes.

Una de les més curioses, perquè transcorre dins d’un bosc de laurisilva, és la que va des de les Queimadas fins al Caldeirão Verde. Llàstima de pluja, perquè el salt d’aigua del petit gorg és realment espectacular. Si mai aneu a l’illa us recomano aquesta caminada; són entre 3 i 4 hores, té molt poc desnivell, i cal portar una llanterna (hi ha dos o tres  túnels) i calçat adequat per caminar per la muntanya, és clar!