Línia 1 del metro sense servei. Pel sistema de megafonia diuen: un acte incívic d‘una tercera persona ha fet aturar el servei… A qui se li ha ocorregut això de la tercera persona en aquest context? Què havien fet les altres dues?
Mostra totes les entrades de Gabriel Massip Fons
Museu de les mines de Bellmunt del Priorat
A Bellmunt del Priorat hi ha el Museu de les Mines, dedicat a explicar l’extracció de plom, que va ser una activitat important a la comarca. El museu està muntat a la mina Eugènia, que va ser explotada fins el 1972, i que feia un processament integral, atès que la galena extreta era transformada en llingots de plom a les mateixes instaŀlacions.
La visita guiada dura uns tres quarts d’hora (durada ideal), i permet baixar al primer nivell de la mina. L’explotació tenia una profunditat d’uns 600 metres, en 20 nivells. Actualment els 16 nivells més profunds estan inundats per aigua.
El museu forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), una agrupació de museus de ciència i tècnica que hi ha arreu de Catalunya.
En recomano la visita. En poso unes quantes fotografies.
Certificat FNMT (final)
Al final he pogut renovar el certificat.
Ho he fet així:
- Ho faig tot amb Firefox
- Esborro certificats arrel de la FNMT (dins de la secció Entitats)
- Reinicio navegador
- Instaŀlo de nou el certificat arrel (AC RAIZ) de la FMNT i el certificat AC APE
- Reinicio navegador
- Reinstaŀlo el certificat personal a renovar (el tenia en fitxer)
- Reinicio el navegador
- Faig el procés de renovació, aquesta vegada puc signar la petició i rebo número de soŀlicitud
- Puc descarregar el certificat i s’instaŀla sense problemes
- Exporto el certificat i l’importo a Explorer
Elizabeth Strout: Olive Kitteridge
Elizabeth Strout: Olive Kitteridge (Olive Kitteridge)
Traducció d’Ester Tallada
Edicions de 1984, 2010
ISBN 978-84-92440-44-3
Valoració: 4
Olive Kitteridge és una mestra de matemàtiques d’una escola d’un poble costaner dels Estats Units. El llibre ens desgrana tot el seu univers, la soledat, els anhels mai assolits, i l’evolució del mateix al llarg dels anys: el matrimoni amb el Henry, el farmacèutic del poble, la complicada relació amb el fill únic de la parella (i encara més amb la jove), condicionada pel fort caràcter de l’Olive, i els prejudicis respecte a diverses persones del poble.
El dibuix s’aconsegueix amb la visió des de diferents angles: cada capítol és un relat independent; alguns expliquen fets directament protagonitzats per la mateixa Olive o el seu marit, altres són petites intervencions de l’Olive (potser només una frase!) en la vida d’una persona del poble.
La noveŀla va obtenir el premi Pulitzer 2009. N’aconsello la lectura.
D. E. Knuth i TAOCP
Amb pocs dies de diferència m’arriben dues notícies relacionades amb Donald Erwin Knuth i The Art of Computer Programming:
- La Fundación BBVA ha atorgat el premi Fronteras del conocimiento en la categoria de «tecnologies de la informació i comunicació» a D. E. Knuth.
- S’ha enviat a imprimir al primera part del quart volum de The Art of Computer Programming, conegut com TAOCP (volum 4A).
TAOCP és un dens tractat sobre programació del qual hi ha publicats 3 volums complets. Els tinc a l’estanteria, si quan em jubili, si em queden neurones inquietes, m’hi endisaré. Bill Gates en va dir alguna cosa com «si l’heu llegit tot, envieu-me un currículum».
Les contribucions de Knuth van més enllà d’aquesta monumental obra: en el transcurs de la publicació dels primers volums va adonar-se que els sistemes d’edició electrònica no li permetien formatar correctament els textos i les fórmules, i va idear el sistema TeX (un llenguatge descriptiu per a textos tècnics) i METAFONT (un sistema per a definició de tipus de lletra).
Fusió freda: ja hi tornem a ser?
M’arriba la notícia que dos científics italians han aconseguit fer una fusió nuclear a temperatura propera a l’ambient. I no sé si m’ho haig de creure!
Fa 30 anys tots els mitjans de comunicació tradicionals van donar credibilitat a una notícia semblant. Ens ho vam creure. Després es va demostrar que l’experiment era una enganyifa (o que estava prou mal fet).
Ara que m’arriba la notícia per Internet, haig de donar-li credibilitat? El mateix article ja dóna lloc a diversos dubtes.
Producteev (i 2)
Segueixo fent servir producteev. M’he creat diversos espais de treball: alguns són per tasques pròpiament dites, però altres són essencialment llistes:
- Feines domèstiques i tasques personals
- Ordinador de casa
- Llista de coses a comprar (compra setmanal). Amb una categoria diferent segons l’establiment
- Llista de llibres/publicacions/peŀlícules que vodria llegir/veure
Per mi el millor és que puc crear una tasca en qualsevol moment, sobretot enviant un correu. Abans sovint des de la feina m’enviava un correu al compte particular per recordar-me d’alguna cosa; i que ho tinc disponible al telèfon (consulta/edició ràpida) i a la web de producteev (manteniment més acurat).
Tom Sharpe: L’herència de Wilt
Tom Sharpe: L’herència de Wilt (The Wilth Inheritance)
Traducció de Josefina Caball
El. Columna, gener de 2011
ISBN 978-84-664-1298-8
Valoració: 2
L’Institut Politècnic ha esdevingut Universitat, i Wilt hi fa classes d’informàtica, en un ambient laboral no gaire motivador. Els grans maldecaps, però, els té a casa: l’Eva segueix dominant i esnob, i les quadrigèmines, ja adolescents, i tan entremaliades com sempre, són internades a una escola lluny de casa. Això té un avantatge, la relativa tranquiŀlitat, i un gran inconvenient: una factura mensual que amb prou feines els Wilt poden pagar.
L’Eva es veu sovint amb lady Gadsley, que té un fill molt poc interessat a estudiar, però la mare s’entossudeix que entri a Cambridge, i pacta amb l’Eva que Henry Wilt faci classes al nano, a canvi d’una respectable suma de diners i una caseta dins de la finca dels Gadsley en què tota la família podrà passar l’estiu. Tot encaixa: vacances barates i ingressos extra, en Henry no pot negar-s’hi!
Però can Gadsley és una casa de bojos: sir George, l’amo, persegueix dones grasses; la lady Gadsley s’entrompa cada dia; i el fill només està interessat a disparar a tot allò que es belluga. Amb en Wilt i les qudrigèmines a prop, pot passar de tot… i acaba apareixent l’inspector Flint, és clar!
Tota obra d’humor depèn molt del moment en què t’agafa, i aquesta vegada el Wilt no m’ha fet plorar de riure. Té episodis graciosos, però alguns punts són massa exagerats, amb un excés d’humor negre. En definitiva, canviaria el títol per Wilt està cansat.