Víctor Pàmies, autor del Raons que rimen, va demanar fa uns mesos la coŀlaboració de tothom per fer el seu estudi dels 10 refranys catalans més populars.
Ara torna a demanar-nos una aportació, aquest cop econòmica, per publicar el seu primer llibre sobre paremiologia, en concret un recull de frases fetes en què hi intervé la paraulla ull.
Ha fet la crida a través de Verkami, feu-hi un cop d’ull!
Arran de cercar un gestor de tasques per Android (m’he quedat amb Astrid, Android’s Simple Task Recording Dashboard), he descobert Producteev, un gestor de tasques en línia que permet crear tasques:
És possible definir-se diversos espais de treball (una cosa són les compres pendents, per exemple, i una altra tasques professionals o domèstiques). Es pot fer servir com a eina de treball en grup (també familiar, per exemple). Cal pagar per espais de treball que facin servir més de 2 persones.
Està molt integrat amb xarxes socials i Gmail i Google Calendar (cosa que no m’interessa massa), i es sincronitza bé amb Astrid.
M’he creat un usuari i l’aniré fent servir. Hi he vist una usabilitat molt acurada, amb uns quants encerts que m’apunto.
Fa uns anys vaig demanar el certificat d’usuari de la FNMT per a fer tràmits fiscals. Ara caduca. Des de la FNMT m’han enviat un correu electrònic perquè el renovi, tràmit que es fa des de la mateixa web.
Doncs no hi ha manera de renovar-lo. Per fer-ho cal signar una petició amb el mateix certificat que vols renovar; ho he provat amb 4 navegadors diferents en un ordinador, 2 d’ells prou estàndards. I també en un segon ordinador. Que no, que no hi ha manera d’acabar el procés.
I al final el deixaré caducar. De fet, amb el DNI electrònic tota la infraestructura de certificats «software» queda molt obsoleta.
S’havia deixat de fabricar progressivament, i aquest final d’any tancarà l’últim laboratori del món que revela peŀlícula Kodakchrome.
Kodakchrome s’ha fet servir en cinema i també com a diapositiva, i ha estat una emulsió de culte des que va aparèixer, ara fa 75 anys, per una densa i sòlida reproducció dels colors. Amb el temps s’ha demostrat, a més, que sota bones condicions d’emmagatzematge (foscor) conserva bé el contrast i la vivacitat cromàtica.
El revelatge era un procés específic i, en general, fet per Kodak mateix i ja inclòs al preu de la peŀlícula.
El final de tota una era.
Hi ha refranys i frases fetes intraduïbles, perquè es recolzen en polisèmies o homonímies (totals o fonètiques) exclusives d’un idioma. En català tinc identificats:
Si en coneixeu algun altre m’agradaria que me’l deixéssiu com a comentari!
Martí Gironell: L’arqueòleg
Editorial Columna, 2010
ISBN: 978-84-664-1311-4
Valoració: 2
Noveŀla inspirada en els viatges que el monjo de Montserrat Bonaventura Ubach va fer a Terra Santa a principis del segle XX per aprofundir en el coneixement dels llocs bíblics i, alhora, adquirir i portar a Montserrat peces per a exposar al Museu Bíbilic.
Com a obra literària crec que queda curta, poc ambiciosa, amb un estil reiteratiu que, fins i tot, cansa. No veig cap sentit a dir havia acceptat a contracor i si us plau per força. Hi ha moltes construccions similars a aquesta, redundants. O parlar de generacions i generacions i unes línies més avall explicar que són quatre generacions. O bé crear certes expectatives en alguns punts sobre fets que després esdevenen senzilles anècdotes, sense cap transcendència en el transcurs de la noveŀla. D’altra banda, la història és una mica fluixa, tot i l’esforç de l’autor per introduir-hi un element d’intriga.
Fa uns anys vaig sentir un escriptor de renom català que deia que tota obra literària no estava acabada fins que s’havia escrit tres o quatre vegades. Tinc la sensació que a aquesta li falten un parell de reescriptures.
He obert la meva pàgina personal de Google amb quatre navegadors (Explorer 8.0.7600.16385, Firefox 3.6.13, Chrome 8.0.552.224 i Opera 11.00).
Fan un ús ben diferent de la memòria:
Després de força anys he tornat a fer servir Opera, i veig que és el que consumeix més memòria.
M’estic entretenint (no sé si ho acabaré) a traduir un programa al català.
La guia d’estil de Softcatalà diu clarament que cal tractar l’usuari de vós. Jo hi afegiria que també es pot fer de tu. Però no ho feu mai de vostè, perquè origina problemes d’ambigüetat. Per exemple, la frase Hi ha hagut un error de comunicacions amb el servidor. Comprovi la seva connexió xarxa, a què fa referència, a la xarxa de l’usuari o a la del servidor?