Ja està senyalitzada la ruta turística pel centre històric de Badalona, us en poso una mostra, de la Plaça de Pau Casals.
Pel que llegeixo a elbadiu.net la senyalització es complementa amb audioguies, que seran distribuïdes a l’oficina de turisme de la plaça de La Plana.
A més de les audioguies caldria alguna placa o text explicatiu a cada lloc. En tot cas, benviguda la iniciativa, ja era hora!
John Grisham: La trampa (The Associate)
Traducció al castellà de Fernando Garí Puig
DeBolsillo, febrer 2010
ISBN: 978-84-9908-155-7
Valoració: 2
Kyle McAvoy és a punt d’acabar els estudis de dret i fer l’examen per tenir el títol d’advocat. En el moment de decidir cap on encarar el seu futur professional li fan xantatge perquè accepti l’oferta d’un prestigiós bufet d’advocats que representa una empresa aeronàutica en un plet multimilionari; els xantatgistes intentaran que els doni informació sobre el plet.
M’havia fet el propòsit de no llegir cap llibre més d’aquest autor (mireu què vaig escriure fa temps), i portava força anys sense atansar-m’hi. I de fet res no ha canviat: és una noveŀla que ens explica el funcionament dels grans bufets d’advocats americans (però això ja ho vam veure a La tapadora), i en què només passen coses.
Només per passar l’estona.
Hi ha determinats avenços o canvis tecnològics que ens fan obsoletes algunes mesures físiques que teníem molt assumides. Dos exemples:
Des de fa unes setmanes Transports Metropolitans de Barcelona ha iniciat una campanya per reduir el nombre de persones que viatgen sense pagar. Qui la fa, la paga. Exactament, pagarà entre 50 i 600 €, que és el que costa colar-se al metro o bus.
Es pot dir exactament… entre?
(No he trobat una imatge de la campanya en català)
Aquest octubre Víctor Pàmies ha començat a publicar a Raons que rimen les 10 dites catalanes més populars, segons l’estudi que ha realitzat des del març d’aquest any a partir de les aportacions de més de 1.200 persones.
A la cuina, fent una mica de sopar. «El Cafè de la República», de Catalunya Ràdio de fons, que m’ajuda a desconnectar de la feina i posar-me al dia dels embolics del món.
Ep, aquesta veu, parla de la seva família de Badalona, doncs sí, sembla la Nàdia, sí, diuen Nàdia Ghulam, doncs és clar, és ella, què, un premi literari, el ¡Prudenci Bertrana!?
Fa setmanes que no la veig, la Nàdia, no ho sabia pas, que escrivia aquest llibre, i me n’alegro, caram si me n’alegro, moltíssim!
Unnim em va desagradar al principi, ara potser m’hi he acostumat i em comença a fer el pes.
Però això de catalunyacaixa ho trobo esgarrifós. És qüestió de temps? Els creatius s’han quedat sense forces?
Manuel Vázquez Montalbán: Tatuaje
Editorial Planeta, 2004
ISBN 84-08-05131-8
Valoració: 4
A la platja de Vilassar de Mar apareix mort un home totalment desfigurat, amb un tatuatge al cos que diu he nacido para revolucionar el infierno. Pepe Carvalho rep l’encàrrec d’esbrinar-ne el nom, la qual cosa el portarà a parlar amb diversos contactes a Barcelona, i a viatjar fins a Holanda. La història del difunt intriga el mateix Carvalho més enllà de l’encàrrec rebut, i arriba a esbrinar-ne l’autor i les causes de la mort.
Tatuaje és el primer cas de Pepe Carvalho com a investigador privat i, em sembla, el segon llibre de Vázquez Montalbán sobre el personatge. Hi apareix a bastament el sibaritisme gastronòmic del personatge, tant a Barcelona com a Holanda, i l’actitud gairebé cínica davant de la societat.
Recomanable com a bona noveŀla de gènere negre. Bigas Luna en va fer una peŀlícula homònima.