Arxiu de la categoria: Àlbums

Àlbums de fotografies (viatges, esdeveniments, etc.)

Temps de flors 2013

Unes quantes fotografies fetes ahir al Temps de flors de Girona. No hi havia estat mai, realment val la pena.

Ara, si podeu anar-hi entre setmana, segurament estareu més tranquils. Ahir hi havia molta, molta gent.

Praga: Biblioteques Strahov i Klementinum

Des de fa tres o quatre anys miro de fer una pausa de feina a principis d’estiu, i escapar-me a algun lloc d’Europa. Enguany he anat a Praga.

Tenia clar que caminaria (no he pujat a cap tramvia ni al metro), i no volia portar gaire pes. He optat per agafar només un 50 mm (f/1,4) i un 28 mm (f/2,8). De les fotos que no he esborrat, n’he fet:

  • 310 amb el 50 mm
  • 61 amb el 24 mm
  • 12 amb el mòbil

Només en un parell de moments m’hauria agradat tenir a mà un teleobjectiu.

Deixo algunes fotografies de les biblioteques Strahov (sala filosòfica i teològica) i de la biblioteca del Klementinum (antic complex dels jesuïtes), que ara acull la biblioteca nacional txeca. Aquestes fotos (reeixdes en part) tenen uns quants reptes:

  • Iŀluminació irregular. Són candidates a HDR (les meves no ho són).
  • En general cal fer servir ISO i temps d’exposició alts perquè no hi ha gaire llum.
  • Balanç de blancs complicat, per la barreja d’iŀluminació artificial i natural.
  • Enquadraments: no et deixen passar de la porta.

I, és clar, queden molt lluny d’aquesta fotografia de 40 Gigapixels.

Congost de Mont-rebei

Entre la Baixa Ribagorça (a l’Aragó) i el Pallars Jussà i la Noguera (a Catalunya), la Noguera Ribagorçana forma el congost del Mont-rebei.

És un indret molt espectacular. Us en deixo unes quantes fotografies, fetes l’octubre del 2011.

Setmana Santa a Madeira

Unes quantes fotografies d’aquesta Setmana Santa a Madeira.

Hi ha moltes rutes per fer-hi caminades d’entre dues i cinc hores, amb pocs desnivells. D’aquestes, les més curioses són les levadas, que són sèquies fetes des del segle XV que porten aigua des de les zones més humides de l’illa fins a les seques. Aquesta xarxa té una longitud d’uns 2.000 Km, i per mantenir-la van construir camins paraŀlels, que ara són transitats per excursionistes.

Una de les més curioses, perquè transcorre dins d’un bosc de laurisilva, és la que va des de les Queimadas fins al Caldeirão Verde. Llàstima de pluja, perquè el salt d’aigua del petit gorg és realment espectacular. Si mai aneu a l’illa us recomano aquesta caminada; són entre 3 i 4 hores, té molt poc desnivell, i cal portar una llanterna (hi ha dos o tres  túnels) i calçat adequat per caminar per la muntanya, és clar!

Anchas Castilla

L’expressió anchas Castilla l’he sentida per a remarcar que algú va a la seva, sense seguir les normes o acords establerts. Per exemple, tots érem a taula a les dues i tu, “anchas Castilla”, arribes a quarts de quatre. Sort que no t’hem esperat per començar a dinar! L’he sentida així, informalment, incrustada en frases en català.

És clar que deriva d’ancha es Castilla, i sembla que té origen en la reconquesta, quan Castella era molt poc poblada i, per tant, era fàcil anar al propi aire sense que ningú se n’assabentés; d’altra banda, les grans extensions planes donen força a aquesta expressió.

Deixo quatre fotografies d’aquests paisatges amplis, fetes aquset setembre al la zona de Carrión de los Condes – Villada – Sahagún, a Castilla y León.

“Capricho” d’Antoni Gaudí

Entre 1883 i 1885 Máximo Díaz de Quijano, cunyat del Marquès de Comillas, es va fer construir una casa d’estiueig a Comillas (Cantàbria), oficialment anomenada Villa Quijano, i popularment coneguda com el Capricho.

L’edifici fou dissenyat per Antoni Gaudí, i fa cosa d’un any hi vaig ser. Aquesta casa, la casa Botines de Lleó i el palau episcopal d’Astorga són les 3 obres de l’arquitecte modernista construïdes fora de Catalunya. I com que publico fotografies d’obres gaudinianes i post-gaudinianes (la Sagrada Família de Barcelona deu ser això, oi?) us en deixo unes quantes.

I és que, entre altres coses, aquest cap de setmana he endreçat una mica l’arxiu fotogràfic.

Eclipsi de lluna des del pont del petroli

Aquest vespre he anat al pont del petroli a veure l’eclipsi de lluna. Hi havia força gent, i hem estat ben bé tres quarts d’hora esperant veure alguna cosa. A poc a poc hem anat intuïnt primer i veient de forma clara després la lluna eclipsada, amb el promès to vermellós.

En deixo unes fotografies, i també un parell del litoral del barcelonès. Tècnicament gens fàcil: m’han sortit exposicions d’entre cinc i vuit segons, amb una mica de vent sobretot al principi. Em queda fer-ne una millor tria, però ja és prou tard!

Escapada a La Gomera i Tenerife

A mitjan de maig he fet uns dies de vacances, i he estat a La Gomera i Tenerife.

A La Gomera he quedat fascinat i realment encuriosit per l’espessor i aspecte del bosc de laurisilva, al parc nacional de Garajonay. Un entorn únic al món, en una illa ben peculiar: una zona central elevada amb un bosc espès i humit, i diverses grans valls (barrancs) que porten al mar, amb un clima molt més sec.

A Tenerife he aprofitat bàsicament per tornar al Teide, on he fet fotos a la llum de la lluna (pràcticament plena). S’hi estava filmant la nova versió de Furia de Titanes, amb un desplegament impressionant. Per sort quan vaig arribar ja s’acabava el rodatge, perquè hom busca racons d’aquests per fugir del tràfec!