Fa uns anys algú hauria dit que “tot bloc català ha de tenir fotos de Montserrat”.

Els temps han canviat però la muntanya segueix essent impressionant. Les millors vistes són a primera hora del matí (pel meu gust), a l’hivern, els dies de cel clar. Aquestes són des de la comarca de l’Anoia. Ho complementaré un dia amb una vista des del Bages.

Sortida a la Garrotxa, a finals de desembre del 2006, passant pels punts més típics: Castellfollit de la Roca (amb boira i un angle d’iŀluminació desfavorable, la fotografia no és massa reeixida), Santa Pau (sempre és un plaer passejar pel nucli històric d’aquest poble) i la Fageda d’en Jordà (tot un clàssic, ja al final de la “temporada alta”, atès que el millor moment per a visitar les fagedes és a finals d’octubre/principis de novembre).

Selecció de les fotografies del viatge a les Rocalloses i oest del Canadà, l’estiu del 2002. Van ser fetes amb peŀlícula negativa Fuji Superia 400.

Algunes haurien de ser reescannejades o corregides, perquè tenen els colors poc realistes.

Continuo traspassant alguns continguts de www.massipfons.com. Unes quantes fotografies de la vila de Sarral, a la Conca de Barberà.

En fou fill iŀlustre Pere Antoni Veciana Rabassa, el fundador dels Mossos d’Esquadra.

He estat uns dies a London. És la primera vegada que hi he anat, no coneixia la ciutat, així que he fet més o menys tots els recorreguts turístics habituals; atesa la “classicitat” del viatge m’estic resistint a publicar-ne les fotografies de forma indiscriminada. Oi que 2 fotos més del rellotge del Parlament no són de massa interès?

De moment explico aquesta curiositat, que m’ha entretingut bastant buscant informació en tornar. Al costat de l’abadia de Westminster hi ha l’església de Santa Margarida, amb un rellotge de sol a cada cara del campanar. Normalment els rellotges de sol es coŀloquen només a les cares sud.

El rellotge de la cara sud té les marques horàries segons estem acostumats a veure. Els de la cara est i oest tenen el gnòmon (també anomenat estil, és a dir, el pal l’ombra del qual marca l’hora) inclinat i paraŀlel a la superfície del rellotge. El del nord és més estrany encara, “funciona” a la nit (de 6 de la tarda a 6 del matí) i només és útil, per tant, una estona al dia durant l’estiu. Les marques horàries són ben curioses, també. No havia vist mai rellotges de sol d’aquest tipus.

Aquest matí s’ha incendiat la Drogueria Boter (si us plau, digueu boté i no pas bóter) de Badalona. Un dels agents de la Guàrdia Urbana que vigilen la zona acordonada m’ha informat que ningú hi ha pres mal.

Aquest històric establiment, situat al carrer de Mar de Badalona, i amb una segona entrada pel carrer d’en Cueta des de fa una vintena d’anys, és un referent del sector a tot el Barcelonès. Això ho trobaràs a Can Boter, o a Can Boter et sabran dir com solucionar-ho ho hem sentit o dit la majoria de badalonins alguna vegada.

Confio que els danys materials pels mateixos Boter (una família extensa i molt coneguda a la ciutat) i pels veïns siguin mínims.

Des d’aquí, una abraçada de solidaritat a tots.

He sortit a fer el tafaner, fins al carrer de Mar, que estava tallat al pas de vianants a l’alçada del carrer de la Pietat. He anat fins al carrer Sant Miquel pel passadís dels Pares Carmelites (els padres), on arribaven esquitxos d’aigua.

He pogut fer unes fotografies de l’esdeveniment; ja les podeu veure, tot i la precarietat de la presentació i els errors de navegació. Una mica de paciència!

17:50: A les notícies de les 11 de Catalunya Ràdio han dit que la drogueria ha quedat totalment destruïda. Aquest migdia he comprovat que l’entrada pel carrer de Mar no sembla afectada (l’aparador i la façana estan intactes), mentre que la del carrer d’en Cueta continua essent inaccessible, pel perill que caigui un tros de la façana.

20:15: Notícia detallada a l’edició de Badalona de Vilaweb.

Dijous Sant, l’Ascensió (al cap de 7 setmanes) i el Corpus (quinze dies després de l’Ascensió) són els 3 dijous que, tradicionalment, lluen més que el sol.

Una de les tradicions -sense cap fonament religiós, pel que sembla- de Corpus és l’ou com balla, originàriament al claustre de la Catedral de Barcelona i ara estès a altres fonts gòtiques de la ciutat.

Alguns hi van anar el mateix dijous, altres ho hem deixat pel cap de setmana.

He instaŀlat el plugin NP_Gallery; sembla prou potent, però tindré una mica de feina per traduir-lo. No descarto que estigui mal configurat, perquè la presentació és bastant desastrosa, i se m’ha trencat la compatibilitat XHTML. Ja ho aniré arreglant.

Per provar-lo he incorporat les fotografies del Cim d’Àligues que ja tenia al web www.massipfons.com.

16/6/2006: La presentació dels àlbums ja és coherent amb la resta del bloc (efectivament era un problema de configuració) però hi ha problemes de navegació i ubicació d’elements. Amb Explorer millora una mica, però tampoc és perfecte. M’hi hauré de dedicar una mica els propers dies.