Unes quantes fotografies de la casa Botines de León i del palau episcopal d’Astorga, edificis ideats per Antoni Gaudí.

La casa Botines és actualment la seu de Caja España, i l’interior no pot ser visitat. El palau episcopal allotja una exposició permanent d’artistes joves de Castilla-León a les golfes (que no són de Gaudí), i el soterrani és un espai d’exposicions.

Les de l’interior del palau episcopal són “aŀlegals”, atès que no és permès de fer-hi fotografies. Entenc que no es permeti fotografiar l’interior d’edificis religiosos mentre hi ha culte, ni usar flash quan hi ha pintures exposades, però no més enllà. En fi, que a vegades transgredeixo aquestes prohibicions.

Aquest matí m’he arribat de nou a la platja de El Prat de Llobregat a veure enlairar-se uns quants avions.

En un dia clar com avui es veu Montserrat (no me n’havia adonat les altres vegades -dues- que hi he anat).

Ah, no reconec pas els models d’avió, però a partir de la matrícula és fàcil trobar els models i altres fotografies a internet.

A l’última foto es veu el nom de la companyia Singapore Airlines reflectit a l’ala esquerra.

Enlairament d’uns quants avions a l’aeroport BCN – El Prat. Aquest matí els avions s’enlairaven per la pista 25L cap al sud (la “tercera pista”), i aterraven per la 25R des del nord.

Les fotografies estan fetes des de la torre de la platja del Parc Natural. Al googlemaps estan identificats els diferents punts d’observació d’avions per l’aeroport de El Prat.

Avui els embasssaments de Mequinensa, Riba-Roja i Flix deixaven anar aigua.

Unes quantes fotografies de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, al Codalet (al costat de Prada), al Conflent, als peus del Canigó.

Arran de la nacionalització dels béns eclesiàstics durant la Revolució Francesa, moltes parts de l’abadia es deterioraren o foren reaprofitades per altres usos: la llosa de l’altar va ser en un balcó, la part més sencera del claustre és al museu The Cloisters de Manhattan, i un dels dos campanars va enfonsar-se.

La darrera estrofa del poema Los dos campanars de Jacint Verdaguer diu:

Lo que un segle bastí l’altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.

Aquest agost he estat a Vietnam i Cambotja.

Heus ací unes quantes fotografies. Possiblement en les properes setmanes publicaré les meves impressions del viatge (ara mateix ho tinc a mitges!)

Viatge a l’est del Canadà (Québec, Montréal, Otawa), l’estiu 2003.

És el primer viatge amb càmera digital, la EOS 10D.

Fotografies d’una excursió al Lluçanès (octubre 2003).