El que no té cabuda en altres categories!
Peŀlícula accelerada (“time lapse” en diuen) del port de Maó el 26 d’agost del 2016, a les 11 tocades, amb la sortida del Adriatico cap a Barcelona i altres vaixells.
És 25 vegades més ràpid del que tocaria (la pel·lícula hauria de durar 300 segons, i en dura 12). Està feta amb 300 fotografies fetes a intèrvals d’1 segon, ajuntades despres a raó de 25 fotos cada segon.
Feia dies que no engegava la tele a aquesta hora. Qui té el rècord galàctic de reposicions, TVE amb “verano azul” o TV3 amb “plats bruts”?
Un parell de mesos sense lectura literària.
Tot comença amb canvi de televisor: he deixat el tub de raigs catòdics per un aparell “smart TV” de 40″ i 4K. I se’n deriven dues distraccions importants:
En entrades posteriors donaré més detalls de tot això!
Un ús gens glamurós per una bossa de plàstic de la poma mossegada: contenir les pinces d’estendre la roba.
Al Passeig de Gràcia de Barcelona, a l’alçada del Palau Robert, hi ha una alzina, a la qual Jacint Verdaguer va dedicar aquestes ratlles,el 1903:
Almogàver indòmit, ja sabràs posar-te de
filera amb aqueixa tropa de plàtanos,
novella, polida, endiumenjada
i fatxendera?
He canviat la tipografia del blog:
Em queden encara uns quants ajustos per fer, hi ha algunes incoherències de mides. Confio a acabar-ho en un parell de dies.
22/5: Canvis enllestits, en diverses sessions d’edició del full d’estils. És sorprenent la quantitat detalls que veus que et mires una publicació amb ulls de compaginador.
Hi ha moltes demostracions geomètriques del teorema de Pitàgores, però heus ací una comprovació líquida:
Aquest cap de setmana Montserrat Carulla ha estrenat la música de les paraules a l’espai Bogart, teca i arts (Diagonal 426, entre Roger de Llúria i Pau Claris, a Barcelona). Com diu el mateix cartell, és un passeig per l’amor a la vida, a l’ofici i al país.
Acompanyada de Neus Soler al piano i al violí Montserrat Carulla combina vivències, política i poesia amb una veu clara, viva, punyent i irònica. I amb quina passió diu l’Elegía de Miguel Hernández, només per això ja val la pena anar-hi!
Els propers tres dissabtes a les 6 de la tarda repetirà l’actuació al mateix local, i després la farà a altres llocs de Catalunya. Ho recomano, és una hora ben distreta!