Hi ha moltes demostracions geomètriques del teorema de Pitàgores, però heus ací una comprovació líquida:
Arxiu de la categoria: General
El que no té cabuda en altres categories!
Montserrat Carulla: La música de les paraules
Aquest cap de setmana Montserrat Carulla ha estrenat la música de les paraules a l’espai Bogart, teca i arts (Diagonal 426, entre Roger de Llúria i Pau Claris, a Barcelona). Com diu el mateix cartell, és un passeig per l’amor a la vida, a l’ofici i al país.
Acompanyada de Neus Soler al piano i al violí Montserrat Carulla combina vivències, política i poesia amb una veu clara, viva, punyent i irònica. I amb quina passió diu l’Elegía de Miguel Hernández, només per això ja val la pena anar-hi!
Els propers tres dissabtes a les 6 de la tarda repetirà l’actuació al mateix local, i després la farà a altres llocs de Catalunya. Ho recomano, és una hora ben distreta!
Comunicat de José Manuel Soria
El comunicat de renúncia de José Manuel Soria és preocupant. Com pot haver arribat a ministre una persona que escriu tan malament?
Testimoni de càrrec
Ahir a la tarda vaig anar a veure Testimoni de càrrec, al Teatre del Raval.
Leonard Vole, un home relativament jove, és acusat de l’assassinat de la senyora French, una dona gran i rica amb qui havia fet amistat. El cas és tot un repte per a Sir Wilfrid Roberts, un advocat criminalista que acaba de sortir de l’hospital arran d’un atac de cor.
La defensa de Leonard és complicada, i l’enigmàtica dona de l’acusat no hi ajuda; d’altra banda la relació entre Sir Wilfrid i la infermera que en té cura és el costat còmic de l’obra.
Tant l’obra com la peŀlícula homònima es basen en una història d’Agatha Christie. Encara que hàgiu vist la peŀlícula l’obra val la pena.
Túnels trens a Barcelona
Fa uns anys hi va haver gran polèmica per la construcció del túnel de l’AVE a Barcelona. Algunes veus reclamaven un segon túnel de rodalies.
Avui s’ha demostrat una vegada més que potser hauríem tret més profit del túnel de rodalies.
Enquestes
En les darreres setmanes he rebut pel cap baix quatre enquestes electròniques relatives a productes i serveis que tinc contractats. Desconec quina proporció de clients les contesten, però intueixo que que és bastant baixa.
Ahir en vaig contestar una i m’hi vaig equivocar: és d’un servei d’internet que vaig confondre amb un altre que té el logotip del mateix color. El qüestionari era molt curt, només una pregunta semblant a: com és de probable que recomanis aquest servei a algú altre? i un espai per comentaris. Els comentaris que vaig posar no tenen gaire a veure amb l’activitat de l’empresa. Me’n vaig adonar, com passa amb aquestes coses, tot just en clicar al botó per enviar les respostes. Bé, ja s’adonaran que tot són vuits i nous i cartes que no lliguen!
Correcció metadades imatges
Ahir vaig trobar una desgràcia en les les metadades d’unes 460 imatges del bloc: al paràmetre file del registre _wp_attachment_metadata de la imatge principal hi havia la ruta completa (des del directori arrel), i només hauria de tenir el nom del fitxer. I era la ruta d’un servidor on hi va haver el blog fins fa gairebé 3 anys.
L’efecte era que no es mostraven les imatges petites en les entrades del blog, si bé les imatges en forma d’àlbum es veien bé. És bastant inexplicable que no m’hagi adonat abans, a no ser que WordPress hagi canviat fa poc la manera de muntar la URL de les imatges petites.
Només he trobat un plugin de wordpress que corregeix metadades d’imatges, i és massa agressiu pel meu gust. Així que m’he dedicat 3 horetes a fer i provar un programa per canviar-ho directament a la base de dades. Ha calgut una mica d’enginyeria inversa per entendre com anava aquest camp.
Ja es veuen totes les imatges.
El 2015 al blog
Acabo l’any amb les 10 entrades més llegides durant el 2015 (n’excloc la pàgina principal i els arxius per categoria i data):
- Fer catúfols
- Temps de flors 2013
- Jesús Moncada: Estremida memòria
- Llibres electrònics
- Jordi Sierra i Fabra: L’ombra del sabre
- Pierre Lemaitre: Alex
- Imatge capçalera
- Embassaments de l’Ebre: aigua avall!
- Errors 500
- Jaume Cabré: Jo confesso
La primera és, de llarg, l’entrada més consultada del blog. Sospito que en algun curs es demana als alumnes que n’esbrinin el significat, i, en cercar-la, tant google com bing posen la meva entrada entre les tres primeres.
Curiosament mai ningú no m’ha confirmat si l’origen de l’expressió que explico a l’entrada és correcte.
Que tingueu un molt bon 2016!