Arxiu de la categoria: General

El que no té cabuda en altres categories!

Televisor i derivades

Un parell de mesos sense lectura literària.

Tot comença amb canvi de televisor: he deixat el tub de raigs catòdics per un aparell “smart TV” de 40″ i 4K. I se’n deriven dues distraccions importants:

  • Caic en el parany del Netflix gratuït durant un mes, i m’empasso unes quantes temporades de House of Cards, Homeland, Downtown Abbey i Prision Break (que abandono, està allargassada).
  • Però la tele nova té un so catastròfic (una conseqüència de cursa dels fabricants per fer-les cada cop més primes, i perquè em queda encaixonada), així que miro de connectar-la a l’equip de so. Vaja, l’aparell no té sortida analògica RCA (la qual cosa em sembla un error greu de disseny). Acabo canviant amplificador i altaveus. I em resorgeix l’emoció de la música ben reproduïda, tot i que potser sóc més just si parlo de “passió pels aparells de so”. I compro un “streamer”, passo al miniservidor de casa els CD de música (una cinquantena), que ara conviu amb la música comprada a iTunes (no gaire, tampoc).

En entrades posteriors donaré més detalls de tot això!

Canvis tipogràfics

He canviat la tipografia del blog:

  • Avenir per al text (abans era Verdana)
  • Optima Nova per alguns títols (el de les entrades, el del blog, les seccions del menú lateral)

Em queden encara uns quants ajustos per fer, hi ha algunes incoherències de mides. Confio a acabar-ho en un parell de dies.

22/5: Canvis enllestits, en diverses sessions d’edició del full d’estils. És sorprenent la quantitat detalls que veus que et mires una publicació amb ulls de compaginador.

Montserrat Carulla: La música de les paraules

Aquest cap de setmana Montserrat Carulla ha estrenat la música de les paraules a l’espai Bogart, teca i arts (Diagonal 426, entre Roger de Llúria i Pau Claris, a Barcelona). Com diu el mateix cartell, és un passeig per l’amor a la vida, a l’ofici i al país.

Acompanyada de Neus Soler al piano i al violí Montserrat Carulla combina vivències, política i poesia amb una veu clara, viva, punyent i irònica. I amb quina passió diu l’Elegía de Miguel Hernández, només per això ja val la pena anar-hi!

Els propers tres dissabtes a les 6 de la tarda repetirà l’actuació al mateix local, i després la farà a altres llocs de Catalunya. Ho recomano, és una hora ben distreta!

Testimoni de càrrec

Ahir a la tarda vaig anar a veure Testimoni de càrrec, al Teatre del Raval.

Leonard Vole, un home relativament jove, és acusat de l’assassinat de la senyora French, una dona gran i rica amb qui havia fet amistat. El cas és tot un repte per a Sir Wilfrid Roberts, un advocat criminalista que acaba de sortir de l’hospital arran d’un atac de cor.

La defensa de Leonard és complicada, i l’enigmàtica dona de l’acusat no hi ajuda; d’altra banda la relació entre Sir Wilfrid i la infermera que en té cura és el costat còmic de l’obra.

Tant l’obra com la peŀlícula homònima es basen en una història d’Agatha Christie. Encara que hàgiu vist la peŀlícula l’obra val la pena.