Les adquisicions que he fet a la 31a edició de la Setmana del Llibre en Català:

El que no té cabuda en altres categories!
Les adquisicions que he fet a la 31a edició de la Setmana del Llibre en Català:
Si el Gobierno de España envia la carta de resposta al Govern de la Generalitat per mitjà de la Sociedad Estatal de Correos y Telégrafos ja veurem quant triga a arribar. L’última que he enviat, per un tràmit, ha trigat vuit dies a fer vuit quilòmetres.
Fa un any vaig indignar-me amb Televisión Española per la informació que va donar de la manifestació de l’11 de setembre.
Res a veure amb el tractament d’ahir de la Via Catalana: si bé només vaig veure el sumari del Telediario de les 9 del vespre, era clarament la notícia més destacada, i la informació em va semblar prou objectiva.
S’ha de tenir barra per argumentar que tots els que no eren a la “Via Catalana” estan contra la independència.
Vaja, com si diguéssim que tots els que no eren a la Puerta de Alcalá dissabte passat estaven en contra que Madrid organitzés els Jocs Olímpics.
Des de Blog-via cap a la independència han proposat que enllacem tots els blocs catalans, amb una cadena virtual. Tots comptem, que no hi falti ningú!
La següent baula d’aquesta cadena és Il tartufo bianco.
Vaig seguir gairebé per casualitat la primera votació per la designació de la ciutat que organitzarà els jocs olímpics del 2020.
Procediment desconcertant: hi ha 2 grups de boles, un amb números i l’altre amb les ciutats, i escullen alternativament una bola de cada per assignar un número a les ciutats. Queden així:
2 – Tokio
4 – Madrid
8 – Istambul
Aquest número és el que han de pitjar els electors en els dispositius de votació.
Per què no 1, 2 i 3 i un únic grup de boles per decidir a quina ciutat li correspon cada número? El procediment usat no dóna pas més aleatorietat. Teatre?
Però, encara més, per què no una pantalla tàctil amb els noms de les ciutats, simplement? Amb, si cal, un sistema alternatiu amb teclat físic per persones amb limitacions de visió.
En un hotel de França en què la recepció és un pis per sobre de l’entrada principal hi ha això a l’ascensor:
Tant costava posar el zero sobre l’u negatiu?
De fet ni botons hi calia: en haver-hi només dues parades, era suficient fer un ascensor llançadora automatitzat que es mogui si hi ha algú a dins.
Disculpeu la mala qualitat de la fotografia!
De pas per Bordeus, m’hi trobo una mostra d’obres de Jaume Plensa repartides per la ciutat.
Excepte Silent Music II, que és davant del casino, als voltants del llac, i que no vaig veure, les altres es poden recórrer amb una passejada d’entre una hora i mitja i dues.
La mostra es complementa amb una petita exposició sobre l’artista a l’ajuntament, on donaven un fulletó d’on he tret les explicacions.
Jaume Plensa à Bordeaux és un vídeo del mateix autor que explica l’exposició, en francès.
S’acabarà el 6 d’octubre.