A les 7 del vespre sóc al cotxe, sintonitzo Catalunya Ràdio per assabentar-me de l’actualitat diària. Al cap de pocs minuts de començar l’informatiu del vespre ha sortit el fum blanc per la xemeneia de la capella Sixtina. Porten tres quarts d’hora sense informar de res (perquè no es coneix encara el nom de l’escollit), perdent el temps i especulant.

Per què dimonis no han aprofitat per seguir amb el resum de l’actualitat del dia i donar més informació sobre l’esdeveniment quan realment n’hi hagués? Quina manera de perdre el temps!

Aquest any he adreçat un parell de vegades aquesta planta. Ahir hi vaig tornar:

li vaig afegir terra, i de pas vaig podar les branques més velles. Confio que aquesta vegada no es torni a tòrcer.

Però avui torna a fer vent!

Fa un parell de setmanes vaig anar a Girona, i ho vaig fer amb AVE des de Sants.

A l’anada el tren que surt de Sants quan passen cinc minuts de dos quarts de vuit del matí va trigar 40 minuts. El tren anava mig ple.

A la tornada vaig agafar el de les 5 i 10 de la tarda, i va trigar una mica menys, uns 35 minuts. Anava gairebé ple, però cal fer notar que els horaris de la tarda són desconcertants: el següent és a les 8 i 10 del vespre.

Pel túnel de Barcelona va a una velocitat màxima de 80 Km/h.

Si haig de tornar a Girona probablement no el tornaré a agafar fins que hi hagi l’estació de la Sagrera en funcionament.

L’Institut d’Estudis Catalans ha decidit que cal dir-ne blog.

Malgrat que m’agradava dir-ne bloc, ho he canviat. Fins i tot en entrades antigues.

Dels obsequis que vaig rebre al voltant de Nadal, el més pràctic és el bocataroll:

Ja tenia una espècie d’estoig per l’entrepà, però el bocataroll és molt més pràctic.

Hauria d’haver escrit aquesta entrada fa una setmana, perquè els Reis em van portar això:

Aquesta joguina em recordarà sempre la Tia Tat, que ens va deixar el 2012, a qui agradaven molt els elefants i que en tenia un com aquest!

Entro a una web comercial per actualitzar dades personals, i em trobo:

Polksi? Precisament polski?

Potser és bona idea comprar escuradents amb punxes a les dues puntes, perquè quan surtin accidentalment de la capsa serà més fàcil tornar-los-hi.

És clar, els he recoŀlocats en odre, és a dir, tots amb la punxa avall, i això és una feinada!