El 14 d’abril de 1931 Francesc Macià va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.

Aquesta gravació em porta un altre record: entre el 1972 i el 1977 (no puc precisar més la data) amb el pare vam visitar una espècie d’autobús ambulant que venia articles culturals en català: llibres i discos, essencialment. Sé que vam comprar força coses, i al final li van oferir un disc on hi havia aquesta gravació, totalment clandestina, és clar! A la segona cara hi havia el discurs de l’aprovació de l’Estatut de Núria després de la retallada de les Cortes Generales (… aquest estatut, tot i no ser el que volíem…), i la interpretació de Els Segadors per part d’una cobla.

Feia temps que pensava a comprovar si la mare conservava aquest disc, i digitalitzar-ne el contingut. Veig que, gràcies al youtube, no cal!

Un dels grans canvis que ha provocat el mòbil és que determinades converses que normalment quedaven restringides a l’àmbit particular es mantenen de forma pública, en espais tancats, on és impossible evitar ser sentit. I no sempre tenim el pudor d’ajornar-la.

Avui mateix, al tren, una noia ha tingut una discussió seriosa amb el seu ex-xicot. I quan ha acabat la conversa ha trucat a una amiga i li ho ha explicat tot. O sigui que si ens quedava algun dubte de què li havia dit el noi, al final ho hem sabut!

En baixar he evitat de mirar-la. No sé fins a quin punt és conscient que tot el vagó s’ha assabentat dels seus problemes.

Jaume Fuster: Les cartes d’Hèrcules Poirot
Edicions 62 – Coŀlecció “Educació 62”, volum 13
ISBN 84-297-5839-9
Valoració: 3

Originalment un guió de televisió per a RTVE, Jaume Fuster va adaptar aquesta obra en forma d’obra de teatre i la va publicar.

Imagineu-vos Hèrcules Poirot a un balneari de la Cerdanya, a la meitat del segle XX. S’hi produeix un assassinat, i la Guàrdia Civil no pot arribar-hi a causa d’una forta tempesta. És una temptació perquè el detectiu exerciti les “cèŀlules grises”, i escrigui unes cartes a la mateixa Agatha Christie explicant-li el cas.

Escrita en un llenguatge molt fresc, amb alguns tocs d’ironia, es llegeix en una hora més o menys; i de fet sembla un particular homenatge de l’autor a la prolífica escriptora anglesa de noveŀla negra.

Si per un casual us acosteu a Toledo abans del 12 de maig no us deixeu perdre l’exposició commemorativa del centenari del naixement del pintor Miguel Prieto, al Museo de Santa Cruz.

No havia sentit anomenar mai aquest artista manxec (1907-1956). Però me n’hauria endut uns quants quadres i dibuixos sota la camisa, i tant!

Ja he explicat altres vegades que segueixo els resultats electorals a través d’internet, amb la web dels resultats del Ministerio del Interior.

Les pàgines són molt senzilles, lleugeres, compleixen estàndards HTML, però no estan ben acabades: el ratllat de les taules no és coherent, una inspecció ràpida a temps per algú amb sensibilitat artística ho hauria detectat i hauria fet els canvis a temps.

Aquest llençol per escollir els senadors és realment antipàtic. Hauria de tenir marques o diagrames papiroflèxics que expliquin com doblegar-lo!

Des de fa un temps els caps de setmana faig un esmorzar de forquila i ganivet. Per exemple:

Avui ha estat una truita de patates!

Quina calamitat! Acabo de perdre un paraigua que no havia ni estrenat. Me’l van dur els reis, i avui l’he tret a passejar (aquest matí queien gotes), però a la tarda me l’he deixat al tren. Ho he comentat a l’estació, però tota l’amabilitat de la noia que m’ha atès (totalment cert) no ha servit per evitar certa emprenyada per haver-me’l deixat al tren de Mataró.

I això m’ha fet venir una idea: anem carregats d’electrònica… qui és el primer que complementa els dispositius electrònics (tipus telèfon) amb un avisador quan algun dels nostres objectes personals s’allunyi d’on som? Permetria adonar-nos de furts (a vegades), i també d’oblits com aquest. No sé si ha de ser bluetooth, un derivat de RFID, o una idea nova… Imagineu-vos, pugeu al tren. Quan esteu asseguts agafeu el telèfon i diueu “registra la posició/distància dels meus objectes”. I quan aquests paràmetres canviïn que piti, vibri, avisi per veu… “ep, i el paraigua?”.

Apa, idea llançada!