Jaume Fuster: Les cartes d’Hèrcules Poirot
Edicions 62 – Coŀlecció “Educació 62”, volum 13
ISBN 84-297-5839-9
Valoració: 3

Originalment un guió de televisió per a RTVE, Jaume Fuster va adaptar aquesta obra en forma d’obra de teatre i la va publicar.

Imagineu-vos Hèrcules Poirot a un balneari de la Cerdanya, a la meitat del segle XX. S’hi produeix un assassinat, i la Guàrdia Civil no pot arribar-hi a causa d’una forta tempesta. És una temptació perquè el detectiu exerciti les “cèŀlules grises”, i escrigui unes cartes a la mateixa Agatha Christie explicant-li el cas.

Escrita en un llenguatge molt fresc, amb alguns tocs d’ironia, es llegeix en una hora més o menys; i de fet sembla un particular homenatge de l’autor a la prolífica escriptora anglesa de noveŀla negra.

Si per un casual us acosteu a Toledo abans del 12 de maig no us deixeu perdre l’exposició commemorativa del centenari del naixement del pintor Miguel Prieto, al Museo de Santa Cruz.

No havia sentit anomenar mai aquest artista manxec (1907-1956). Però me n’hauria endut uns quants quadres i dibuixos sota la camisa, i tant!

Ja he explicat altres vegades que segueixo els resultats electorals a través d’internet, amb la web dels resultats del Ministerio del Interior.

Les pàgines són molt senzilles, lleugeres, compleixen estàndards HTML, però no estan ben acabades: el ratllat de les taules no és coherent, una inspecció ràpida a temps per algú amb sensibilitat artística ho hauria detectat i hauria fet els canvis a temps.

Aquest llençol per escollir els senadors és realment antipàtic. Hauria de tenir marques o diagrames papiroflèxics que expliquin com doblegar-lo!

Des de fa un temps els caps de setmana faig un esmorzar de forquila i ganivet. Per exemple:

Avui ha estat una truita de patates!

Quina calamitat! Acabo de perdre un paraigua que no havia ni estrenat. Me’l van dur els reis, i avui l’he tret a passejar (aquest matí queien gotes), però a la tarda me l’he deixat al tren. Ho he comentat a l’estació, però tota l’amabilitat de la noia que m’ha atès (totalment cert) no ha servit per evitar certa emprenyada per haver-me’l deixat al tren de Mataró.

I això m’ha fet venir una idea: anem carregats d’electrònica… qui és el primer que complementa els dispositius electrònics (tipus telèfon) amb un avisador quan algun dels nostres objectes personals s’allunyi d’on som? Permetria adonar-nos de furts (a vegades), i també d’oblits com aquest. No sé si ha de ser bluetooth, un derivat de RFID, o una idea nova… Imagineu-vos, pugeu al tren. Quan esteu asseguts agafeu el telèfon i diueu “registra la posició/distància dels meus objectes”. I quan aquests paràmetres canviïn que piti, vibri, avisi per veu… “ep, i el paraigua?”.

Apa, idea llançada!

Arran de l’incendi a la central tèrmica del Besòs, hi ha generadors elèctrics a diversos punts de Badalona.

Aquests són els dos que hi ha davant del cèntric Hospital Municipal:

No puc assegurar si l’apagada em va afectar, però per endarreriment d’un rellotge (que no perd l’hora sense subministrament elèctric però deixa d’avançar) com a molt em va afectar una mitja hora. Tampoc puc assegurar que aquest rellotge anés a l’hora abans d’ahir!

Vaig comprar un paquet de 6 (o 8?) “tetra bricks” de llet Pascual (no és la que compro normalment), i en acabar el primer pot m’han sortit tot de pòsits sòlids, gairebé com de mató. N’he oberts 2 o 3 més, i he vist el mateix.

Els he enviat una reclamació per la web. Ja explicaré quin cas en fan.