De sempre he preferit els llenguatges fortament tipats i compilats, i per això m’he començat a mirar Rust. Però com ja he comentat altres vegades, Python és el meu llenguatge de programació si puc triar.

Python té moltes virtuts, però la velocitat no n’és una. He programat en Python i Rust el càlcul de pi amb cent milions de sumands de la sèrie de Leibniz (que convergeix molt lentament, però és un monument a l’elegància matemàtica).

El codi Python:

#!/usr/local/bin/python3
# -*- coding: iso-8859-15 -*-
piq = 0.0
n = 0.0
while n < 100000000.0:
    piq += 1.0/(2.0*n+1.0)
    piq -= 1.0/(2.0*(n+1.0)+1.0)
    n += 2.0
print(f"El valor aproximat de PI és {4.0*piq}.")

fn main(){
    let mut piq = 0.0;
    let mut n = 0.0;
    while n < 100000000.0 {
        piq += 1.0/(2.0*n+1.0);
        piq -= 1.0/(2.0*(n+1.0)+1.0);
        n += 2.0;
    }
    println! ("El valor aproximat de PI és {}.", 4.0*piq);
}

Diferències de temps: al voltant de mig segon amb Rust i 17 segons amb Python.

Ah, el resultat és el mateix en ambdós casos, 3,141592643589326 (només els 7 primers decimals correctes).

Fent proves amb les cookies per les estadístiques he descobert comportaments inesperats dels navegadors.

Les especificacions de les cookies deixen a criteri del navegador decidir quan s’ha acabat una sessió.

Molts navegadors poden ser configurats perquè s’arrenquin “on ho vas deixar”, amb les mateixes pàgines obertes que tenies quan el vas tancar. Coherent amb aquest comportament (però, per mi, sorprenent d’entrada) el navegador considera que les sessions no acaben mai. Per tant una cookie de sessió esdevé eterna.

M’agradaria que es pogués configurar que tancar la darrera pestanya d’un web fos tractat com l’acabament de sessió.

He reconfigurat el navegador habitual perquè s’iniciï sempre amb una pàgina en blanc, no vull que em mantingui les cookies de sessions antigues. En devia tenir centenars.

Ahir vaig desenganxar-me de Google Analytics per les estadístiques d’aquest bloc i he implementat un sistema propi, basat en pràctiques comunes de la indústria.

Tot i tenir el servidor configurat perquè retorni errors 301 cap a unxicdellum.cat des de fa anys, continuo rebent moltes peticions als antics: massip.cat i massipfons.com.

Ahir mateix:

    INICI URL      PETICIONS
  massip.cat           14
  www.massip.cat      192
  massipfons.com        5
  www.massipfons.com    7 

He pres una mesura dràstica: eliminar les entrades “www” dels dos dominis als DNS.

La majoria de www.massip.cat tenen la mateixa IP origen, de la zona de París; segons el user-agent és un “Chrome 30 sobre Linux”. Pot ser algun cercador, i si ara esborra aquests dominis dels seus catàlegs ja em ba bé.