A més del firewall general que em proporciona el proveïdor (que filtra el tràfic abans d’arribar a l’ordinador on hi ha aquest bloc) tinc instal·lat un firewall amb filtres particulars.

Amb el canvi a CentOS vaig iniciar-me amb firewalld i iptables. Aquesta setmana hi ha hagut una actualització important de CentOS i firewalld ha quedat acompanyat de nftables en comptes de iptables.

Per la informació que he trobat no cal dedicar temps a recuperar iptables. Readapto les regles que tinc a nftables i desactivo del tot firewalld, no m’aporta res. Ni entenc la raó d’existència de firewalld.

De sempre he preferit els llenguatges fortament tipats i compilats, i per això m’he començat a mirar Rust. Però com ja he comentat altres vegades, Python és el meu llenguatge de programació si puc triar.

Python té moltes virtuts, però la velocitat no n’és una. He programat en Python i Rust el càlcul de pi amb cent milions de sumands de la sèrie de Leibniz (que convergeix molt lentament, però és un monument a l’elegància matemàtica).

El codi Python:

#!/usr/local/bin/python3
# -*- coding: iso-8859-15 -*-
piq = 0.0
n = 0.0
while n < 100000000.0:
    piq += 1.0/(2.0*n+1.0)
    piq -= 1.0/(2.0*(n+1.0)+1.0)
    n += 2.0
print(f"El valor aproximat de PI és {4.0*piq}.")

fn main(){
    let mut piq = 0.0;
    let mut n = 0.0;
    while n < 100000000.0 {
        piq += 1.0/(2.0*n+1.0);
        piq -= 1.0/(2.0*(n+1.0)+1.0);
        n += 2.0;
    }
    println! ("El valor aproximat de PI és {}.", 4.0*piq);
}

Diferències de temps: al voltant de mig segon amb Rust i 17 segons amb Python.

Ah, el resultat és el mateix en ambdós casos, 3,141592643589326 (només els 7 primers decimals correctes).

Fent proves amb les cookies per les estadístiques he descobert comportaments inesperats dels navegadors.

Les especificacions de les cookies deixen a criteri del navegador decidir quan s’ha acabat una sessió.

Molts navegadors poden ser configurats perquè s’arrenquin “on ho vas deixar”, amb les mateixes pàgines obertes que tenies quan el vas tancar. Coherent amb aquest comportament (però, per mi, sorprenent d’entrada) el navegador considera que les sessions no acaben mai. Per tant una cookie de sessió esdevé eterna.

M’agradaria que es pogués configurar que tancar la darrera pestanya d’un web fos tractat com l’acabament de sessió.

He reconfigurat el navegador habitual perquè s’iniciï sempre amb una pàgina en blanc, no vull que em mantingui les cookies de sessions antigues. En devia tenir centenars.

Ahir vaig desenganxar-me de Google Analytics per les estadístiques d’aquest bloc i he implementat un sistema propi, basat en pràctiques comunes de la indústria.